dimarts, 19 de febrer del 2013

Sensualitat i lectura. Desmitificant el llibre electrònic (5)

"El poema de Nadal" de Sagarra, il·lustrat per E.-C. Ricart



"Llegir "Anna Karénina" en un ebook és com beure el millor vi en un got de plàstic. No té el mateix gust.... o millor dit, no té cap gust."

Joan-Carles Mèlich

Com tot bon català, tinc a la meva biblioteca una col·lecció de volums verd fosc amb lletres daurades i amb el llom força gruixut —n’hi ha uns de més prims corresponents a la segona edició, però els meus són dels gruixuts—: la Gran Enciclopèdia Catalana. L’havia consultada molt, especialment durant el meu BUP i COU (sóc dels que van fer BUP i COU, més jove que els que van fer batxillerat i PREU però més gran que els que han fet ESO i batxillerat). Des de fa un temps, però, aquells volums verd fosc es van omplint de pols: és molt més ràpid fer clic a la icona del meu navegador corresponent a <www.enciclopedia.cat> i escriure, a continuació, el terme que busco, que no pas aixecar-me de la cadira, traslladar-me fins on hi tinc els volums físicament, estirar amb certa força el volum corresponent —l’espai és escàs i cal aprofitar-lo—, i buscar l’entrada que necessito consultar. Per a una lectura molt breu, el temps que requereix el paper no compensa l’esforç d’arribar-hi: amb mitjans electrònics acabem abans. 

El mateix em passa amb el diccionari. El DIEC 2 deu ser una de les pàgines que consulto més sovint. I, tot i això, no vaig dubtar a adquirir l’edició en paper del DIEC2 quan va sortir. I a fe que la utilitzo. Per exemple, quan corregeixo proves impreses —els errors els detectem molt millor en el paper que en la pantalla— el dia que em dono el luxe de mantenir l’ordinador apagat durant unes hores. Si jo hagués d’escriure un llibre com El primer glop de cervesa, aquell en què Philippe Delerm explicava petits plaers quotidians, no dubtaria a detallar l’autèntic plaer que suposa treballar amb l’ordinador apagat, fent ús d’eines de consulta en paper. És cert que això obliga a ajornar algunes consultes: una referència bibliogràfica, una data, una construcció que no em resolen els materials de consulta que tinc en paper però que potser m’aclarirà Google… No hi fa res: els post-it són un bon invent, i quan encendré l’ordinador ja faré les consultes que toquin.

És a dir: fins i tot el material de consulta —¡un diccionari!— l’utilitzo en paper, tot i viure gairebé sempre amb l’ordinador encès i en línia. Naturalment, quan la lectura va més enllà d’una consulta puntual, el paper m’ocasiona molt més plaer que el món digital. Sí, ja conec els arguments contraris: en els e-readers la llum va de fora a dins, no cansa la vista, es pot ampliar el cos de lletra «al gust del consumidor», es poden fer cerques per paraules… ¡Magnífic, magnífic! Però som éssers sensuals, som cos, som tacte, som sentits. En matèria de sensualitat, perdonin, el paper guanya la partida.

12 comentaris:

  1. Com la Mònica Estruch diu al Facebook acabo de fer la lectura seguida, tot i que potser una mica saltejada.

    Jo sóc tan "demodé" que no només defenso el llibre, sinó també el diari. Per raons de feina he d'estar molt abocat a la pantalla, però el plaer de llegir sobre paper no l'hauríem de perdre mai.

    I també sóc dels que pensa que el mòbil només l'hauríem d'utilitzar per comunicar un accident o una defunció. És la pitjor arma de destrucció massiva que hi ha de la intimitat humana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, em quedo amb aquesta frase teva: "El mòbil només l'hauríem d'utilitzar per comunicar un accident o una defunció." Gràcies!

      Elimina
  2. Ignasi, em temo que en matèria de sensualitat, la pantalla ja ha guanyat la partida i de carrer. I que en fa d'anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, jo parlo de sensualitat, no pas de pornografia. La sensualitat és tacte, sentits, presencialitat, cos. En aquest terreny, el paper guanya.

