dilluns, 18 de febrer de 2013

L'argument de la platja. Desmitificant el llibre electrònic (4)

És l’altre gran argument dels defensors de l’e-book: puc anar a la platja amb deu mil llibres ficats en un sol dispositiu lector. Fantàstic, fantàstic. Però per llegir a la platja, ¡amb un sol llibre (potser més lleuger que un dispositiu de lectura) n’acostumo a tenir prou! ¿Per què vull deu mil llibres a la platja?

Sí, ja ho sé, la resposta té un punt de demagògica. Però és que l’argument també ho és. Perquè si la gran defensa del llibre electrònic és que facilita els trasllats d’una enorme quantitat de llibres, cal respondre-hi que això dóna resposta a una necessitat certament molt minoritària. La impremta es va inventar en societats bàsicament sedentàries, i no crec que sigui tan urgent voler adaptar el llibre a les necessitats dels nòmades. Si quan viatjo no m’enduc els quadres de les parets de casa meva, ni els mobles que hi tinc, ni tota la meva roba, ni tots els meus objectes…, ¿per què he de pretendre viatjar amb tots les meus llibres?

Quan vaig necessitar traslladar més llibres d’un lloc a l’altre va ser mentre feia la meva tesi doctoral. Passava tres setmanes de vacances a Portugal, i m’hi enduia les obres completes de Maragall i un bon nombre d’estudis crítics i de lectures paral·leles. Mai no vaig pagar excés d’equipatge als aeroports. Quan la Inês i jo vam fer una estada de tres mesos a París mentre redactàvem les nostres tesis també vam haver de traslladar molts llibres. Però hagués estat absurd traslladar-hi la nostra biblioteca sencera: si anàvem a investigar a París, havíem de fer-hi ús dels llibres que trobaríem a les biblioteques de París, no dels que ja teníem a casa.

Se m'objectarà que no es tracta només de facilitar els trasllats, sinó també l'emmagatzematge. ¿Qui es pot permetre avui disposar d'espai per a una bona biblioteca privada a casa seva? I és cert: tots els amants del llibre ens enfrontem un moment o altre a problemes d'espai. I els anem resolent com podem. Les prestatgeries van colonitzant les parets en un procés que no té aturador. I, de tant en tant, s'imposa fer el dolorós escrutini que, a imatge del que li fan al Quixot el capellà i el barber, permeti alleugerir les parets d'aquells llibres que estem convençuts que no llegirem mai més.

En definitiva: sí i no. És cert que el llibre electrònic resol els problemes derivats del caràcter físic dels llibres (el fet de tenir pes i volum), però també ho és que hi ha altres estratègies per resoldre aquests problemes o per conviure-hi sense gaires dificultats. El llibre electrònic és una solució, entre altres, a un problema relativament menor. La conclusió torna a ser la mateixa: malgrat els avantatges (reals) que aporten els e-books, els llibres continuen sent competitius.

Amb el proper post, titulat "Sensualitat i lectura", espero cloure (per ara, almenys) la sèrie sobre el llibre electrònic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...