dilluns, 11 de febrer de 2013

Tecnològicament, el llibre electrònic és un pas enrere. Desmitificant el llibre electrònic (1)




Ja fa vuit anys, quan la Inês i jo vam començar a explicar —a tothom qui ens volia sentir— que volíem crear una editorial d’assaig sobre religions, una persona —una sola— ens va dir: «Els vostres llibres seran electrònics, ¿oi? Perquè si comenceu un projecte nou, cal mirar cap al futur…»

Doncs miri, no, els cinc llibres que al maig i juny del 2007 vam enviar a les llibreries no eren electrònics. I els que hem publicat des d’aleshores, tampoc. En cinc anys, només hem fet, en una ocasió, tres llibres electrònics, amb un balanç inequívoc: fracàs absolut.

I és que, encara avui, malgrat el soroll que generen, els e-books no són cap negoci. Desenganyem-nos: si actualment hi ha editorials que hi estan apostant, és en gran mesura per curiositat, per allò de «ser-hi», per participar en el naixement de la cosa, per no ser els últims a arribar-hi, per voluntarisme, potser en part per esnobisme, pel que vulgueu. Però per fer negoci, avui, a curt termini, no.

¿Quants anys fa que sentim «Aquest Nadal serà el del llibre electònic»?: l’e-reader s’havia de popularitzar com anys enrere ho havien fet les càmeres digitals, o els reproductors d’MP3, o les pantalles planes… I no ha estat així. Ara ja ens diuen que el futur no és l’e-reader sinó les tauletes, de manera que l’invent ha durat poc…

Situem-nos, però, a vint anys vista, o trenta, o cinquanta, o cent. Ningú no dubta que a mig o llarg termini l’e-book tindrà un desenvolupament important que probablement transformarà la indústria editorial. D’acord. Aleshores, la pregunta que tots ens fem és: ¿què passarà amb el llibre? (Em resisteixo a deixar d’anomenar llibres als llibres: si dic llibre, vull dir el que els apòstols de l’e-book en diuen llibre analògic, llibre tradicional o llibre en paper, és a dir, el que sempre n’hem dit llibre. L’adjectivació, o l’anglicisme, per al nouvingut a la festa.)

¿Què passarà amb el llibre? ¿Desapareixerà? ¿Quedarà com una relíquia del passat, destinada a usos curiosos per a nostàlgics, sense cap incidència en el món real, com ho puguin ser avui les edicions en disc de vinil? La resposta és molt clara: no. I per un motiu que també hauria de ser senzill de comprendre: l’analogia entre el món del llibre i el món de la música és enganyosa.

Ho hem sentit centenars de vegades: del vinil vam passar al CD, del CD vam passar a l’MP3, de l’MP3 a l’MP4, etc. De la mateixa manera, del manuscrit vam passar al llibre, del llibre passarem al llibre electrònic. Doncs no. L’analogia és enganyosa, perquè del vinil al CD i del CD a l’MP3 s’han produït canvis tècnics, però en tots tres casos l’accés a la música requereix un reproductor. El disc de vinil és un objecte mut si no disposem d’un tocadiscos. Com ho és el CD o l’MP3 sense els reproductors corresponents. Del CD a l’MP3 hem desmaterialitzat l’arxiu, però en tots dos casos ens trobàvem amb un arxiu mut sense el reproductor corresponent. Del vinil al CD i del CD a l’arxiu desmaterialitzat hi ha, doncs, una progressiva millora tecnològica en el marc d’un sistema sempre dual: reproductor i arxiu. I això és el que amb el llibre no passa.

Del llibre al llibre electrònic no hi ha solament un canvi de format o les millores tècniques que ens volen vendre. Hi ha també la incorporació d’un instrument que fins ara no necessitàvem: el dispositiu lector. Hi ha, per tant, el desdoblament d’allò que en el llibre era unitari: continent i contingut. I aquest desdoblament, desenganyem-nos, és un pas enrere. Un pas que no es va donar quan es va passar del pergamí al còdex, o del còdex a la impremta.

