tag:blogger.com,1999:blog-65176291051191191692023-11-16T07:24:44.245+01:00Notes (im)pertinents d'Ignasi MoretaIgnasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.comBlogger83125tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-6334257971451590812020-05-27T22:59:00.001+02:002020-05-27T22:59:45.364+02:00Juan Martín Velasco i la passió per la mística<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiivTd9DNgM2HfX4SRnwtXlZUX4SuvR0b6GiVDZE4Ql8BpxVNS0r5hcZi7GvGk48B3_I174wID_ZxkJSP2ycG88TUYuAzuSMvRmOJL0qLM_DqZW-EJqdJVoslfGARkZ9d8W5NToTNgLxgI/s1600/Juan+Mart%25C3%25ADn+Velasco.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiivTd9DNgM2HfX4SRnwtXlZUX4SuvR0b6GiVDZE4Ql8BpxVNS0r5hcZi7GvGk48B3_I174wID_ZxkJSP2ycG88TUYuAzuSMvRmOJL0qLM_DqZW-EJqdJVoslfGARkZ9d8W5NToTNgLxgI/s320/Juan+Mart%25C3%25ADn+Velasco.jpg" title="Juan Martín Velasco - foto PPC" width="320" /></a><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Enmig de la
fredor de les estadístiques, on els morts per coronavirus són fonamentalment
una abstracció (l’abstracció de les xifres), ens arriben de tant en tant els
noms de persones singulars, de persones que ens són properes o que
constitueixen un referent per a nosaltres. Juan de Dios Martín Velasco (Santa
Cruz del Valle, Ávila, 1934 - Madrid 2020) ha mort en aquest context de fredes estadístiques
mortuòries. I ho ha fet amb la mateixa discreció amb què va viure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Era un sacerdot
de profunda espiritualitat i d’una erudició fora del comú. A mi em va
interessar molt especialment pels seus estudis sobre la mística, i el recordo
particularment impartint-ne un curs a la Fundació Joan Maragall. Amb un
castellà riquíssim i una dicció dolça i controlada, Martín Velasco era capaç de
mantenir l’auditori atentíssim tot i llegir gran part del curs que impartia.
Recordo perfectament que era molt conscient que els seus estudis sobre la
mística eren exactament això, estudis, però la seva aspiració era que la
mística fos en ell molt més que una dedicació acadèmica. La seva sobrietat li
impedia, però, parlar en primera persona, de la mateixa manera que el fet
d’haver-se alliberat d’una religiositat dirigista i controladora li impedia
parlar exhortativament en segona persona d’una manera excessivament ostentosa. I,
tanmateix, tot i parlar sempre púdicament en tercera persona, tot i parlar com
ho fa un acadèmic quan explica Joan de la Creu o Teresa de Jesús, sempre vaig
percebre que molt subtilment Martín Velasco confessava no sé si experiències
però sí com a mínim aspiracions pròpies, viscudes en primera persona, i també
que molt delicadament, molt respectuosament, ens convidava en segona persona,
als qui l’escoltàvem, a tractar d’encarnar també en nosaltres aquesta crida a
la vida interior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El recordo en
altres contextos. Al Fòrum Vida i Evangeli, al congrés «Religions
institucionalitzades en una societat laica» que vam organitzar a l’associació
Cristianisme al Segle XXI, al Instituto de Pastoral de Madrid… En aquestes
avinenteses vaig tenir ocasió de tractar-lo en la curta distància i tenir-hi
algunes escasses però llargues converses. Ell era un referent per al
progressisme catòlic, i les seves postures obertes i lliures li havien
comportat algunes represàlies. Mai, però, no en va fer ostentació. </span><span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">Martín Velasco defugia qualsevol ombra de
vedetisme i autocomplacència, qualsevol mostra de victimisme, qualsevol
temptació de protagonisme. </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Ell
tenia el seu discurs, el seu llenguatge, les seves idees, i les oferia
humilment a qui volgués escoltar-lo. O millor: a qui el convidava a expressar-les.
Però no era amic de polèmiques ni va fer mai res per promocionar-se. Sens dubte
va ser un mestre per a molts. No solament pel mestratge explícit del seu
discurs, sinó també pel mestratge implícit de la seva actitud netament cristiana.<o:p></o:p></span></div>
<br /><br />
<div style="text-align: right;">
Publicat a <i>Catalunya Cristiana</i>, any XLI, núm. 2120 (10-5-2020), p. 40.</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-44134938890940314352019-04-03T18:27:00.000+02:002019-04-04T12:58:21.817+02:00Clausura institucional de l'Any Panikkar<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHS-QJbAHEW17CmYd5aGFCZ9GQZIFCk7qlFuxa1rcV3u4dSUoiwugGCn8vbCQYs5cQF2-l6SRD8howpB3LDQHM5dcpA8XM6ywBL4-OA02iryhc1mxpJOmU8699Kwa9P_1KGCAelLhWlaM/s1600/FullSizeRender+%252817%2529.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHS-QJbAHEW17CmYd5aGFCZ9GQZIFCk7qlFuxa1rcV3u4dSUoiwugGCn8vbCQYs5cQF2-l6SRD8howpB3LDQHM5dcpA8XM6ywBL4-OA02iryhc1mxpJOmU8699Kwa9P_1KGCAelLhWlaM/s320/FullSizeRender+%252817%2529.jpg" width="240" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Saló Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya, 2 d’abril del 2019<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Molt
honorable president,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">honorable
consellera,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">distingida
comissionada,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">distingit director
de la Institució de les Lletres Catalanes,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">resta
d’autoritats,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">patrons de la
Fundació Vivarium,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">familiars de
Raimon Panikkar,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">senyores i
senyors,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">amb l’acte d’avui
celebrem la clausura institucional d’una commemoració aprovada pel Govern de la
Generalitat el 29 d’agost del 2017: la del centenari del naixement de Raimon
Panikkar, nascut<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Barcelona el 1918 (fa
uns mesos vam posar una placa a la casa natal, al carrer Rector Ubach 36, amb
Santaló) i mort a Tavertet l’any 2010.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Aquest és un acte
celebratiu: celebrem la clausura de l’Any Panikkar. En la mesura que és un acte
celebratiu, el podem anomenar litúrgic. Panikkar va reflexionar molt sobre la
dimensió litúrgica, cúltica, de la vida, sobre aquesta necessitat que té
l’ésser humà de celebrar els grans moments de l’existència. Al culte dedica Panikkar
la tercera part del volum <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mite, símbol,
culte</i>, de la seva obra completa. I quan publica la seva magna antologia
dels Vedes (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’experiència vèdica</i>,
antologada al volumet <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Iniciació als Veda</i>),
ho fa amb un subtítol on remarca que aquella antologia dels Vedes té com a
finalitat «la celebració contemporània».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Celebrem una
clausura, però no tanquem res. Perquè l’obra de Panikkar continua esperant-nos en
els llibres. Ens continua convidant a llegir-la, a reflexionar-hi, a deixar-nos
interpel·lar per les intuïcions que s’hi despleguen. A llegir els esdeveniments
socials i polítics, a llegir les nostres vides, la vida de les cultures i les
religions, a la llum de les seves reflexions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Inicialment,
havíem previst inaugurar l’Any Panikkar en aquest saló i clausurar-lo al Saló
de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, ho vam haver de fer a
l’inrevés: inaugurar l’Any a l’Ajuntament i clausurar-lo a la Generalitat, atès
que l’acte d’inauguració va coincidir en el temps amb el període d’usurpació de
les funcions del Govern de la Generalitat per part de l’Estat. L’Any Panikkar,
impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, va arrencar
amb un president i un conseller de Cultura exiliats i un conseller de la presidència
(responsable de la Comissió de Commemoracions que havia aprovat l’Any Panikkar)
empresonat a les portes de la seva investidura… Totes aquestes anomalies han
afectat sens dubte l’Any Panikkar, que malgrat tot ha pogut tirar endavant gràcies
a l’esforç del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sottogoverno</i> que va
quedar a les conselleries, a la implicació dels tècnics, al suport de les
altres administracions, al compromís de la societat civil… A tots, el
reconeixement més sincer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">L’Any Panikkar
s’ha concretat en nombroses accions. Hem celebrat jornades acadèmiques (a Vic,
a Tavertet, a Palma, a Barcelona, a Manresa), conferències i taules rodones en
dotzenes de pobles i ciutats del país, hi ha hagut concerts en homenatge a
Panikkar (grup Airun, Lídia Pujol…), hi ha hagut exposicions d’art (a Girona,
el Cercle de Conversa), hi ha hagut debats acadèmics, hi ha hagut recessos
espirituals i accions litúrgiques, hi ha hagut presentacions de llibres, hi ha
hagut conta-contes i activitats per a públic familiar, hi ha hagut cursos (al
CCCB, al Col·legi de Llicenciats, a Montserrat, a Cristianisme i Justícia), hi
ha hagut una gran exposició al Palau Robert amb 42.769 visitants, hi ha hagut
una exposició a l’Espai Avinyó que està itinerant per tot Catalunya gràcies a
la col·laboració entre Ajuntament i Generalitat, s’ha fet també un treball
pedagògic per a les escoles i els educadors… En totes aquestes activitats s’hi
han implicat biblioteques, llibreries, centres cívics, centres culturals de tot
tipus, ateneus, aules d’extensió universitària per la gent gran, centres de
culte, fundacions, universitats… L’Any Panikkar ha sigut present en grans
iniciatives culturals del país: a la Setmana del Llibre en Català, al Barcelona
Pensa, a la Mostra de Cinema Espiritual…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Algunes
activitats han estat promogudes des de les administracions que han impulsat
l’Any Panikkar (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona). Altres han
sorgit espontàniament per part d’administracions (Diputació, ajuntaments…) o
per part de la societat civil. Vull destacar molt en particular el suport de la
Fundació Vivarium Raimon Panikkar, que vetlla pel seu llegat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Em vaig proposar,
a l’inici de l’Any Panikkar, que la celebració servís per dues coses: per projectar-ne
l’obra i per debatre-la a fons. Hem fet molt més la primera cosa que la segona,
perquè per debatre cal un coneixement previ que no ha sigut fàcil trobar entre
els intel·lectuals nostrats i entre la ciutadania.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">Hem prioritzat,
doncs, la difusió, però hem inclòs també espais de debat i discussió. </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Perquè un Any Panikkar no ha de pretendre
presentar el pensador de manera acrítica, sinó al contrari: cal discutir-lo,
barallar-nos-hi, veure fins a quin punt les seves intuïcions es mostren vàlides
per pensar el nostre món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">En aquests moments,
amb el Monestir de Pedralbes, amb la Fundació Vivarium i amb diverses
universitats catalanes estem treballant<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>per organitzar un simposi internacional sobre Panikkar després de
l’estiu, precisament amb l’objectiu de continuar reflexionant a fons sobre el
nostre temps amb el pensament de Panikkar com a referent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Vaig dir en
l’acte d’inauguració de l’Any Panikkar que havíem de tractar de superar el
personatge Panikkar, el personatge pintoresc, vestit de manera extravagant, que
sempre venia de lluny i deia frases lapidàries. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Panikkar és molt més que el seu personatge. Si
continuem parlant de Panikkar després de la seva mort és perquè ens ha llegat
una obra, una obra que el sobreviurà. Una obra que té sentit que continuem
llegint. Ha arribat l’hora de superar el Panikkar predicador i endinsar-nos a
fons, amb totes les conseqüències, en el Panikkar autor. És hora ja de tractar
Panikkar com un clàssic. Un clàssic contemporani, però un clàssic tanmateix: és
a dir, un autor canònic que ens pot acompanyar en la nostra tasca de pensar el
nostre món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Llegir Panikkar
és, automàticament, una invitació a pujar el nivell de les nostres discussions.
Antoni Bassas ha subratllat en més d’una ocasió que a Panikkar l’irritava la
banalitat, la trivialitat, la superficialitat. Convidava a anar a fons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Això es veu molt
clarament en el seu apostolat en pro d’una paraula que sorgeixi del silenci. Silenci
no és mutisme, no és absència de paraules, sinó que és la font d’on brollen les
paraules autèntiques. Dir silenci, per Panikkar, és dir vida interior. Panikkar
ens convida a tenir vida interior, a cultivar el nostre món interior. Només des
del cultiu del món interior, les paraules que pronunciem són significatives.
Només aleshores, són autèntiques, reals, vives. Per això «tota paraula que no
surt del silenci és una mentida», deia Panikkar emfàticament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La reflexió de
Panikkar al voltant de la paraula em sembla una reflexió de primer ordre.