      Elimina
  3. Curiosa resposta, Ignasi. Ocurrent. De judo. Vols judo? Intel·lectualment, amic, reconeixeràs que és un xic demagògica. Evidentment parlo de sensualitat i de sentits, no de pornografia (o no necessàriament). Si parlem del del tacte, sempre és més agradable una tauleta que un paper. Les tauletes són ergonòmiques, suaus, prènsils. Pensades per a les mans. Els llibres són imperfectes aspirants a bíblies: aspres, austers, polsosos, gutenberg, ascètics, protestants. Les pantalles són visuals, mediterrànies, catòliques, sensuals. Si parlem del sentit de la vista, la pantalla ens fa viatjar de la lletra a la imatge, a la imatge en moviment, a la joia de la vida, dels paisatges, del sexe (per què no?). El cervell rep milers d'estímuls i espurneja mentre les lletres, una rere l'altra, disciplinadament monòntones, galiots encadenats, desfilen presoneres del paper. De vegades interrompudes, amb gran parafernàlia, per una il·lustració (siguem optimistes: un gravat de Doré!), que a la pantalla seria tot just l'inici, el reclam, d'un espectacle visual enlluernador. Parlem de l'olfacte, ensumem la barreja de metall i de pell de la funda de les pantalles. I ensumem els llibres, florits, pudents els més antics. Llavors de tomàquet i taques de xoriç, sent optimistes. De vegades, fan esternudar. I tenir-los a l'habitació (oh, dormir voltat de llibres!) provoca al·lèrgia. Deixem el gust, si vols, per a un aperitiu. De l'oïda, no cal que en parlem perquè no hi ha color, només música davant el paf lúgubre de les dues meitats que es tanquen i empresonen, per sempre, la mosca, la lletra impresa, condemnada a la mort i als corcs. O a falcar la taula de l'ordinador.

    ResponElimina
  4. Ah, sí, a l'aperitiu t'hi convido eh.

    ResponElimina
  5. ¡Gràcies, Anton, per la invitació! I, sobretot, pel teu exuberant poema en prosa. Però no en comparteixo l'argumentació. Perquè la sensualitat no es basa en l'acumulació d'estímuls. Sens dubte, la pantalla pot oferir més reclams que el llibre, com la Gesamtkunstwerk wagneriana n'ofereix més que un gravat de Gustave Doré. Però no per això l'obra d'art total serà necessàriament més sensual i reeixida que una humil xilografia. La bona tipografia és sòbria, discreta i minimalista. Si associes un bon tipus de lletra, un interlineat adequat, una compaginació encertada, un paper amb personalitat (per exemple, un allisat neutre de vuitanta grams) i una coberta esplèndida, el resultat pot ser, en termes de sensualitat, excel·lent. A mi no m'interessa la quantitat d'estímuls, sinó de la profunditat amb què n'assaboreixo uns pocs.

    ResponElimina
  6. Ets un sibarita i això diu molt de tu. Jo el món me'l miro més golosament, com el comte Arnau... Magnífic bloc, que seguiré encantat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantadíssim de tenir-te com a lector, àvid i impenitent com el comte Arnau!

      Elimina
  7. Siguem tàntrics, eliminem les polaritats, quedem-nos-ho tot: et l'écran et le papier.

    ResponElimina
  8. Hi ha comentaris que no entenc que s'hagin escrit en el bloc: només s'entendrien si haguessin estat manuscrits, doblegats, ensobrats i enviats per correu amb el segell ensalivat.
    D'altra banda, suposo que arribo tard en la descoberta d'un gran invent: http://www.youtube.com/embed/Q_uaI28LGJk
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un comentari a deshora de vegades fa més il·lusió que un d'immediat. ¡Visca la intempestivitat! El vídeo és fabulós i recull exactament el que he intentat transmetre: que el llibre continua sent competitiu perquè té alguns avantatges que el llibre electrònic no té.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...