dilluns, 30 de maig del 2011

Més sobre Maragall i els indignats



M'acaben de passar aquesta imatge. Tot un exercici d'intertextualitat:
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat.
Per això existeixen els clàssics. Per recorre-hi en les ocasions més diverses. Per estrafer-los al nostre gust. Maragall, més viu que mai. Amb la paraula. A la plaça Catalunya.

1 comentari:

  1. Gràcies, Miquel Àngel. Sí, segur que tindrem oportunitats de coincidir, més enllà d'aquestes trobades "virtuals".

    Què faria Maragall avui no ho sabrem mai. Però el fet mateix de preguntar-nos-ho ja vol dir alguna cosa. No ens fem la mateixa pregunta respecte a altres autors. Amb Maragall sí. ¿Per què? Perquè els seus textos ens el fan sentir com un contemporani; perquè percebem que els temes d'avui són els mateixos que el preocupaven, encara que aleshores prenguessin altres fesomies; perquè no el sentim merament com un home del seu temps, sinó com un home de tots els temps. Ningú no es pregunta què diria avui... Llull, o Verdaguer, o Carner, sobre els indignats. En canvi, ens preguntem què diria Maragall. Tot un signe.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...