Text flux versus text compaginat. Desmitificant el llibre electrònic (3)

Un dels grans arguments a favor del llibre electrònic és que ens permet augmentar el tipus de lletra segons la nostra capacitat visual. Més encara: el text flux ens permet adaptar-lo a qualsevol format, dispositiu, context, etc. Fantàstic, però… ¿a quin preu? Al preu de renunciar a la maquetació humana a favor de la maquetació automàtica.

El lector d'un llibre normalment no sap que una bona compaginació és un procés en gran mesura artesanal. Col·locar el text en un programa de maquetació i aplicar-li els estils predefinits és només un primer pas: després ve un treball pacient pàgina a pàgina, paràgraf a paràgraf i paraula a paraula, que té per finalitat evitar línies orfes i viudes, títols que queden a la part inferior de la pàgina, línies massa espaiades, espais seguits que es creen al mateix lloc en moltes línies seguides creant els anomenats carrers, excés de guionets o signes de puntuació seguits a final de ratlla, repeticions de paraules que coincideixen en el mateix lloc en dues línies seguides i que enlletgeixen enormement la pàgina… Per no parlar de les eles geminades com cal, les cursives i versaletes verdaderes —n’hi ha de falses, les que utilitzen els mals editors, i «per elles els coneixereu»—, i moltíssimes particularitats més que coneixen tots els bons tipògrafs. Tot això no s’arranja d’altra manera que amb paciència. Però el resultat s’agraeix: la lectura és més agradable perquè no hi ha problemes de maquetació que la distorsionin. Com l’ortografia, la bona maquetació és la que no es veu; ens fa mal als ulls una línia viuda, o espais en blanc on no toquen, o un accent mal col·locat, però quan tot està al seu lloc no ens adonem de res i ens dediquem al que ens interessa: a llegir.

Si renunciem a donar un text artesanalment compaginat i és el dispositiu de lectura qui automàticament remaqueta el text cada cop que el lector tria el cos de lletra que vol, el resultat tindrà tants avantatges com s’hi vulguin veure, però s’haurà perdut alguna cosa insubstituïble. El text, senzillament, estarà mal compaginat, com estan mal compaginades les webs que consultem o els llibres publicats pels mals editors. El text entès com un flux que s'adapta automàticament a les necessitats de cada lector o a les particularitats de cada format de lectura paga un alt peatge. Perquè una compaginació automàtica no resol els problemes que pot resoldre un compaginador humà. Perquè la compaginació també depèn del gust, i les màquines no tenen paladar.