divendres, 8 de febrer de 2013

Jo no sóc un mecenes



Taula rodona a TV3 sobre l’edició de llibres en l’àmbit de les religions (parlo de fa un any). Tres editors i el presentador. En un moment del debat, el periodista ens pregunta: «¿Vostès han publicat, en alguna ocasió, llibres que sabien que no vendrien però que, tanmateix, consideraven un deure publicar?» Els meus dos col·legues s’apressen a dir que sí, que ho han fet moltes vegades. Quan arriba el meu torn dic que ni en broma. Que, quan m’ha passat (publicar un llibre que considero molt bo i després no vendre’l), ho he considerat un fracàs personal. Naturalment, de fracassos d’aquesta mena n’he tingut. Massa. Però ho he de lamentar, no pas vantar-me’n. La meva feina és aconseguir que l’obra que publico es vengui.



I els en dono un exemple: la Demostració a Teòfil de Lluc. Publicar una obra de més de set-centes pàgines la meitat de les quals són en grec, i amb una introducció i unes notes en què es parla de qüestions filològiques (còdexs, lliçons, fonts textuals, variants, contaminacions, etc.), d’entrada pot semblar una empresa destinada al fracàs més absolut. Si publiques l’obra i no la vens, alguns creuran que has fet una gran aportació a la cultura, a la llengua i al país. Jo crec que l’aportació la fas quan, d’una obra com aquesta, en vens —com ha estat el cas— més de mil exemplars. Però no els vens perquè sí. Els vens perquè has lluitat per vendre’ls. Perquè en publicar el llibre n’has fet una roda de premsa, i has trucat un per un a una vintena de periodistes per animar-los a venir. Perquè després has emès una nota de premsa. Perquè has convençut altres periodistes a entrevistar els traductors de l’obra. Perquè has organitzat set o vuit presentacions del llibre (a Barcelona i a altres llocs del país). Perquè has proposat l’obra al jurat del Premi Ciutat de Barcelona de traducció, i aquest jurat ha considerat l’obra mereixedora del premi. Perquè has demanat a un Narcís Comadira que presentés el llibre, i Comadira ho ha fet amb entusiasme perquè l’obra s’ho valia —i després ho ha explicat en un article de diari.

Res de tot això funcionaria si el llibre no fos bo, si els traductors no treballessin bé, si l’obra no ho mereixés. En un àmbit tan minoritari com el nostre, el públic no és idiota. No serveixen campanyes de màrqueting i promoció si l’obra no està a l’altura. Però, si l’obra està a l’altura, perquè es vengui cal afegir-hi tots aquests esforços de promoció.

Si l’obra es ven, puc sentir que hem complert. Si l’obra no es ven, jo no em sentiré un generós mecenes sinó un mer incompetent.

3 comentaris:

  1. Ignasi,

    Seguim amb entusiasme les teves notes impertinents.

    Hem llegit aquest article i ens ha agradat especialment. Volíem demanar-te, però, que ens aclarissis una idea que creiem que apareix al teu text de manera implícita i que ens sembla que tu dónes per descomptada:

    Un bon llibre amb una bona campanya publicitària es ven bé; tenint en compte que donem per fet que tu només publiques bons llibres, quan no es venen bé, ho hem d'atribuir a una mala campanya. És així?, o realment hi ha bons llibres que per més bé que es publicitin mai no es vendran bé? (Disculpa'ns per la vaguetat amb què fem servir l'expressió "bon llibre".) En aquest cas ha valgut la pena publicar-los?

    Mar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mar,

      efectivament, parteixo de tres implícits:

      1. Només s'han de publicar bons llibres. Els dolents no s'han de publicar. Per això, un llibre que se'l paga l'autor és sempre sospitós.

      2. Només s'han de publicar bons llibres que tinguin una mínima viabilitat comercial. Si un escriu un bon llibre sobre una temàtica hiperespecialitzada, pensant únicament en tres col·legues existents al món que comparteixen aquests interessos, aleshores aquest llibre és clarament inviable en termes comercials. Per bo que sigui, la seva sortida potser ha de ser algun tipus de publicació digital (com el portal TDX per a les tesis doctorals) o reconvertir-ho en articles per a revistes acadèmiques. No tot ha de tenir forma de llibre.

      3. L'editor ha de dedicar tantes energies a producció com a promoció. Cal fer bons llibres i cal explicar-ho. Publicar és fer públic, i per tant requereix arribar al públic.

      Per tant, en principi estaria d'acord amb el raonament: si hem publicat un llibre que era bo i que tenia viabilitat comercial, si no el venem és que no l'hem sabut promocionar prou bé. Tot i que, evidentment, en això hi intervenen molts factors: el suport dels autors, la sensibilitat de la premsa, la possibilitat d'implicar-hi entitats afins a la temàtica del llibre..., i mil atzars més.

      Elimina
    2. Ignasi,

      Totalment d'acord; no tots els bons llibres tenen el potencial de generar públic, però també és cert que el públic no es genera sol i evidentment és feina de l'editor fer-hi tant com sigui possible.

      Mar

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...