Panikkar té fins i tot un text sobre política lingüística. Per això, aquest Any
Panikkar, Linguapax ha reflexionat sobre la paraula a la llum de Panikkar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">També la qüestió
de l’ecosofia ha centrat molts dels esforços de l’Any Panikkar. La Casa
d’Espiritualitat Sant Felip Neri hi va dedicar unes jornades. L’ecosofia és un
pas endavant respecte l’ecologia, que Panikkar considera que continua esclava
d’un paradigma extractiu. L’ecologia intenta explotar una mica menys el planeta
perquè els nostres nets puguin continuar-ho fent. No és una gran millora, diu
Panikkar. Per això ell defensa l’ecosofia, la saviesa de la Terra, que no és el
que nosaltres sabem de la Terra sinó el que la Terra sap de nosaltres, una
saviesa que és tasca nostra mirar d’escoltar. I això no és cap esoterisme
tel·lúric sinó una qüestió de pur sentit comú: si gastem en poques dècades els
recursos energètics que la Terra ha necessitat mil·lennis per produir, ¿estem
escoltant la Terra? Si desintegrem l’àtom, ¿estem escoltant la Terra?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La crítica al
paradigma científic és un altre capítol molt rellevant del pensament del filòsof.
Panikkar es va llicenciar en química i doctorar en ciències. Quan parla de
ciència sap de què parla. I considera que la pretesa neutralitat científica no
és tal: també la ciència occidental participa dels prejucidis ideològics del
seu lloc i el seu temps. També la ciència forma part del mite. També a la
ciència li cal rebaixar l’arrogància, ser més humil. És la mateixa exigència
que fa Panikkar a les religions: que renunciïn a creure’s que monopolitzen la
veritat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">I de la crítica a
la ciència, a la crítica a la tecnocràcia. Panikkar no està en contra de la
tècnica, però sí que ens alerta dels perills deshumanitzadors que poden tenir
determinades adhesions acrítiques a la cursa tecnocràtica. El cultiu de la vida
interior que Panikkar reclama necessita unes determinades condicions que els
excessos tecnològics dificulten. No és per casualitat que Panikkar, en tornar a
Catalunya, rebutjà establir-se a Barcelona i buscà refugi a Tavertet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Un altre tema
fonalmental en l’obra de Panikkar és el seu estudi del mite i el símbol. El
símbol és per Panikkar un instrument del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mite</i>,
entenent per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mite</i> allò que donem per
descomptat en la nostra cultura, allò que nosaltres no veiem perquè en formem
part. </span><span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">Sempre veiem el mite de
l’altre: no percebem mai el propi mite. Sempre és l’altre qui parla amb accent,
diu Panikkar, i no ens adonem que tots, també nosaltres, també els barcelonins,
parlem amb accent. </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El símbol,
diu Panikkar, «no significa res. O, més ben dit, el significat del símbol
deriva de la nostra participació en el símbol mateix. Si jo m’apropo al símbol,
el destrueixo. El que sí que puc fer és escoltar-lo, deixar que parli.» I
afirma també: «Quan el símbol necessita una explicació és perquè està acabat;
ha deixat de ser símbol.» La reflexió de Panikkar sobre el símbol és molt
seriosa, impossible de sintetitzar en dues paraules, com ho és també la que en fa
un altre gran pensador de casa nostra, Lluís Duch, recentment desaparegut. O la
que en feia el també enyorat Eugenio Trías, que va ser professor meu i potser
professor d’alguns dels que som aquí. O Juan Eduardo Cirlot. O Paul Ricoeur. O
tot el cercle d’Eranos. O tots els grans simbòlegs que hi han reflexionat.
Panikkar beu també de tota aquesta tradició. És també una baula en aquesta rica
tradició de reflexió fecunda sobre el símbol. Un símbol que dona a pensar, per
utilitzar la feliç expressió de Ricoeur amb la qual polemitza Panikkar. Per
això, quan sento determinats polítics catalans utilitzar el terme <i style="mso-bidi-font-style: normal;">simbòlic</i> per neutralitzar un acte de
parla com és una declaració d’independència, quan els sento dir que aquella era
una declaració <i style="mso-bidi-font-style: normal;">simbòlica</i>, no puc
deixar de sentir una viva indignació per l’ús fraudulent d’un terme molt noble.
Panikkar ens ensenya que el símbol no és una realitat alternativa, que el fet
que una cosa sigui simbòlica no significa aigualir-la o treure-li els efectes. Amb
el degut respecte, senyors polítics, permetin-me dir-los: llegeixin Panikkar i
respectin les paraules. Respectin la veritat de les paraules. I no utilitzin el
símbol per buidar-les d’efectivitat i de contingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">He parlat de la
paraula, del silenci, de la vida interior a què convida Panikkar. Hi ha una
paraula que té a veure amb tot plegat i que no ens hauria d’espantar: la
mística. Per Panikkar, la mística no és allò que fan algunes persones singulars
en ocasions també singulars, sinó una experiència quotidiana i plena de la
vida, allò a què estem tots convidats. El contemplatiu, diu Panikkar, quan
menja, menja, quan prega, prega, quan dorm, dorm. És conscient, doncs, de cada
moment, de la intensitat de cada moment. I convida a viure a fons cada moment.
Una cosa molt semblant defensava Joan Maragall en el «Cant espiritual» i en altres
escrits. L’eternitat, van defensar tant Maragall com Panikkar, no és el que ve
després del temps, sinó el que estem cridats a viure ja ara, aquí, en el temps,
en la mesura que el vivim amb intensitat, amb consciència, en la mesura que hi
som plenament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Llegir Panikkar
és una invitació a viure en plenitud. </span><span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">Els convido a fer-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">Moltes gràcies.</span><br />
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;"><br /></span>
<span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;">Publicat a <a href="https://www.nuvol.com/noticies/panikkar-un-classic-contemporani/">Núvol</a></span></div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-47221637419146589052017-12-23T00:16:00.003+01:002017-12-30T13:24:27.185+01:00Joan Bada, entre la humilitat i la duresa<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVCFVITzGlDePPnaE2UDHwrGQVXLRRv-TH3G_P5v_esNb_Pk1NK2ygdRT-eMZ1O59YcCmYmesYcJCJtHAbBLnCy_VTYGsPV9q38dPAxxciqiZQVbVLhXn2PtGTumDqOiofveaxG5Sgci0/s1600/1513870035_626910_1513870290_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVCFVITzGlDePPnaE2UDHwrGQVXLRRv-TH3G_P5v_esNb_Pk1NK2ygdRT-eMZ1O59YcCmYmesYcJCJtHAbBLnCy_VTYGsPV9q38dPAxxciqiZQVbVLhXn2PtGTumDqOiofveaxG5Sgci0/s400/1513870035_626910_1513870290_noticia_normal.jpg" width="265" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Bada</td></tr>
</tbody></table>
El passat 19 de desembre va morir <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/6872">Joan Bada</a>. Sacerdot postconciliar i historiador de l'Església, va ser professor a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya.<br />
<br />
Joan Bada era un home de fermes conviccions. D'una duresa sovint glacial, agreujada per la ironia, tenia tendència a veure el món (començant pel petit món eclesiàstic) en funció de complexes trames conspiratòries. Tanmateix, es feia escoltar per la contundència de les seves afirmacions i pel rigor amb què les expressava.<br />
<br />
D'una honestedat de pedra picada, deia sempre el que pensava encara que fer-ho el pogués perjudicar. Sovint era immisericorde a l'hora de jutjar persones i institucions de l'entorn eclesial, sense distingir mai entre "els seus" i "els altres". Més encara: tendia a ser especialment dur amb aquells amb qui tenia més sintonia ideològica. Tenia la lucidesa, això sí, de detectar quan s'havia excedit i la humilitat de disculpar-se amb les persones a qui havia ferit.<br />
<br />
Entre les seves últimes recerques abans del declivi físic dels últims anys, hi va haver la qüestió del bisbe Irurita. Els arguments que va oferir per desmentir que fos assassinat per la FAI semblen incontestables. A més, sabia exposar la qüestió amb el rigor de l'historiador positivista que era però també amb la passió del novel·lista capaç de donar forma narrativa a les seves investigacions.<br />
<br />
Quan fa onze o dotze anys li vam explicar el projecte de Fragmenta, li va agradar i ens va donar suport. Per això vam comptar amb ell com a assessor de la col·lecció <a href="http://introduccions/">Introduccions</a>. No va faltar mai a cap de les reunions a què el vam convocar. Gràcies per tot el que et devem! Descansa en pau, Joan Bada!Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-8828017664956673122017-04-15T21:51:00.000+02:002019-04-03T18:39:26.522+02:00"La sabata", de Josep Palau i Fabre: ens podem enamorar d'un poema deficient?<br />
<div class="_3x-2" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div data-ft="{"tn":"H"}" style="font-family: inherit;">
<div class="mtm" style="font-family: inherit; margin-top: 10px;">
<div class="_6m2 _1zpr clearfix _dcs _4_w4 _5cwb" data-ft="{"tn":"H"}" id="u_jsonp_27_6" style="background-color: white; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.0980392) 0px 0px 0px 1.5px inset, rgba(0, 0, 0, 0.0470588) 0px 1px 1px; font-family: inherit; max-width: none; overflow: hidden; position: relative; z-index: 0; zoom: 1;">
<div class="clearfix _2r3x" style="font-family: inherit; zoom: 1;">
<div class="lfloat _ohe" style="float: left; font-family: inherit;">
<span class="_3m6-" style="font-family: inherit;"></span><br />
<div class="_6ks" data-ft="{"tn":"F"}" style="font-family: inherit; line-height: 0; position: relative; z-index: 1;">
<div id="u_jsonp_27_7" style="font-family: inherit;">
<span class="_3m6-" style="font-family: inherit;"><a ajaxify="/ajax/flash/expand_inline.php?max_width=476&selector=%5E._6m2&target_div=u_jsonp_27_7&share_id=867559810036719&user_share_id=10212672292103913" aria-label="Josep Palau i Fabre - La sabata" class="_6kt _6l- __c_" href="https://l.facebook.com/l.php?u=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3D66plOQWXa8U&h=ATPwiPjxZfhRK6xgBItxujIZq5TdM9TYlmEloILlFGROyZtPvbEPE78PHfwFU5z5cWyTUqSPMYZXK83xywauSUce80amHaGhjbHg3QMUGt63IG2ETz9R67llEnJQQqyniSc&enc=AZPEg7CB0uGJUbZ203kSnZBrr6Q300mn_rU-pk1YDOV47lgoiehdbRNwsKOcl65BcMzs5dHroW3z2yd4AohfOMn_kndCalTL-xZgzNFU5of-k_ORBnIByi1uCk1yE_fK1kaEuYqlrqqSItztY86fdv60qqpedGDaRByowJGlCoJyyvP-5I9nZQsK3soHMDREfM8&s=1" rel="nofollow noopener async" style="background-color: white; color: #365899; cursor: pointer; display: block; font-family: inherit; position: relative; text-decoration: none;" target="_blank"></a></span></div>
</div>
<span class="_3m6-" style="font-family: inherit;">
</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<br />
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_dtg" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.38; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1SsfPI0o2ao6Iz_oXGAM3S87MKJZXbcxJ30ihiEnQ5aV9BCZfJqeJ11gPyVHN-FDmc8JledSVq6t2ImRpxBqQfxhQCzOmoC_7ER-hcBozM02XWt36UwLA0i3HhYLZO2SgZ9w6XAExQ08/s1600/Palau+i+Fabre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1SsfPI0o2ao6Iz_oXGAM3S87MKJZXbcxJ30ihiEnQ5aV9BCZfJqeJ11gPyVHN-FDmc8JledSVq6t2ImRpxBqQfxhQCzOmoC_7ER-hcBozM02XWt36UwLA0i3HhYLZO2SgZ9w6XAExQ08/s400/Palau+i+Fabre.jpg" title="Josep Palau i Fabre" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Palau i Fabre</td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: inherit; margin: 0px 0px 6px; white-space: normal;">
<br /></div>
<div style="font-family: inherit; margin: 0px 0px 6px; white-space: normal;">
<span style="font-family: inherit;">Avui, a les portes de l'Any Josep Palau i Fabre, </span><span style="font-family: inherit;">un brevíssim comentari i tres esmenes a un dels millors poemes de Palau, "La sabata", un poema que va escandalitzar els cercles resistencialistes de la postguerra. Primer, el text:</span></div>
<div style="font-family: inherit; margin: 0px 0px 6px; white-space: normal;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<dd style="white-space: normal;">He donat el meu cor a una dona barata.</dd><dd style="white-space: normal;">Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?</dd><dd style="white-space: normal;">En les escombraries una vella sabata</dd><dd style="white-space: normal;">fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.</dd><dd style="white-space: normal;"><br /></dd><dd style="white-space: normal;">Totes les noies fines que ronden a ma vora</dd><dd style="white-space: normal;">no han tingut la virtut de donar-me el consol</dd><dd style="white-space: normal;">que dona una abraçada, puix que l'home no plora</dd><dd style="white-space: normal;">pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.</dd><dd style="white-space: normal;"><br /></dd><dd style="white-space: normal;">Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:</dd><dd style="white-space: normal;">Josep Palau no és àngel ni és un infant model.</dd><dd style="white-space: normal;">Si tenien de mi una imatge bonica,</dd><dd style="white-space: normal;">ara jo els n'ofereixo una de ben fidel.</dd><dd style="white-space: normal;"><br /></dd><dd style="white-space: normal;">No vull més ficcions al voltant de la vida.</dd><dd style="white-space: normal;">Aquella mascarada ha durat massa temps.</dd><dd style="white-space: normal;">Com que us angunieja que us mostri la ferida,</dd><dd style="white-space: normal;">per això deixo encara la sabata en els fems.</dd><dd style="white-space: normal;"><br /></dd><dd style="white-space: normal;"><br /></dd><br />