«No ve d’un dispositiu», diran alguns, acostumats a traslladar-se amb un autèntic magatzem tecnològic: telèfon mòbil, reproductor d’MP3, ordinador portàtil, BlackBerry, e-phone, e-pad… Alguns, però, ens resistim a convertir-nos en magatzems tecnològics ambulants. Jo disposo d’ordinador portàtil, però el trec del despatx tan poc com puc. Potser sis o set vegades l’any. I visc feliç sense mòbil, ni MP3, ni e-pad, ni tauleta. No sé què és un carregador, ni em sona mai cap timbre quan no toca, ni estic pendent d’apagar cap aparell quan entro a un avió o a un cinema.

Però el llibre electrònic no és cap pas enrere pel fet que encara quedem individus estrafolaris sense mòbil a la butxaca ni televisió al pis. El llibre electrònic és un pas enrere perquè la immediatesa que ofereix el llibre (un objecte que no necessita un aparell reproductor) li permet competir amb dignitat amb els formats digitals.


P. S.

Escrit el post precedent, la col·lega Judith Pujadó (Edicions Sidillà) em regala a Facebook aquesta frase brillant, que crec que val la pena incorporar aquí: "Tenim la vida hipotecada d'intermediaris; com a mínim, quan ens emportem un llibre al llit, estem tots dos sols."

Judit, ¡gràcies!

14 comentaris:

  1. Molt d'acord en tot el que dius, de moment. Però el que m'ha arribat a l'ànima és el que dius entre parèntesis: «Em resisteixo a deixar d’anomenar llibres als llibres: si dic llibre, vull dir el que els apòstols de l’e-book en diuen llibre analògic, llibre tradicional o llibre en paper, és a dir, el que sempre n’hem dit llibre. L’adjectivació, o l’anglicisme, per al nouvingut a la festa.» Sí senyor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tina, a mi m'encanta el "de moment". És a dir: ¡compte amb el que diràs! De moment el que dius t'ho admeto, ¡però compte, que el tema és sensible! I sí, el tema és sensible, sens dubte.

      Elimina
  2. Ho reconec, el de moment ve envernissat de precaució perquè:
    1. el tema és sensible, com bé dius tu;
    2. fa massa dies que estem d'acord en tot i dic jo que haurà d'arribar el moment en què deixem d'estar-ho, i em fa l'efecte que amb aquesta sèrie d'apunts que promets sobre el llibre electrònic arribarà aquest moment que dic. O no, que no em preocupa, eh.
    Tu segueix, segueix, que et seguim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, i quan arribi la discrepància, sobretot, sobretot, ¡manifesta-la! ¡No vull que el blog sigui un monòleg!

      Elimina
  3. Entre el post sobre la comercialitat i aquest, arribo a una conclusió que has omès. El progrés no només es dóna amb més qualitat, sinó també amb la reducció de costos. Les màquines no ho fan tot millor que les persones, però sí que ho fan més econòmic. En aquest sentit, acabarem llegint textos llargs en pantalles. El que no sé és quan ni si serà un plaer ni què més farem amb aquell aparell ni, el que per a mi resulta més important, si això farà augmentar els lectors i el nivell cultural. Gràcies, Ignasi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, sí, les preguntes clau són aquestes. ¿Serà la lectura en pantalla un plaer, com ho és la lectura sobre paper? Perquè jo vull continuar fruint de la lectura, no puc renunciar al plaer, i el paper és més sensual que les pantalles. I, sobretot, la gran pregunta: ¿això farà augmentar els lectors i el nivell cultural? De fet, són dues preguntes en una: 1: ¿Augmentaran els lectors? Perquè el que no sabem és si el llibre electrònic s'alimenta de lectors ja existents o si el llibre electrònic crea nous lectors. Si fos això segon, seria un èxit..., però sóc una mica escèptic. I 2: ¿Augmentarà el nivell cultural? La pantalla promou una lectura interminent, ràpida i promíscua, mentre que el paper promou una lectura llarga, seguida i en profunditat. Al final, cal triar entre la promiscuitat i el matrimoni. ¿Et puc preguntar, Joan, quina és la teva tria?

      Elimina
  4. Professionalment jo em dedico a un sector, el de la informàtica, que ja va fa anys va fer el canvi del paper al format electrònic. Fa uns anys, qualsevol programa venia acompanyat d'uns quants milers de pàgines de documentació més o menys bona (recordo que els comercials d'IBM explicaven que la seva empresa era, a finals dels anys 90 del segle XX, una de les majors editorials del món pel volum del que publicaven). Des de fa uns deu anys, no hi ha res en paper i tot són PDF.

