dissabte, 9 de febrer de 2013

Quan publicar és immoral

Sobresaturació de magatzems

Comento amb un purista (un purista dels que creuen que el comerç és pecat), distesament: «Aquest llibre que estem fent, ¿el vendrem?» S’escandalitza. El llibre parla sobre Déu, i el purista amb qui parlo creu que prenc el nom de Déu en va. Que amb les coses divines no es fan negocis. Que amb la pregunta demostro que supedito la qualitat a la comercialitat. Que em venc per un plat de llenties.

I em pregunto de què serveix publicar tesis doctorals d’altíssima qualitat, cobrar ajuts per fer-ho, i després deixar que el miler d’exemplars publicats s’omplin de pols perquè allò, objectivament, no pot tenir lectors. Publicar és fer públic. Si allò no té públic, no es pot publicar. No s’ha de publicar. És immoral publicar-ho. Només hauríem de publicar allò que es pot vendre. Només hauríem de publicar si, en fer el llibre, hem actuat amb criteris comercials. Només hauríem de publicar si, abans de fer-ho, ens hem preguntat si ho vendríem, i si ens hem respost, amb fonament, que sí. 

1 comentari:

  1. Mare meva, quin ritme i quin seny, Ignasi. Ens estàs malacostumant i aviat no podrem viure sense les teves pertinències!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...