<div style="font-family: inherit; margin: 0px 0px 6px; white-space: normal;">
"La sabata" és un enorme poema, però en termes literaris i lingüístics té molts problemes. Et pots enamorar d'un mal poema? Sí, jo estic enamorat d'aquest mal poema. Problemes que hi detecto:</div>
<div style="font-family: inherit; margin: 6px 0px; white-space: normal;">
1. "Totes les noies fines que ronden a ma vora / no han tingut la virtut de donar-me el consol / que dona una abraçada". El poema fluiria molt millor amb una petita esmena: "Cap de les noies fines que ronden a ma vora / no ha tingut la virtut de donar-me el consol / que dona una abraçada". Dir que totes les noies fines no han tingut la virtut, etc., pot ser correcte, però resulta estrany. Crec que dir que cap de les noies no ha tingut la virtut, etc., fa el text molt més natural.</div>
<div style="font-family: inherit; margin: 6px 0px;">
2. "Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues: /<br />
Josep Palau no és àngel ni és un infant model." Aquest segon vers té una gran solemnitat. És la sentència anunciada pel vers precedent, del qual el separen dos punts. Conté el nom i cognom de l'autor, cosa que accentua aquesta solemnitat gairebé lapidària. Però aquesta solemnitat queda espatllada per la mala factura del vers. Perquè és un vers amb estructura bimembre: subjecte + verb copulatiu + SN. Però el primer cop, el SN va sense determinant ("no és àngel") i el segon amb ("ni és un infant model"). I el vers grinyola de manera lamentable per aquest motiu.<br />
<span style="font-family: inherit; white-space: pre-wrap;">
3. "Ara jo els n'ofereixo una de ben fidel". Més que un vers, sembla un exemple sobre l'ús dels pronoms febles en un manual de català fàcil.</span></div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; white-space: normal;">
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="4eeam" data-offset-key="c0rtr-0-0" style="white-space: pre-wrap;">
</div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">I, malgrat tot, és un gran poema. Un poema en què Palau confessa la seva descoberta de la sexualitat a través de l'onanisme (el vers que s'hi refereix és la més desolada descripció que en conec) i de la prostitució. Jo tinc una teoria molt ximple: els escriptors catalans es divideixen entre els que confessen haver descobert la sexualitat en un bordell i els que no ho confessen (que no vol dir que no pugui ser també el cas, però simplement no en parlen). Entre els primers, a més de Palau amb aquest poema, hi ha per exemple Sagarra i Pla.</span><br />
<div style="display: inline; font-family: inherit; margin: 6px 0px 0px; white-space: normal;">
</div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_dtg" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.38; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div style="display: inline; font-family: inherit; margin: 6px 0px 0px; white-space: normal;">
<br /></div>
</div>
En el vídeo, Josep Palau i Fabre recitant "La sabata":</div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_dtg" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.38; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div style="display: inline; font-family: inherit; margin: 6px 0px 0px; white-space: normal;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/66plOQWXa8U/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/66plOQWXa8U?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_dtg" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.38; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div style="display: inline; font-family: inherit; margin: 6px 0px 0px; white-space: normal;">
<br /></div>
</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-17195972356658908092016-10-25T23:14:00.002+02:002016-10-25T23:14:26.050+02:00Quan l'editor et diu que no<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitsLy2uvxe6Rb-dXxoA1hdviLppCAqCiE7zbLHWBJ-t0247YPyXInS1npD3js4VIark1d16IoT-qW9sIIhjFoNlq7suZ1ogZyRkdrg3yZapWl7xdg68omJaox59Bo4X4mPffZc4Cekhh8/s1600/20161002_170637.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitsLy2uvxe6Rb-dXxoA1hdviLppCAqCiE7zbLHWBJ-t0247YPyXInS1npD3js4VIark1d16IoT-qW9sIIhjFoNlq7suZ1ogZyRkdrg3yZapWl7xdg68omJaox59Bo4X4mPffZc4Cekhh8/s320/20161002_170637.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Els autors no s’ho
imaginen, però una de les tasques més enutjoses d’un editor és rebutjar
manuscrits. Moltes propostes són de persones que, per l’editor, són
desconegudes. L’editor hi fa una ullada i, si veu que allò no és per ell,
contesta amb una resposta tipus d’aquestes que irriten tant els autors, però
que són inevitables: si una editorial petita com <a href="http://www.fragmenta.cat/">Fragmenta</a> rebutja més de cent
propostes cada any, aquests cent correus electrònics no es poden personalitzar
gaire. El problema no és, però, donar resposta a aquelles propostes que de
seguida veus que no pots acollir. El problema rau en aquelles propostes
que un vol estudiar perquè d’entrada no li semblen descartables, però necessita
temps per fer-ho. Un temps del qual no disposa. I passa que quan a un autor li
dius: «Dóna’m temps, que ho estudio», automàticament li estàs generant una
expectativa. Si després d’unes setmanes o mesos d’espera la resposta és
negativa, l’autor se sent defraudat. Per això m’has fet esperar? Per dir-me que
no?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">De vegades et
trobes havent de dir que no a autors amics. O a persones la feina de les quals
coneixes i valores. A persones a qui fins i tot ja has publicat amb
anterioritat. I no els pots contestar amb una resposta tipus. S’ofendrien, i
amb raó. Quan aquestes persones et fan una proposta, si en el primer moment ja
veus que allò no ho publicaràs i ho dius a l’acte amb un argument plausible, la
cosa encara resulta suportable. El drama ve quan a aquesta persona li dius que
ho has d’estudiar, perquè realment necessites un temps per valorar la proposta.
</span><span lang="PT">I trigues. Trigues perquè no
pots deixar tot el que estàs fent cada cop que t’arriba una proposta
interessant. I el dia que trobes el temps necessari per estudiar la proposta i
t’adones que li has de dir que no, aleshores et pots trobar que la persona s’ho
prengui malament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">I busques la
manera d’evitar el desastre. Si respons amb laconisme, el risc d’ofendre
l’autor és important. Però si detalles gaire les raons de la negativa, el risc augmenta
encara més. El llibre potser no és gaire bo, potser no t’agrada, o potser simplement no el veus del tot clar. </span><span lang="PT">Pots estar equivocat, però tu ets l’editor
i tu decideixes per què apostes i per què no, i pot ser que no vulguis apostar
per aquella proposta, que no la trobis amb prou qualitat o interès. Però som en un
terreny subjectiu i relliscós. </span><span lang="ES">¿Qui et mana fer de jutge? L’autor no t’ha demanat una crítica literària,
sinó una aposta editorial. Per això la resposta sempre s’orienta a l’«encaix»
de l’obra en el programa editorial del moment. Els autors ho blasmen, això de
l’«encaix», però haurien d’entendre que és la manera de dir-li a l’autor: el
problema no és teu, el problema no és la qualitat de la teva proposta, que no
sóc qui per jutjar ni m’has demanat que ho faci; el problema és meu, que no disposo
del lloc adient per a una obra com la teva. Apel·lar a l’«encaix» és la manera de
carregar amb la responsabilitat de la negativa sense emetre un judici crític
sobre l’obra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">De vegades,
l’editor es troba dient-li que no a un autor a qui ha publicat algun llibre en
el passat. </span><span lang="PT">Si l’obra anterior
era bona, ¿per què em rebutgen ara aquesta proposta? Si ahir era bo, avui també
ho sóc… Doncs no necessàriament! Quantes obres mestres d’un autor han anat
seguides de textos mediocres! I, d’altra banda, si una editorial es vol
mantenir dins uns límits determinats i anar incorporant noves veus, per força
no podrà seguir el ritme de producció de tots els seus autors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguRBUrxdEz-jcKWEPCR2z7SlrsEJywT78Gg9Xl7OrbsvCbvuVNaU6FS40pywwFqMqwMKf4Oghd-VtOoKbQ9cl1-Q6Otl-C0npRT6hJoJHg4JjtUYRCwzGpk1O_7hNhTVtq3GFHC-xgNJs/s1600/20161002_170622.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguRBUrxdEz-jcKWEPCR2z7SlrsEJywT78Gg9Xl7OrbsvCbvuVNaU6FS40pywwFqMqwMKf4Oghd-VtOoKbQ9cl1-Q6Otl-C0npRT6hJoJHg4JjtUYRCwzGpk1O_7hNhTVtq3GFHC-xgNJs/s320/20161002_170622.jpg" width="320" /></a><span lang="PT">Rebutjar un
determinat text d’assaig pot resultar dolorós, però sempre és possible al·legar
que la temàtica no la consideres del teu interès com a editor, que l’enfocament
adoptat no és aquell pel qual apostes, que no et veus capaç de trobar públic
lector per a aquell llibre… A Fragmenta, per exemple, hem rebutjat molts textos
testimonials (memòries, dietaris…), perquè no és el model de text que volem
prioritzar. I això es pot explicar. Com pots explicar-li a un autor que no li
publiquis un text apologètic si ets una editorial aconfessional. O com li pots
explicar que una obra és massa especialitzada i, en conseqüència, minoritària. </span><span lang="ES">L’autor et voldrà entendre o no, però ho
pots explicar. Però en el camp de la literatura de creació la cosa és més
difícil, perquè en una novel·la, un conte o una il·lustració hi veus talent o no
l’hi veus, i això ja és molt més difícil de transmetre. ¿Com ho ha de fer, un
editor, per dir-li a l’autor d’un text de ficció que la història que ha creat
no la troba prou bona? ¿Com li diu a un artista que les seves il·lustracions no
li agraden? I sobretot: ¿com ho diu a aquell autor o il·lustrador a qui no pot
enviar una resposta tipus? ¿Com t’ho fas per no ferir l’amor propi de ningú? ¿Per
no donar lliçons? ¿Per no ofendre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><a href="http://ignasimoreta.blogspot.com.es/search/label/Jaume%20Vallcorba">Jaume Vallcorba</a>
ens va dir fa molts anys, a Inês Castel-Branco i a mi, que no publiquéssim cap
llibre per compromís. Que fer-ho era autoenganyar-se i enganyar el lector. </span><span lang="EN-US">Amb els anys, m’he anat adonant de
l’encert d’aquell consell. </span><span lang="ES">L’editor
només pot tenir un compromís: amb l’exigència, amb la qualitat, amb el rigor. És
a dir: un compromís de servei al lector.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">I, tanmateix,
quan un autor ha posat il·lusió i esforços (de vegades, mesos o anys de feina)
en una obra i li dius que no, hi patirà. </span><span lang="PT">El que l’autor sovint no sap és que l’editor, quan li diu que no, n’és
conscient i també ho passa malament.<o:p></o:p></span></div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-38228974864262969262016-05-31T09:25:00.002+02:002016-06-01T15:19:22.782+02:00Llibres i rotació: trinxar o no trinxar<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">És un debat
recurrent. La llei permet a les editorials destruir estocs de llibres tres anys
després de la seva edició. Algunes editorials, en conseqüència, emprenen la
destrucció d’exemplars quan han passat exactament 36 mesos des del seu
llançament. Els autors reben aleshores una carta glacial on entre eufemismes i
justificacions se’ls notifica la destrucció dels seus llibres. La major part
aguanten el cop estoicament, en silenci, sabedors que el seu mal no vol soroll:
els èxits de vendes no es trinxen. De tant en tant, algun autor trenca el
silenci i decideix donar publicitat al seu disgust. I aleshores vénen els
escarafalls: tots ens esquincem les vestidures, reneguem dels malvats editors i
maleïm la dictadura del capital. Quan ens cansem d’esquinçar-nos les
vestidures, de renegar dels malvats editors i de maleir la dictadura del
capital, tornem a les nostres coses fins que un any més tard un altre escriptor
torna a obrir el debat. I així anem fent…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Qui això escriu
és un petit editor que està pagant entre 3,25 i 4,5 euros per palet al mes pel
magatzem dels seus estocs editorials. Entre aquests estocs hi ha llibres que en
els últims cinc anys no han tingut cap moviment: amb els exemplars que en té el
distribuïdor n’hi ha de sobres per alimentar el mercat durant anys. La política
de Fragmenta Editorial és, tanmateix, no destruir exemplars no defectuosos. No
n’hem destruït ni un en els nou anys que fa que existim. Entenem que és un
servei a la cultura garantir que els llibres continuïn al mercat quan ja no són
novetat. La destrucció de llibres xoca amb el necessari respecte a l’autor, a
la societat que ha subvencionat el llibre (si és el cas) i als destinataris de
la tasca editorial (el públic lector). </span><span lang="PT">I, tanmateix, no trinxar té uns costos, uns costos que e</span>ls editors
que hem decidit no trinxar llibres estem assumint en exclusiva. I el resultat
de carregar aquests costos a les espatlles dels editors sense cap mena de
contrapartida dóna un resultat previsible: els editors que prioritzen el servei
a la cultura es desdineren per no trinxar, i els que prioritzen el compte de
resultats, trinxen. Jo estic ara entre els primers, però no tinc vocació d’heroi
i també he de fer quadrar el compte de resultats de l’empresa que administro.