    Aquest canvi de format només té una explicació: la necessitat de reduir costos de producció i manteniment, ja que el format de les publicacions com a tal no ha variat massa. Et mires un manual d'ara i un de fa vint anys i el format dels mateixos es gairebé idèntic.

    La meva experiència com a usuari d'aquests nous manuals, és que hem guanyat una capacitat de consulta puntual (cercar una paraula en vint manuals és molt fàcil), però s'ha perdut la visió en conjunt. Amb el paper és molt fàcil, només fullejant el llibre o amb una lectura superficial, tenir una idea del seu contingut i desar mentalment un índex del seu contingut... de forma que quan et cal saber una determinada cosa és molt ràpid saber quins llibres has de consultar per aprofundir el tema. En canvi, aquesta capacitat de retenció d'informació m'és del tot impossible amb els llibres electrònics.

    Jo sóc de la idea que el format ebook substituirà en poc temps l'edició de llibres de ficció i tot el que es publica en format butxaca, així com per aquell llibre de referència on es cerca una informació en particular --les enciclopèdies. En canvi, pel llibre d'assaig on el més important és la idea i el concepte, el paper espero que segueixi sent molt de temps el format més utilitzat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que dius té molt valor pel fet de venir precisament d'algú del sector de la informàtica. El teu vaticini em sembla molt versemblant. Matisaria potser el vaticini sobre la ficció: la meva intuïció és que la ficció serà un terreny híbrid, és a dir, es publicarà en paper i en digital. Però evidentment, cap de nosaltres no té una bola del futur. De la facilitat de la consulta per paraules que dóna l'ebook, en parlaré en un post proper.

      Elimina
  5. N'hi ha que són analògics al més enllà i tot.

    http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Church_of_Fontevraud_Abbey_Eleanor_of_Aquitaine_effigy.jpg/220px-Church_of_Fontevraud_Abbey_Eleanor_of_Aquitaine_effigy.jpg

    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  6. El llibre és un suport, un conjunt de fulls relligats i encolats amb unes cobertes i un llom. La tauleta, el mòbil, la pantalla... són una altra mena de suports, encara què sí, descodifiquen un llenguatge binari per transformar-lo en l'alfabètic i si s'acaba la bateria, malament rai! El que no canvia és el contingut, el conte, la novel·la, l'assaig, les paraules... Que cadascú descobreixi aquests continguts i ho faci amb el suport amb què es trobi més còmode. Per cert, la frase de la Judith és molt gran. Me l'anoto ;)

    ResponElimina
  7. Tens tota la raó, avui el llibre digital no és un negoci. I no hi ha els elements necessaris per tal que es pugui construir un model de negoci estable i sostenible. Passarà molt fins això.

    Ara bé, el llibre digital en alguns aspectes (mobilitat, emmagatzament, immediatesa acces) presenta evidents millores respecte al llibre en paper, mentre que en altres aspectes dona passes enrera.

    Crec que l'important per a un editor és seguir sempre a la societat, i vigilar molt de prop si hi ha una migració dels lectors cap a l'entorn digital. Si això succeeix (cosa que encara no ha passat) l'editor hi ha de ser. Un altre debat és si l'editor ha de propiciar aquesta migració.

    Sembla evident que en alguns subsectors (enciclopèdia, llibre tècnic, manual, diccionaris, continguts d'actualització periòdica, continguts amb alta exigència en la recerca) el canvi presenta evidents i substantives millores.

    El futur del sector editorial i del llibre té per davant seu grans incerteses. Una de les principals, a mitjà termini, és la transició a l'entorn digital, però a curt termini n'hi ha de molt més urgents i greus i valdria la pena parlar-ne.

    De tota manera apunto dos aspectes que em semblen claus en una perspectiva de futur:

    a) model de negoci del sector digital l'entorn digital
    b) el tipus de lectura fragamentari i inconex ajuda a la creació de coneixement o més aviat ho dificulta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, gràcies per la teva valuosa aportació. Responent ràpidament a l'última pregunta, que per mi és la més important, gosaria dir que la lectura fragmentària i inconnexa ajuda a disposar d'informació, però no a assolir coneixement. La digitalització de les nostres vides ens posa a l'abast una quantitat enorme d'informació, però el coneixement és una altra cosa. Ja no diguem la saviesa.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...