Jo no sóc un mecenes

Taula rodona a TV3 sobre l’edició de llibres en l’àmbit de les religions (parlo de fa un any). Tres editors i el presentador. En un moment del debat, el periodista ens pregunta: «¿Vostès han publicat, en alguna ocasió, llibres que sabien que no vendrien però que, tanmateix, consideraven un deure publicar?» Els meus dos col·legues s’apressen a dir que sí, que ho han fet moltes vegades. Quan arriba el meu torn dic que ni en broma. Que, quan m’ha passat (publicar un llibre que considero molt bo i després no vendre’l), ho he considerat un fracàs personal. Naturalment, de fracassos d’aquesta mena n’he tingut. Massa. Però ho he de lamentar, no pas vantar-me’n. La meva feina és aconseguir que l’obra que publico es vengui.

I els en dono un exemple: la Demostració a Teòfil de Lluc. Publicar una obra de més de set-centes pàgines la meitat de les quals són en grec, i amb una introducció i unes notes en què es parla de qüestions filològiques (còdexs, lliçons, fonts textuals, variants, contaminacions, etc.), d’entrada pot semblar una empresa destinada al fracàs més absolut. Si publiques l’obra i no la vens, alguns creuran que has fet una gran aportació a la cultura, a la llengua i al país. Jo crec que l’aportació la fas quan, d’una obra com aquesta, en vens —com ha estat el cas— més de mil exemplars. Però no els vens perquè sí. Els vens perquè has lluitat per vendre’ls. Perquè en publicar el llibre n’has fet una roda de premsa, i has trucat un per un a una vintena de periodistes per animar-los a venir. Perquè després has emès una nota de premsa. Perquè has convençut altres periodistes a entrevistar els traductors de l’obra. Perquè has organitzat set o vuit presentacions del llibre (a Barcelona i a altres llocs del país). Perquè has proposat l’obra al jurat del Premi Ciutat de Barcelona de traducció, i aquest jurat ha considerat l’obra mereixedora del premi. Perquè has demanat a un Narcís Comadira que presentés el llibre, i Comadira ho ha fet amb entusiasme perquè l’obra s’ho valia —i després ho ha explicat en un article de diari.

Res de tot això funcionaria si el llibre no fos bo, si els traductors no treballessin bé, si l’obra no ho mereixés. En un àmbit tan minoritari com el nostre, el públic no és idiota. No serveixen campanyes de màrqueting i promoció si l’obra no està a l’altura. Però, si l’obra està a l’altura, perquè es vengui cal afegir-hi tots aquests esforços de promoció.

Si l’obra es ven, puc sentir que hem complert. Si l’obra no es ven, jo no em sentiré un generós mecenes sinó un mer incompetent.