Potser arribarà un dia en què no trinxar els llibres més antics serà un luxe
que no em podré permetre. En lloc de fer tants escarafalls, doncs, ¿no caldria
buscar la manera de descarregar els editors d’aquesta responsabilitat
exclusiva?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El problema de la descatalogació de llibres s’ha de posar en
relació amb la tendència creixent de la cadena del llibre i del públic lector a
prioritzar les novetats i preterir el llibre de fons. Fa temps que les
llibreries han deixat de ser espais amb prestatgeries carregades de llibres
fins al sostre. La novetat s’imposa. Els llibreters ho justifiquen defensant un
model de llibreria com a lloc on «passen coses» i no només on «es venen
productes». Les llibreries avui no volen ser magatzems de llibres, sinó centres
culturals que exerceixen de prescriptors. És un plantejament que d’entrada
comparteixo, però em reca el llençol que hem perdut en aquesta bugada: el
llibre de fons!</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Fa uns anys, l’Institut Català de les Empreses Culturals
(aleshores de les Indústries Culturals) convocava uns ajuts a la promoció, uns
ajuts que permetien concorre-hi amb propostes de promoció que no excloïen el
llibre de fons. Avui, aquests ajuts han desaparegut, substituïts pel fet que
els ajuts reintegrables a l’edició poden incloure despeses de promoció. Però
esclar: els ajuts a l’edició són ajuts a novetats. Per tant, ja no hi ha ajuts
a la promoció de llibres que no siguin novetat. A la premsa també li costa molt,
moltíssim, referir-se a llibres que no siguin novetat. El que fa per exemple
Ramon Colom a Millennium, que és exhibir llibres dels autors que convida encara
que no siguin novetats, és un acte gairebé extravagant en els mitjans de
comunicació. El que no és novetat no existeix.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Des de Fragmenta en alguna ocasió hem organitzat algun acte
vinculat a un llibre que no és novetat. La resposta acostuma a ser decebedora.
La gent que ve a un acte relacionat amb un llibre que va sortir fa uns anys,
¿disposa ja d’aquell llibre? ¿Tothom l’ha llegit ja? En absolut. ¿El llibre
està desactualitzat? En absolut. El llibre ni el té tothom a qui li interessa
ni ha deixat de tenir interès, però el seu públic potencial es resisteix a
comprar-lo: no és novetat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I, tanmateix, seguim havent de comprar llibres de fons. I més d'un cop m'he trobat amb la dificultat de trobar al mercat llibres de fons de fa deu, quinze, vint anys, que s'han descatalogat no per exhauriment natural, sinó per destrucció d'estocs.</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
No volem que les editorials trinxin llibres, però ningú sembla
gaire disposat a pagar la factura del magatzem. ¿Com ho resolem? Criticar els
pèrfids editors serveix de poc. La solució idònia a llarg termini seria un
canvi de mentalitat amb relació al llibre de fons, canvi en què s’hauria de
comprometre tota la cadena del llibre: editors, distribuïdors, llibreters,
periodistes, crítics i lectors. Però això probablement ens situa en la poesia
de l’ideal. Si baixem a la prosa de la vida real, proposo un primer pas,
factible i que no costa diners: les administracions públiques que concedeixen
ajuts (fonamentalment la Dirección General del Libro del Ministerio de Cultura
i l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya)
podrien prioritzar, a l’hora de concedir ajuts, les editorials que no descataloguen
els seus llibres. És una qüestió de bona gestió: «¿Vols ajuts per publicar? No
destrueixis els llibres que has publicat fins ara i per als quals et vaig
ajudar abans d’ahir!» Deu punts addicionals en prioritzar les sol·licituds per
a les propostes d’edició que presentin les editorials que no trinxen poden ser
un bon incentiu econòmic per perseverar. Brindo gratuïtament aquesta idea als
responsables de les polítiques públiques de suport a l’edició de llibres. Que
s’obri el debat!</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Publicat a <a href="http://www.nuvol.com/opinio/llibres-i-rotacio-trinxar-o-no-trinxar/">Núvol</a> (31-5-2016)</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-1554417370854693762016-01-18T23:11:00.000+01:002016-01-23T12:12:03.564+01:00I ara, ¿què en farem, de la Sagrada Família?<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvpn0jtquHXA3Wqm4P0kM5XOE6pm9EYr29yxQL34Tsnmu9IXnCnswac4xx7ifbbX28zn-Pm7HUBWQWabVOmtMjB1yNByaBF0N2nbd2jYPNJihC6x8_v1sSlyVROFetf-yuVUdCTVtY5xU/s1600/sagrada-familia3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvpn0jtquHXA3Wqm4P0kM5XOE6pm9EYr29yxQL34Tsnmu9IXnCnswac4xx7ifbbX28zn-Pm7HUBWQWabVOmtMjB1yNByaBF0N2nbd2jYPNJihC6x8_v1sSlyVROFetf-yuVUdCTVtY5xU/s1600/sagrada-familia3.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana de la Passió de la Sagrada Família, de Josep Maria Subirachs</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Llegeixo a l'<a href="http://www.ara.cat/suplements/arabcn/Sacaben-religioses-gratuites-Sagrada-Familia_0_1505249601.html#a_comments">ARA</a> que l'arquebisbat de Barcelona ha prohibit a mossèn Lluís Bonet conduir visites espirituals a la Sagrada Família.<br />
<br />
No conec personalment mossèn Lluís Bonet. Sé que fa molts anys que és el rector de la parròquia que hi ha a la cripta de la basílica, i em consta el seu entusiasme per tot el que fa referència al temple de Gaudí, entusiasme reforçat sens dubte pels vincles de la seva família amb el temple. Em sembla que si hi ha algú que pastoralment té alguna cosa a fer a la Sagrada Família és mossèn Lluís Bonet. Un dels últims cops que he estat a la Sagrada Família (no recordo si va ser quan hi vaig acompanyar la psicoanalista <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/4108">Marie Balmary</a> o quan hi vaig dur l'egiptòleg <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/325190">Jan Assmann</a>) el vaig veure mostrant-la a un grup de fidels. Ho vaig trobar la cosa més normal del món. Gairebé una obvietat. Ara, el bisbat li prohibeix continuar-ho fent.<br />
<br />
La notícia és, però, coherent amb la política de l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach a la Sagrada Família. Al gener del 2011, pocs dies després de la consagració del temple per Benet XVI, vaig publicar aquest article a <i>Foc Nou</i>:<br />
<blockquote class="tr_bq" style="line-height: 130%;">
<span lang="ES">Sobre la basílica de
la Sagrada Família s’han dit moltes coses. Se’ns ha parlat de la fe de Gaudí.
De la simbologia de cada pedra. De l’atri dels gentils. Dels retaules oberts a
la ciutat. De la consagració. Del papa. De les monges de l’altar. De tot i de
res. Però ningú no s’enfronta a la pregunta clau: i ara, ¿què en farem?</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="line-height: 130%;">
<span lang="ES">¿Què farem de la
Sagrada Família? Se suposa que l’Església no construeix parcs temàtics, sinó
esglésies. Se suposa que la solemne consagració papal es feia per remarcar el
caràcter religiós de la construcció, no pas <i>ad maiorem gloriam</i> de
l’arquebisbe de torn. Se suposa que tots els esforços que han fet nombroses
generacions de catalans i japonesos per alçar la basílica tenen alguna cosa a
veure amb les necessitats pastorals de la ciutat. ¿O no?</span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="line-height: 130%;">
<span lang="ES">De moment, l’únic que
sabem és que la consagració no ha canviat res. La parròquia de la Sagrada
Família continua estant amagada a la cripta, amb una dinàmica independent de la
nau, que no en depèn. La Sagrada Família en si no és una parròquia, i per tant
no té rector ni comunitat. Però tampoc no és una catedral, i per tant no té
canonges. Però és que sembla que ni tan sols no sigui una església, perquè no
té horari de misses. ¿Què és, pastoralment parlant, la Sagrada Família? ¿Quin
projecte eclesial hi ha al darrere? ¿Què en farem, a partir d’ara? ¿Per què
l’hem consagrada? ¿Per què la volem, més enllà d’atraure el turisme de postal?</span><span lang="ES"> </span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="line-height: 130%;">
<span lang="ES">Simptomàticament, la
web oficial de la Sagrada Família (www.sagradafamilia.cat) només parla de
tarifes, visites guiades, donatius, serveis educatius, Gaudí, història,
simbologia, arquitectura… La pastoral no existeix. Ni en projecte. També molt
simptomàticament, en l’última versió (actualitzada el 17-12-2010) de la <i>Guia
de l’Església</i> disponible a la web de l’arquebisbat la basílica de la
Sagrada Família no existeix. Literalment: no existeix. És evident que la
Sagrada Família constitueix en si mateixa un enorme esdeveniment cultural, però
no cultual.</span><span lang="ES"> </span><span lang="ES">Em pregunto si “para
este viaje hacían falta tantas alforjas”.</span></blockquote>
<br />
No vaig ser l'únic a criticar aquesta situació. El pare Hilari Raguer <a href="http://blogs.periodistadigital.com/hilari-raguer.php/2010/11/09/el-papa-en-la-sagrada-familia">va escriure</a> amb maldat montserratina que el temple expiatori havia sigut convertit en un temple recaptatori. El cas és que han passat 5 anys des d'aquestes crítiques, però la falta de projecte pastoral a la Sagrada Família no ha fet sinó consolidar-se. El cardenal Lluís Martínez Sistach ha boicotejat sistemàticament la major part d'iniciatives i propostes que tant des del mateix patronat com des d'altres instàncies eclesials i des de la societat civil s'han fet per dotar el temple de continguts que vagin més enllà del que es fa actualment, que no és més que l'explotació d'un parc temàtic. No sabem què farà el nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que certament té ara l'oportunitat de canviar les coses.<br />
<br />
Algú pot pensar que això és una qüestió irrellevant, una qüestió interna dels catòlics. No és cert. El cristianisme existeix per aportar alguna cosa a la humanitat. Per recordar-nos que no som només cèl·lules en moviment. Si li hem permès a l'Església catòlica modificar l'<i>sky line</i> de la ciutat, ho hem fet perquè li hem reconegut una capacitat per generar espais que afavoreixin el cultiu de l'espiritualitat. No perquè ens converteixi la ciutat en un parc temàtic. L'Església, amb la Sagrada Família, ha perdut el nord.<br />
<br />
<br />
Reproduït a <a href="http://www.nuvol.com/opinio/i-ara-que-en-farem-de-la-sagrada-familia/">Núvol</a>.Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-29139245589270424572015-08-21T14:52:00.001+02:002015-08-21T14:52:14.816+02:00Mor Frederic Bassó<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj0vp-kBqhinPJ57zyMvYMIXZeppCjBkuIW3zWEmDKizmo-_bKvYH4RKlWgDVcBTz0WsZnoT-53dJeQ9WZMsjuF0UIbs3NhNuo1tJfJ0ZWs01QFINSZG0N_O5ukG48uVJYV4SQVbNKfJI/s1600/Frederic_Montserrat+oct.1964_trobada+familiar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj0vp-kBqhinPJ57zyMvYMIXZeppCjBkuIW3zWEmDKizmo-_bKvYH4RKlWgDVcBTz0WsZnoT-53dJeQ9WZMsjuF0UIbs3NhNuo1tJfJ0ZWs01QFINSZG0N_O5ukG48uVJYV4SQVbNKfJI/s400/Frederic_Montserrat+oct.1964_trobada+familiar.jpg" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Frederic Bassó l'any 1964 (foto inèdita)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Ahir, als vuitanta-cinc anys, va morir Frederic Bassó, una persona molt destacada en el catolicisme català postconciliar.<br />
<br />
Havia nascut a Cornellà l'any 1930. Ordenat sacerdot el 1954, se secularitzà el 1977. Era llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i en Belles Arts per l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Va ser consiliari de l’Escola Talitha i de l’Agrupament Escolta Mossèn Batlle, i va exercir serveis pastorals a diverses parròquies. L’any 1969 organitzà el Servei de Catequesi del Sector Pastoral de Sant Gervasi, reconvertit el 1987 en Servei de Catequesi de la fundació canònica Formació Cristiana Permanent Mossèn Manuel Bonet, del qual va ser director des del primer dia i fins al 2005. És autor d’un gran nombre de llibres de text de religió i de material per a la catequesi infantil. Entre els seus llibres destaquen les <i>Narracions de la Bíblia </i>(12 volums a La Galera) i <i>L’Evangeli de cada diumenge</i> (3 volums a Claret), així com <i>Cristianisme i Il·lustració: conflicte obert</i> (Claret), Premi Francesc Eiximenis 1986.<br />
<br />
L'any 2005, amb motiu de la seva jubilació, li fou tributat un homenatge que va deixar un instrument perdurable: el llibre <i>Frederic Bassó, mestre de catequistes</i>, a cura d'Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta (Mediterrània). En aquell llibre vam aplegar set textos de Frederic Bassó, una entrevista a ell, una antologia de dibuixos seus, i vint-i-tres textos d'homenatge escrits per col·laboradors, deixebles i amics. El 2009, Bassó va rebre el premi Mn. Vidal i Aunós promogut per Església Plural.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRF6qdqIiSqIHFoyJLvSU7RFFFHYaOtI1Ela0FTU8Be-_qwhqNcuuFvQq8URHQ0OiKmBSZTK3aAWyc0HSLjCehSZQ6yUxGQxY92F9PkP8iaXURW4Kc8tfhHJO-nsYxxOUzxC__jHBbavY/s1600/Frederic+Bass%252B%25C2%25A6+1.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRF6qdqIiSqIHFoyJLvSU7RFFFHYaOtI1Ela0FTU8Be-_qwhqNcuuFvQq8URHQ0OiKmBSZTK3aAWyc0HSLjCehSZQ6yUxGQxY92F9PkP8iaXURW4Kc8tfhHJO-nsYxxOUzxC__jHBbavY/s320/Frederic+Bass%252B%25C2%25A6+1.tif" width="223" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Frederic Bassó (foto inèdita)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGLphmDByHHGv2DH16BjkfNWAv8-1acxENyNfXZuqnDrfG51XMRRPwB2KBGiMTSe0voFPv5DZURBCI69mlNanNlIJ13mrCk3rmM8gWDU2ZqU24sUg2KFfGKUgB-8Gi3oKNa3tOgQp7uV8/s1600/Frederic+Bass%252B%25C2%25A6.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGLphmDByHHGv2DH16BjkfNWAv8-1acxENyNfXZuqnDrfG51XMRRPwB2KBGiMTSe0voFPv5DZURBCI69mlNanNlIJ13mrCk3rmM8gWDU2ZqU24sUg2KFfGKUgB-8Gi3oKNa3tOgQp7uV8/s320/Frederic+Bass%252B%25C2%25A6.tif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Frederic Bassó, a la foto publicada a la solapa del llibre <br /><i>Frederic Bassó, mestre de catequistes</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
Transcric a continuació el text que li vaig dedicar jo en el llibre <i>Frederic Bassó, mestre de catequistes</i>:<br />
<br />
<br />
<b>Conduït per l'Esperit</b><br />
<b><br /></b>
Dec molt a Frederic Bassó. Quan el 1996 vaig començar a fer de catequista a la parròquia de Sant Ildefons, el curs d’introducció a la catequesi i les sessions de formació mensuals van ser per mi l’obertura a una manera de veure la religió que em va marcar profundament. A més, la formació que transmet Bassó no arriba només pels materials que elabora, sinó també pel testimoni que constitueix la seva actuació. Sense desanimar-se mai per la falta de motivació de pares i nens o per l’escassetat de catequistes, Frederic Bassó és un model de tenacitat, de treball quotidià, d’humilitat, d’esperit de servei... És impressionant constatar que, al costat dels coneixements teològics imaginables en una persona amb la seva trajectòria, Bassó s’hagi preocupat per documentar-se a fons en àrees que en principi li eren més allunyades, però que ell ha sabut veure que eren imprescindibles per a una bona catequesi: la psicologia de l’infant, la pedagogia, les ciències de la natura, la història de les religions... Tota aquesta tasca ha fet de Bassó un exceŀlent teòric —d’una claredat envejable a l’hora de presentar qualsevol tema— i un magnífic home d’acció.<br />
<br />
Frederic Bassó, amb les seves virtuts i les seves limitacions, és —com tothom— fruit del seu temps. Però si se’l compara amb altres persones de la seva generació, és fàcil adonar-se que en ell no hi ha nostàlgies ni obsessions pel passat. Jo, que vaig néixer el 1980 i que, per tant, no he patit els despropòsits del nacionalcatolicisme ni els estralls de la pietat preconciliar, he sentit parlar tant d’aquelles formes de religiositat per part dels membres de la generació de Bassó que gairebé he incorporat al meu repertori de records les misses en llatí i els sermons tenebrosos contra l’infern. En canvi, és una autèntica prova de treball pastoral constant i de contacte amb la realitat del present el fet que Frederic Bassó sigui diferent dels seus companys de batalles. No és que no aŀludeixi als estralls del passat, sinó que en ell la <i>pars construens</i> sempre li ocupa més temps que la <i>pars destruens</i>: Bassó viu en el present, i el que li preocupa és transmetre la fe avui, als nens d’avui, amb els catequistes d’avui. I, per tant, no li interessa tant passar comptes amb els fantasmes del seu passat sinó treballar a fons amb propostes positives i de futur.<br />
<br />
I una darrera nota. Un dia, comentant una conferència en la qual havíem coincidit, tots dos vam constatar que trobàvem alguna cosa a faltar en el que havien dit els ponents. El Frederic va expressar aquella mancança molt millor que jo: «No han parlat de l’Esperit Sant, que és el moll de l’os de la fe, el més important de tot. La gent sempre s’oblida de l’Esperit Sant.» El treball continuat, tenaç i clarivident de Frederic Bassó en la transmissió de la fe és fruit —n’estic convençut— d’haver-se deixat conduir per l’Esperit.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4h8bMElRiA3eaZEMnTMUjGfhVioCw0TthSlOgy2lrrrqyZyH8eoe0KeDhD_33njR-ZIFErMJjikI3PleFMBrz2Somd5X2gmisnWaSYDKamp9ovV0vDSHElnaFFvRxh1Dyxo_NHazWrmI/s1600/Frederic_escoltes+i+bisbe+Modrego.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4h8bMElRiA3eaZEMnTMUjGfhVioCw0TthSlOgy2lrrrqyZyH8eoe0KeDhD_33njR-ZIFErMJjikI3PleFMBrz2Somd5X2gmisnWaSYDKamp9ovV0vDSHElnaFFvRxh1Dyxo_NHazWrmI/s320/Frederic_escoltes+i+bisbe+Modrego.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb el bisbe Modrego (foto inèdita)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIKKRi21vz4zqAxrARmLXKTriD8NdhA10uTyrpx5IE6iRwVDOHRWoobuteEEooAwn8nfE_KzvFGf7v1tcF5xqz4KOuuyzU6o8s1RWh6WR1vC5Pr3zMZvLvseXXhBNw9D0IEei2Mn8eogQ/s1600/Frederic_escoltisme+conversa+nen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIKKRi21vz4zqAxrARmLXKTriD8NdhA10uTyrpx5IE6iRwVDOHRWoobuteEEooAwn8nfE_KzvFGf7v1tcF5xqz4KOuuyzU6o8s1RWh6WR1vC5Pr3zMZvLvseXXhBNw9D0IEei2Mn8eogQ/s320/Frederic_escoltisme+conversa+nen.jpg" width="215" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parlant amb un nen (foto inèdita)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfl7b3qklKRkm9Gr34gFsfs1yFbRHpmyLTwMfgy_2_MFJYaX5D5Ag0z0k_Ah5jItbANKKM_h7HSb6nM3-UJlQxHElS8TVE4YY5iLROXFnFZebafq_UyvJfx-y91_yVbpgnfE-A6Jyb-ws/s1600/NT+Maria+i+Elisabet.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfl7b3qklKRkm9Gr34gFsfs1yFbRHpmyLTwMfgy_2_MFJYaX5D5Ag0z0k_Ah5jItbANKKM_h7HSb6nM3-UJlQxHElS8TVE4YY5iLROXFnFZebafq_UyvJfx-y91_yVbpgnfE-A6Jyb-ws/s320/NT+Maria+i+Elisabet.tif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La visitació a Elisabet vista per Frederic Bassó,<br />que va renovar la iconografia cristiana per a infants</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQFyTNybD0G9rxHvvgusrznaA-5wmHG1MdnxQ4j6ONyT7E6UzL1eTwM5FC21DDofMvLf9SkJwUrtoq5BVeTTpguIbq40WZ7xzbG0DkXvPyZ0VublZgv3FlDQGidS95Zsc8qnC2TBE7wNQ/s1600/NT+Jes%252B%25C2%25A6s+ensenya+multituds.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQFyTNybD0G9rxHvvgusrznaA-5wmHG1MdnxQ4j6ONyT7E6UzL1eTwM5FC21DDofMvLf9SkJwUrtoq5BVeTTpguIbq40WZ7xzbG0DkXvPyZ0VublZgv3FlDQGidS95Zsc8qnC2TBE7wNQ/s320/NT+Jes%252B%25C2%25A6s+ensenya+multituds.tif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jesús predicant a les multituds (Frederic Bassó)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI5loQced-L5JhVBsH1qh7Zs0GhjxqjcRs1XoS2DOXikxy5zkq6hStRhuXUuuhc6ljnnHHC7QkC3rrXB4gr1TLOTLTmQy1DahMLKOAfwVqDsfLqxIkfgyhotb3V1sbJf0-ydlEORHJiXU/s1600/NT+Jes%252B%25C2%25A6s+expulsa+venedors.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI5loQced-L5JhVBsH1qh7Zs0GhjxqjcRs1XoS2DOXikxy5zkq6hStRhuXUuuhc6ljnnHHC7QkC3rrXB4gr1TLOTLTmQy1DahMLKOAfwVqDsfLqxIkfgyhotb3V1sbJf0-ydlEORHJiXU/s320/NT+Jes%252B%25C2%25A6s+expulsa+venedors.tif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'expulsió dels mercaders del Temple (Frederic Bassó)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-22314525880965904332015-06-05T23:21:00.003+02:002015-06-06T17:02:48.551+02:00Facebook a l'aula<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuqGfrXj-HP5PIYXreGNgQ8-_ea_wFW3PzTfkn8nsXwEJXqgtXtTdFK3YkimeqaP7PCnqNo6LakWPNAjDBFHm5eoHZC8wrwRXR1fsQYs0a1yLqIb48dL0MB6gd7ruoJ3G6QyuX842w2J0/s1600/Facebook+a+l%2527aula.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuqGfrXj-HP5PIYXreGNgQ8-_ea_wFW3PzTfkn8nsXwEJXqgtXtTdFK3YkimeqaP7PCnqNo6LakWPNAjDBFHm5eoHZC8wrwRXR1fsQYs0a1yLqIb48dL0MB6gd7ruoJ3G6QyuX842w2J0/s640/Facebook+a+l%2527aula.jpg" width="507" /></a></div>
<br />
<br />
Ho confesso: jo
era dels enemics de tot això. L’obsessió per la digitalització de les aules,
per les noves tecnologies en l’aprenentatge, per l’«aprendre a aprendre» i per
tots els dogmes de certa pedagogia d’avui, m’irritava enormement. Tanmateix,
fa uns dies vaig fer la prova. I, de moment, el resultat em sembla prou
positiu. M’explico.<br />
<span lang="PT"><br /></span>
<span lang="PT">Aquest trimestre
estic impartint les classes plenàries de Literatura Catalana, una assignatura
obligatòria per als alumnes de segon d’humanitats de la Universitat Pompeu
Fabra; l’assignatura és cursada també per molts estudiants de periodisme. A
diferència dels anys anteriors, enguany imparteixo les plenàries de tots els
grups i, a més, ho faig d’acord amb un pla docent que vaig tenir l’oportunitat
de refer a fons. Per tot plegat, aquest any m’he sentit més motivat que mai a
l’hora d’impartir l’assignatura. </span><span lang="ES">En aquest context, fa poc més d’una setmana vaig decidir crear un <a href="https://www.facebook.com/groups/1597800423808685/">grup de Facebook</a> obert per facilitar la comunicació amb els estudiants. La idea era </span>donar
un ús educatiu a una xarxa social que acostumem a vincular a una altra mena d’activitats.
L’objectiu: compartir materials amb agilitat i estimular el debat i l’intercanvi
al voltant de la temàtica del curs.<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El grup compta ja amb més d’un centenar de membres. En tot
moment l’he presentat com una eina complementària, no pas obligatòria. La
informació rellevant continuo donant-la a través de l’Aula Global oficial del
curs. Una de les preguntes que em faig, i que vaig debatre amb els estudiants
el dia que els vaig presentar l’eina, és si es pot plantejar la pertinença a un
grup de Facebook com a obligatòria per seguir l’assignatura. Argument per no
fer-ho: respectar la llibertat de qui no vol ser a Facebook o no vol fer-ne un
ús acadèmic. Argument per fer-ho: evitar la «bretxa digital» que s’estableix <i>de facto</i> si l’eina no és obligatòria, ja
que aleshores una part del grup té accés a una dinàmica comunicativa de la qual
una altra part del grup està exclosa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El valor afegit fonamental en l’ús de Facebook a
l’assignatura és que permet compartir amb els estudiants continguts que
considero interessants per a la temàtica (enllaços a articles acadèmics, a webs
d’interès, a materials de consulta, a activitats, etc.) i fer-ho amb la màxima
agilitat. L’Aula Global Moodle té per als estudiants una navegació poc «amable» (a diferència del Termcat, prefereixo traduir <i>friendly</i> per ‘amable’ en lloc de fer-ho pel calc ‘amigable’),
i per als docents, un sistema de càrrega de continguts molt feixuc (tot i que em consta que la nova versió que s’implementarà l’any vinent millora sensiblement l’actual en aquests aspectes).
Fa uns dies, a classe, en debatre entre tots l’ús de Facebook, una
estudiant em reconeixia el següent: «Entro molt més a Facebook que a l’Aula
Global.» <span lang="ES">Penso que una frase com
aquesta l’hauríem de tenir molt present tots plegats...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una estudiant em
deia que tots els continguts que es pengen a Facebook es podrien posar a l’Aula
Global. Penso que sí en teoria, però no a la pràctica. Alguns exemples reals:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
1. Fa un parell
de setmanes, vam treballar a classe la «Cançó de passar cantant» de Sagarra. A tres
estudiants el poema els va agradar tant que hi van posar música, el van
interpretar amb guitarra, piano i veu, van enregistrar la interpretació i van penjar-ne
el <a href="https://www.facebook.com/kena.rodriguezkuhn/videos/10206656814249931/">vídeo corresponent</a> al grup de Facebook. ¿Ho haurien compartit a l’Aula
Global? Intueixo que no. És més: potser l’estímul per enregistrar-ho en vídeo
va ser precisament l’existència d’un grup de Facebook de l’assignatura on
poder-lo compartir.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
2. El 26 de maig
va morir el poeta català en llengua castellana Jesús Lizano. La
seva obra no entra dins l’assignatura (entenem per <i>literatura catalana</i> l’escrita en català), i a l’Aula Global no hi
hauria fet cap referència. Tanmateix, l’existència del grup de Facebook em va
dur, espontàniament, a homenatjar Lizano oferint un poema seu i l’enllaç a un
vídeo en què el recitava. És una manera de posar l’assignatura en continuïtat
amb el que succeeix en la vida cultural del país, encara que sigui sortint del
marc disciplinari que li és propi. En aquest sentit, Facebook facilita la
interdisciplinarietat i la interacció universitat/ciutat, i totes dues coses em
semblen positives.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">3. Aquests
dies estem treballant Espriu. </span><span lang="ES">I fa dos dies, una estudiant va penjar al grup un text de Narcís
Comadira en què qualificava Espriu d’avorrit. L'estudiant hi afegia, per suscitar el debat:
«Opinions a favor o en contra?»</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
4. Ahir mateix,
una estudiant llegeix al diari <i>Ara</i> un
article de Carles Riba recuperat per Josep Maria Casasús i s’adona que el
contingut té a veure amb un dels temes de l’assignatura. Automàticament, en fa
una foto i la comparteix amb el grup via Facebook. Ho hauria fet a través d’un
fòrum de l’Aula Global? Temo que no.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A part d’aquest
tipus de continguts, que difícilment tindrien cabuda a l’Aula Global, també hi
he penjat continguts que sí que podrien ser sense problemes a l’espai virtual
oficial de l’assignatura: articles acadèmics d’accés obert, recomanacions
bibliogràfiques concretes, consells sobre els treballs que han de realitzar els
estudiants, anunci d’una activitat organitzada dins l’assignatura, etc. Un dels
avantatges de Facebook és que permet combinar continguts
molt acadèmics i altres que ho són menys. Això obliga els estudiants a
diferenciar entre continguts de primer ordre i continguts de segon o tercer
ordre, cosa que, d’altra banda, estan habituats a fer: amb xarxes socials o
sense, els estudiants fan cerques a Google i hi troben continguts molt
desiguals relacionats amb qualsevol tema, i bé van aprenent (¡o així ho
espero!) a distingir entre la lleugeresa d’un apunt en un blog i el rigor d’un
article acadèmic.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una cosa que constato és que Facebook facilita, fins i tot
en el docent, l’ús d’un registre lingüístic més col·loquial que l’habitual en un context acadèmic. Quan
m’adreço als estudiants a través d’un correu electrònic o un text penjat a
l’Aula Global, el grau de formalitat amb què escric és elevat. <span lang="PT">Quan ho faig a Facebook, el grau de formalitat
baixa. Evidentment, no oblido en cap moment que sóc el docent de l’assignatura
i que això obliga a mantenir un to (¡sóc enemic declarat del model «professor
col·lega»!), però és cert que em permeto alguna llicència que no em permetria
en altres mitjans també digitals. Això em fa pensar fins a quin punt el mitjà
condiciona l’escriptura. Confesso que em sabria greu que l’ús de Facebook per
part del professorat dugués a una rebaixa excessiva del registre amb què els
professors s’adrecen als estudiants, i això és un tema que crec que també cal
posar sobre la taula.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sigui com sigui, aquesta última setmana el meu escepticisme davant la pressió per la innovació docent s'ha temperat de manera notable...</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_CzjyCbGYvmKwEF83DgjDvIotfrH3OkbAj71fep30sF6zxposE_XuPpYZ_b8RYmMSMnTA-JjvfQFMIcrmCUZ0s93kgm18Hhoks77Pt88V2A6kl3_6NNhcjE9xYD9XZKFu9fcM05UujLw/s1600/Facebook+a+l%2527aula+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_CzjyCbGYvmKwEF83DgjDvIotfrH3OkbAj71fep30sF6zxposE_XuPpYZ_b8RYmMSMnTA-JjvfQFMIcrmCUZ0s93kgm18Hhoks77Pt88V2A6kl3_6NNhcjE9xYD9XZKFu9fcM05UujLw/s640/Facebook+a+l%2527aula+2.jpg" width="524" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT"><br /></span></div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-2867148290371365442015-02-11T22:55:00.003+01:002015-02-18T23:25:06.070+01:00El meu Jaume Vallcorba<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAB5CiC00fH118TJu-qBxwpLnZHFphtX48D6H-vSEuA2QNVrPmnkjdfGSAdXSGYUKVBIU95WBUVHcfGx6fkuBfcUJXaWbO4VVqaqkCoLSl4Yz5RiokhXiWj7NYX8S1LCLDfV4Gd7W7JBg/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAB5CiC00fH118TJu-qBxwpLnZHFphtX48D6H-vSEuA2QNVrPmnkjdfGSAdXSGYUKVBIU95WBUVHcfGx6fkuBfcUJXaWbO4VVqaqkCoLSl4Yz5RiokhXiWj7NYX8S1LCLDfV4Gd7W7JBg/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
Els articles i
comentaris publicats amb motiu de la mort de <a href="http://ignasimoreta.blogspot.com.es/2014/07/algunes-llicons-de-jaume-vallcorba.html">Jaume Vallcorba</a> van centrar-se
fonamentalment en la dimensió de Vallcorba com a editor. I van fer bé, perquè
certament la seva aportació més rellevant a la cultura la va fer en la seva
tasca com a editor de Quaderns Crema, Sirmio i Acantilado. Però al costat del
Vallcorba editor hi ha també el Vallcorba autor (com a poeta i com a erudit),
el Vallcorba dissenyador, el Vallcorba conversador, el Vallcorba melòman, el
Vallcorba contracultural…, i el Vallcorba professor. Són dimensions que val la
pena destacar, perquè en elles hi retrobem també l’excel·lència que
caracteritzava l’editor.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZnjnJNwNpt7hb9uDd9iT5xoMrsSVADtvL3w-FAN-U-Uu_n8XmtdX2w9tHNrc9s2l-WjuVu124MVbhf5DRUsfQay3eJ3r9aDwxopONKHnWw_1m2sZm-6ctblQF_hjas1UozBXztB1xkbg/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZnjnJNwNpt7hb9uDd9iT5xoMrsSVADtvL3w-FAN-U-Uu_n8XmtdX2w9tHNrc9s2l-WjuVu124MVbhf5DRUsfQay3eJ3r9aDwxopONKHnWw_1m2sZm-6ctblQF_hjas1UozBXztB1xkbg/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+1.jpg" height="266" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rafael Argullol, Javier Aparicio, Josep M. Castellà, Emilio Suárez <br />
de la Torre i Ignasi Moreta (Foto: Universitat Pompeu Fabra)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
Vaig conèixer
Jaume Vallcorba el 2 d’abril del 2002. Jo era estudiant d’últim curs de la
llicenciatura en humanitats d’aquesta casa, i m’havia matriculat a una
assignatura que si no m’erro era el primer any que s’oferia, i que s’anomenava
«Períodes i moviments literaris». Impartida per Jaume Vallcorba en una aula
d’aquest mateix edifici on ens trobem, una de les aules en forma de parlament
que són visibles a través de la gran façana de vidre del pati, i que crec que
havíem estrenat l’any anterior, aquell any l’assignatura es va centrar en les
avantguardes europees. Jo m’hi havia matriculat pel professor més que pel tema
(jo acostumava a triar les optatives pel professor), perquè admirava Jaume
Vallcorba des de molt abans de conèixer-lo.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/vx94VQ6InYs/0.jpg" src="http://www.youtube.com/embed/vx94VQ6InYs?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">No sabria dir si
el punt de gravetat d’aquell curs sobre les avantguardes es trobava en la
literatura o en l’art. I això és una prova més de l’amplitud d’interessos
intel·lectuals de Vallcorba i del seu ple encaix en uns estudis
interdisciplinaris com els d’humanitats. Les avantguardes potser no són el fenomen
estètic que a mi personalment més m’interessa. I, amb tot, aquella assignatura
és una de les que vaig gaudir més d’entre les que vaig cursar en aquesta casa.
Perquè Vallcorba, diguem-ho clarament perquè quedi dit —perquè això no s’ha dit
amb prou contundència—, era un professor brillant, de la mateixa manera que era
un conversador brillant. Brillant perquè posava en joc, amb habilitat, una
sèrie de recursos que li donaven molt bon resultat. En citaré alguns:<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/KJA-69FcLKY/0.jpg" src="http://www.youtube.com/embed/KJA-69FcLKY?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">1. La barreja deliberada
d’informacions fonamentals amb altres de segon ordre, anecdòtiques, que ajuden
a mantenir l’atenció de l’auditori. En això, Vallcorba era molt hàbil, perquè
aconseguia captivar-nos amb detalls de la <i>petite
histoire</i> que ens atansaven a allò que ens volia transmetre. Una mostra del
que estic dient: la primera frase que tinc anotada als meus apunts del curs, i
que per tant devia ser de les primeres coses que ens va dir aquell 2 d’abril
del 2002, és la següent: «Max Jacob i Picasso compartien llit. Picasso hi dormia
de dia, i Jacob, de nit.» I no es tractava d’una simple anècdota: Vallcorba
establia una diferenciació molt clara entre els que beuen absenta i els que
beuen vi, és a dir, entre els animals nocturns i els diürns. I d’aquí en sortia
el comentari sobre les aus en la literatura de tradició europea: l’alosa canta
de dia (des de l’època dels trobadors és l’ocell que anuncia la separació dels
amants) i el rossinyol canta de nit. Per això, els «pájaros, cabrones» del
poema «Albada» de Jaime Gil de Biedma no podien ser sinó aloses. Ja ho veuen,
tota una lliçó d’estètica a partir del llit compartit per Max Jacob i Picasso. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">2. Ambició en els
continguts. L’assignatura era sobre les avantguardes, però això el duia a
lliçons d’abast molt més ampli. Per exemple, explicant-nos que les avantguardes
pretenien fer tabula rasa del passat, ens deia que això estrictament no va ser
així, perquè en literatura dels micènics als romàntics hi ha continuïtat, sense
ruptures, i dels romàntics ençà hi ha també continuïtat sense ruptures; la
literatura, ens deia, se sustenta en literatura. Amb afirmacions d’aquesta
mena, un tenia la sensació, al llarg de tot el curs, d’estar assistint a una
classe magistral d’altíssim nivell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYuZcoLCzK5_TQdWWO1mYdHSIKmaEuNDq1IVXXkZX-sAkFRqOcGFip5oV1vWzJqGUxxdYucQTc1Y959m1zBWjO1wzX5VTgU-Jr241Mvwt2xoM-_kR8XAQbbm9EVYSQ7WjiuZyl7aSo3os/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYuZcoLCzK5_TQdWWO1mYdHSIKmaEuNDq1IVXXkZX-sAkFRqOcGFip5oV1vWzJqGUxxdYucQTc1Y959m1zBWjO1wzX5VTgU-Jr241Mvwt2xoM-_kR8XAQbbm9EVYSQ7WjiuZyl7aSo3os/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+2.jpg" height="266" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;">Rafael Argullol, Javier Aparicio, Josep M. Castellà, Emilio Suárez<br />
de la Torre i Ignasi Moreta (Foto: Universitat Pompeu Fabra)</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
3. Gust per
manifestar criteris discordants amb el consens crític. Recordo per exemple,
d’aquell primer dia de classe, l’arrencada sorprenent d’una frase: «Hi ha un
poeta català molt menor, molt menor, molt menor, Joan Salvat-Papasseit, que…»
Suposo que molts no li perdonarien aquest judici, però el fet és que Vallcorba
no tenia cap escrúpol a l’hora de discrepar dels cànons establerts. El meu
oncle Jordi Moreta, alumne del primer Vallcorba a la Universitat de Barcelona,
m’havia explicat que, en una ocasió, Vallcorba reflexionava a classe sobre la
inadequació de la imatge romàntica del poeta que escriu arravatat al dictat de
les muses, i mentre ponderava l’esforç, el treball dels versos, la refosa,
etc., un estudiant el va interrompre dient: «Doncs Salvador Espriu va escriure
l’“Assaig de càntic en el temple” d’una tirada.» Resposta del professor
Vallcorba: «Sí, ¡i així li va sortir!» Jo
no sé si estic del tot d’acord amb el sever judici que revela aquest comentari,
però m’entusiasma aquesta gosadia per jutjar amb criteri propi sobre valors
establerts. També recordo que al curs sobre les avantguardes Vallcorba estava
obsedit per dir-nos que Picasso, que ell tant admirava, havia fracassat amb
«Les demoiselles d’Avignon». El primer cop que ens en va parlar ho va fer en
aquests termes: «El 1907 Picasso fa un quadre dolent, mal fet, inacabat, “Les
demoiselles d’Avignon”.» Uns dies més tard ens deia: «“Les senyoretes del
carrer Avinyó” és un quadre molt dolent que abusa de la màscara africana. És un
quadre inacabat, Picasso no sabia què fer-ne. És un quadre despistat, d’un
pintor que no sap què ha de fer.» No era l’únic Picasso desmitificat per Vallcorba;
un dia ens va dir: «El Guernica no és un quadre: és un pòster; bastant graciós,
però pòster.»</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">4. Ús d’una
llengua exquisida. Vallcorba, fill del noucentisme i de l’avantguarda (dues
tradicions que ell no veia diferenciades), parlava amb fluïdesa i naturalitat
un català molt acurat, lèxicament ric i gramaticalment impecable. Recordo que
em va cridar l’atenció que espontàniament avantposés el pronom reflexiu al verb
en construccions imperatives del tipus: «Es posin drets», cosa que jo havia vist
escrit —en Pla, per exemple—, però que no havia sentit mai a ningú. Vallcorba
ho deia sense cap mena d’afectació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">5. Gust per les
digressions. Vallcorba tenia una fórmula pròpia per interrompre el fil del seu
discurs amb una digressió: l’expressió «Ja que hi som». Amb alguns companys ens
en rèiem una mica, perquè la feia anar amb autèntica generositat. Però ara
m’adono que era una hàbil estratègia per fer anar el discurs cap a on li interessava
amb el pretext d’una tènue connexió amb el tema de què estava tractant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">En una ocasió,
vam demanar a Vallcorba que dediqués una classe a parlar-nos de la seva feina
com a editor. Hi va accedir de seguida. I recordo perfectament la passió amb
què Vallcorba ens parlava de la seva feina, remarcant la importància de
controlar fins a l’últim guionet del text i explicant-nos que l’editor pot
estar al matí parlant amb un premi Nobel i a la tarda carregant caixes de
llibres en el seu cotxe particular per anar a presentar un llibre en un indret
remot, sense que li caiguin els anells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitn6Qg41kHLT_uW58a7kf5hKd3PCh_HMTNf7lLTAnBWapnuj_6HJyoQwYzZSrmsd4spW7O8desVtT56UbbbqV7y_5aDw_iz_vej5V9SIx1JHWGBrV2Nipa5FKvmqvIejXuIGfIrAISWPI/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitn6Qg41kHLT_uW58a7kf5hKd3PCh_HMTNf7lLTAnBWapnuj_6HJyoQwYzZSrmsd4spW7O8desVtT56UbbbqV7y_5aDw_iz_vej5V9SIx1JHWGBrV2Nipa5FKvmqvIejXuIGfIrAISWPI/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+4.jpg" height="266" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: 12.8000001907349px;">Rafael Argullol, Javier Aparicio, Josep M. Castellà, Emilio Suárez </span><br />
<span style="font-size: 12.8000001907349px;">de la Torre i Ignasi Moreta (Foto: Universitat Pompeu Fabra)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
Sobre el
Vallcorba editor m’agradaria apuntar només un fet: el rigor formal de Vallcorba
en la cura de les edicions no ha beneficiat únicament els llibres publicats
pels seus segells editorials, sinó que ha tingut una enorme influència en molts
editors, i crec que especialment en els petits. Ho va subratllar fa uns mesos
l’amic i col·lega Oriol Ponsatí-Murlà, quan deia que la tristor i sensació de
buit que deixava la mort de Vallcorba es veia en certa mesura pal·liada per la
sensació que el seu model ha estat seguit per molts editors de la generació
següent. Si em permeten parlar en primera persona, ja que les coses viscudes són
les que puc explicar amb més coneixement de causa, voldria subratllar el fet que,
quan Inês Castel-Branco i jo mateix, l’any 2007, vam crear Fragmenta Editorial,
el nostre gran referent en qüestions tipogràfiques i de disseny va ser
indubtablement Jaume Vallcorba. Recordo molt bé que, al començament, quan
topàvem amb un problema tipogràfic, el que fèiem era documentar-nos en els
llibres de tipografia que teníem a l’abast i mirar «com ho fa en Vallcorba», i només
si no trobàvem solució al nostre problema ni en els teòrics ni en l’exemple
pràctic d’en Vallcorba, consultàvem directament el savi tipògraf Josep Maria
Pujol, també prematurament desaparegut. Naturalment, no sempre coincidíem al
cent per cent amb la solució Vallcorba, però el que feia Vallcorba era sempre un
punt de referència obligat. Era, i continua sent, el referent per antonomàsia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Per acabar,
m’agradaria assenyalar un tret que sempre vaig valorar molt de Jaume Vallcorba.
Un editor exquisit i refinat com ell era, amic de personalitats molt destacades
del món de les lletres i les arts, ens tractava als joves amb una gran consideració.
Després de les classes de l’any 2002 que he esmentat, durant uns anys vaig
tractar poc Vallcorba: com a becari vaig col·laborar amb ell en alguna vigilància
d’examen, ell va ser membre del tribunal que va jutjar la meva tesina (va ser,
fora de tres o quatre classes, el seu últim acte acadèmic abans de deixar la
universitat), vaig ser un parell de cops a casa seva, i poc més. Però des del
2007, ja com a editor de Fragmenta, vaig tenir ocasió de tractar Vallcorba amb
més assiduïtat. Va venir un dia a sopar a casa nostra, em vaig reunir amb ell
al seu despatx diverses vegades, parlàvem per telèfon de tant en tant…, i
sempre em vaig sentir tractat per ell amb una consideració extraordinària. I sé
que no ho feia només amb mi. Li agradava molt parlar i escoltar-se, és cert,
però puc donar fe que també sabia escoltar. En matèria religiosa, per exemple,
les seves posicions eren probablement més tradicionals que les meves, però li
agradava molt conèixer el meu punt de vista, i l’escoltava amb autèntic
respecte. Recordo, per exemple, que l’endemà de l’elecció del nou papa vam
parlar per telèfon no sé a propòsit de què, i em va acabar demanant una anàlisi
d’urgència sobre els signes del nou pontificat, anàlisi que va escoltar amb
gran atenció. Sospito, però, «ja que hi som», que Vallcorba era més de
Ratzinger que de Bergoglio…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">En un món intel·lectual
on tants esnobs et perdonen la vida, la consideració amb què Vallcorba ens
tractava als que érem molt més joves que ell constitueix per mi una autèntica
lliçó d’humanitat. Una lliçó semblant a la que ens va donar el dia que, a
classe, ens deia que ser editor també vol dir estar disposat a carregar caixes
per anar a vendre llibres al poble més remot. Els confesso que de vegades, quan
carrego caixes per a una presentació, m’imagino Jaume Vallcorba parlant al matí
amb Imre Kertész i anant a la tarda a omplir el seu cotxe amb volums de Quaderns
Crema o Acantilado, i m’envaeix aleshores una serenitat que penso que té a
veure amb el sentiment d’una mena de reconciliació pràctica entre tasca
intel·lectual i tasca manual. Potser és la humilitat dels autènticament grans. Una
lliçó, una més, de Jaume Vallcorba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHYgTwSwACm94ePdnzd7zhe-JDAXjOGZy24U7NgahafkgzqxKVIyDTr0hrTI6UZClwfuGzfZn9hcwI9YnuMT0gmn2Ku8b_oHggm2CemO__lcUUXz8qhqTy7c5Dv3c1V7db1K8teD1R45Q/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHYgTwSwACm94ePdnzd7zhe-JDAXjOGZy24U7NgahafkgzqxKVIyDTr0hrTI6UZClwfuGzfZn9hcwI9YnuMT0gmn2Ku8b_oHggm2CemO__lcUUXz8qhqTy7c5Dv3c1V7db1K8teD1R45Q/s1600/Homenatge+Jaume+Vallcorba+UPF+-+foto+3.jpg" height="277" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;">Rafael Argullol, Josep M. Castellà, Ignasi Moreta, <span style="font-size: 12.8000001907349px;">Javier Aparicio <br />i </span><span style="font-size: 12.8000001907349px;">Emilio Suárez</span><span style="font-size: 12.8000001907349px;"> </span>de la Torre (Foto: Universitat Pompeu Fabra)</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;">Intervenció pronunciada el dimarts 10 de febrer, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, en el curs de l'acte acadèmic en memòria del professor i editor Jaume Vallcorba. Va obrir l'acte Josep Maria Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats de la UPF. A més de la meva intervenció, van intervenir en l'acte Javier Aparicio Maydeu, delegat de Cultura de la UPF; Rafael Argullol, catedràtic del Departament d’Humanitats de la UPF; i Emilio Suárez de la Torre, director del Departament d’Humanitats de la UPF. Va cloure l'acte Javier Aparicio en nom del rector de la UPF Jaume Casals.</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
(En castellà, <a href="http://ignasimoretablog.blogspot.com.es/2015/02/mi-jaume-vallcorba.html">aquí</a>)<br />
(Crònica de l'acte a la web de la UPF, <a href="http://www.upf.edu/enoticies/1415/0223.html#.VNvfiPmG9-4">aquí</a>)</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-3038660054021998082014-07-01T22:45:00.000+02:002014-07-03T09:29:10.986+02:00Algunes lliçons de Jaume Vallcorba<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_pMNw_bOUYrw6vlzaweY9pXAEHaG0kfeA03LdP-7LXaKv6M7KSoSKvNTvwmC2wJcVTxiGr0jwMqqx-d75-hCjGr2DcaJj1btxVep9YnRQjPtj3IA6lt437DV_UkHtVgXKVxmbwbuaJgM/s1600/Jaume+Vallcorba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_pMNw_bOUYrw6vlzaweY9pXAEHaG0kfeA03LdP-7LXaKv6M7KSoSKvNTvwmC2wJcVTxiGr0jwMqqx-d75-hCjGr2DcaJj1btxVep9YnRQjPtj3IA6lt437DV_UkHtVgXKVxmbwbuaJgM/s1600/Jaume+Vallcorba.jpg" height="400" width="266" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jaume Vallcorba / Foto: Quique García / El Mundo</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Avui, Jaume
Vallcorba ha clausurat el curs del màster d’Edició de l’IDEC que dirigeixen
eficaçment, des de fa dinou anys, Javier Aparicio i Dolors Oller. Absent per
malaltia, la seva lliçó de clausura ha estat llegida per Sandra Ollo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Vallcorba ha
parlat de llibres. De llibres que tenen tacte, que tenen història. Ha evocat la
seva biblioteca particular, que conté llibres llegits en la infantesa, llegits
fa trenta estius, llegits ahir o abans d’ahir… Llibres impregnats de taques de vi
o de cafè, subratllats (¡sempre a llapis!), marcats pel rastre de lectures
antigues o recents. Lector infatigable, Vallcorba ha evocat com la relectura d’un
llibre li permet no tan sols rellegir, sinó també rellegir-se, perquè els
llibres mantenen les anotacions de les primeres lectures, amb les quals el (re)lector
d’avui no sempre està d’acord. La biblioteca personal és no solament el diàleg
amb els difunts (Quevedo), sinó també el diàleg amb un mateix a través dels
anys i les relectures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Una editorial constitueix,
per als llibres, una mena de marc (per cert, en un llibre il·luminador de
Quaderns Crema, <i>El contorn del poema</i>,
Pere Ballart ofereix una deliciosa reflexió sobre el marc), de clima comú, d’«aire
de família». Vallcorba ha parlat del diàleg que els llibres estableixen entre
ells quan formen part d’un mateix catàleg editorial. Els clàssics i els contemporanis
es barregen sàviament en els catàlegs de Quaderns Crema i Acantilado: gosaria
dir que els antics i els moderns sostenen no pas una querella, sinó un diàleg
cordial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">La feina de l’editor,
ha dit Vallcorba, ha de ser feta amb amor, però també amb discreció. La forma
ha de ser transparent. No ho és quan falla (l’errata que enlletgeix la pàgina)
o quan vol cridar l’atenció sobre si mateixa (ha donat l’exemple, claríssim, de
determinades lligadures tipogràfiques). El bon tipògraf, però, sap que la seva
funció és la de servir el lector, no pas la de posar el lector al seu servei
exhibint un repertori de recursos tan cridaner com gratuït. L’única
visibilitat, ha dit Vallcorba, que al llibre li és permès de buscar és la de la
coberta a les llibreries, on el llibre ha de tractar de destacar entre els
altres llibres (sense pagar cap tribut, però, a l’estridència).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Paraules sàvies,
les de Vallcorba, avalades per una trajectòria exemplar de quatre dècades
dedicades a l’edició. Quan Inês Castel-Branco i jo vam fundar Fragmenta, l’any
2007, els llibres de Quaderns Crema i Acantilado van ser, sens dubte, un model.
Quan teníem dubtes sobre la caixa de text, l’interlineat, el cos de lletra, la
compaginació dels índexs, la confecció de la pàgina dels crèdits i un
llarguíssim etcètera (els dubtes, en el món de l’edició, són inacabables), la
tendència sempre era la de mirar de reüll els llibres de Quaderns Crema i Acantilado,
investigar «com ho fa en Vallcorba», un recurs que sempre ens ha permès resoldre
eficaçment molts problemes. Per això Vallcorba és un referent: perquè el rigor i
elegància formal de les seves edicions i l’encert en la configuració d’un
catàleg viu fan que la seva tasca editorial sigui modèlica per a la resta d’editors.
Per això, ¡gràcies, Jaume!<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES"><br /></span>
<span lang="ES"><br /></span>
<span lang="ES"><a href="http://www.acantilado.es/noticias/discurso-de-clausura-de-jaume-vallcorba-para-el-mster-de-edicin-de-la-upf--351.htm">Enllaç al text complet de la intervenció de Jaume Vallcorba</a></span></div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-12973476867044065392014-02-07T22:50:00.002+01:002014-02-07T22:50:39.804+01:00La interiorització a l'escola<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiggJ61royWr-xvxHc1eJu2DGOQ-CaKFmW6dxgL_3-YYU_Rfr0DqbYIxrkGj7rM7YbnC5SR1eXClG7K6D5y454taZblQ8EtM188Q6MsZo8d_5VV2hQFGM0NkmWqF4hji0p0T3gSIn3fcTs/s1600/Miquel+respira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiggJ61royWr-xvxHc1eJu2DGOQ-CaKFmW6dxgL_3-YYU_Rfr0DqbYIxrkGj7rM7YbnC5SR1eXClG7K6D5y454taZblQ8EtM188Q6MsZo8d_5VV2hQFGM0NkmWqF4hji0p0T3gSIn3fcTs/s1600/Miquel+respira.jpg" height="320" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exercicis de respiració d'un alumne de l'escola de Lurdes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
És un centre educatiu. Una de tantes escoles religioses concertades de Catalunya. ¿Una de tantes? No. No ho és, una de tantes. Aquesta és una escola singular. És una escola on els infants es formen humanament i acadèmicament, però també espiritualment. Amb una espiritualitat que defuig els adjectius confessionals.<br />
<br />
A partir dels tres anys, cada matí, en començar les classes, els infants fan «exercicis d’interiorització»: inspiren, aixequen els braços, expiren, tanquen els ulls, els obren, contemplen, visualitzen, fan silenci… Quinze minuts diaris, a l’inici de la jornada, per aprendre a posar el cos en situació de màxima receptivitat. El cos, ja ho sabem, ha estat el gran oblidat de l’espiritualitat cristiana occidental. En aquesta escola eduquen els infants a redescobrir el cos, a donar nom al que senten, a asserenar-se i concentrar-se… A contemplar.<br />
<br />
¿I la classe de religió? El mateix que els exercicis matinals d’interioritat: són classes sense adjectiu confessional. Els alumnes hi aprenen els fonaments de la tradició cristiana, però també se’ls ajuda a conèixer i respectar les altres tradicions religioses de la humanitat, així com les conviccions no religioses. D’aquesta manera, la classe de religió aplega tota la comunitat educativa, en lloc de separar-la en funció de la religió que professen els pares. Un model, el de la cultura religiosa a l’escola (en lloc de l’assignatura confessional de religió), que fa anys que s’hauria d’haver implantat a tot l’ensenyament públic i privat del país.<br />
<br />
Exercicis d’interiorització i cultura religiosa són dos dels trets distintius de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes, de la Via Augusta de Barcelona. La Comunitat Filipense, titular del centre, ha rebut fa pocs mesos el Memorial Cassià Just concedit per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Un premi per a unes monges que es prenen seriosament l’educació de la interioritat dels infants. ¡Celebrem-ho!<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Publicat a <i>Foc Nou</i>, núm. 461 (novembre-desembre del 2013), p. 10.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8sdqb-P5cz-0DrebvEB0yI08s2dgZINtoGOc0c2TVNytAglfAtLoBnrbXEbdyiipYm7HjPSp_5el0cbu7PmiYyBMziQC_6ofpkm9P7ixOvml2sL68qVMqejg8qTW8H5qaMAx0YOp1L6k/s1600/Escola+de+Lurdes+-+Francesc+12-3-2013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8sdqb-P5cz-0DrebvEB0yI08s2dgZINtoGOc0c2TVNytAglfAtLoBnrbXEbdyiipYm7HjPSp_5el0cbu7PmiYyBMziQC_6ofpkm9P7ixOvml2sL68qVMqejg8qTW8H5qaMAx0YOp1L6k/s1600/Escola+de+Lurdes+-+Francesc+12-3-2013.jpg" height="192" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Escola de Lurdes vista per Francesc Moreta</td></tr>
</tbody></table>
<br />Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-29529107999677426122013-11-19T13:06:00.002+01:002013-11-20T08:57:33.873+01:00António Marujo a Barcelona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv9_CRAsUmIexlUHX-VsmL7bgNYg13AxyhfzAoV131Tqj3sIe5LB0Ua8noKsiKk7hsZvS7m8AgadylPASrWQ34exmI7UDykPcBHZCkni85deEp65-dR0o8Ni8EMFriSTUq9A6gkx4YYHU/s1600/Di%C3%A1logos+con+Dios+de+fondo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv9_CRAsUmIexlUHX-VsmL7bgNYg13AxyhfzAoV131Tqj3sIe5LB0Ua8noKsiKk7hsZvS7m8AgadylPASrWQ34exmI7UDykPcBHZCkni85deEp65-dR0o8Ni8EMFriSTUq9A6gkx4YYHU/s320/Di%C3%A1logos+con+Dios+de+fondo.jpg" style="cursor: move;" width="201" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tinc el convenciment que la tasca de l’editor consisteix
fonamentalment a detectar veus. Bones veus. Veus de casa, però també veus de
fora. Perquè no hem de llegir només els autors que tenim a prop; també val la
pena treure el cap per veure què ens aporten els millors autors de la resta del
món.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’any 2004 es va celebrar a Barcelona el Parlament de les
Religions del Món. Allà, la Inês i jo vam conèixer dos intel·lectuals
portuguesos de primer ordre: el periodista <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/255604">António Marujo</a> i el dominic Bento
Domingues. Marujo és probablement el millor periodista portuguès especialitzat
en religió. Durant anys, tot gran intel·lectual vinculat al món religiós que
passava per Lisboa era indefectiblement entrevistat per Marujo per a les
pàgines del diari lisboeta Público. Altres entrevistes les va fer en els seus
desplaçaments com a enviat especial del diari. Així, va poder entrevistar el
dalai lama, Hans Küng, Raimon Panikkar o el germà Roger de Taizé. O biblistes
com Johann Baptist Metz, Jürgen Moltmann, José Antonio Pagola, Michel Quesnel,
José Tolentino Mendonça, Gianfranco Ravasi i Carlos Gil Arbiol. O el músic
Jordi Savall i l’escriptor Erri de Luca. O el bisbe Jacques Gaillot. O teòlegs
com Leonardo Boff, Juan Masiá o Juan José Tamayo. O l’historiador Andrea
Riccardi, el germà Alois de Taizé, l’abbé Pierre, les teòlogues Lavinia Byrne,
Joan Chittister, Anne Nasimiyu i Asma Barlas. O l’abat Josep M. Soler. O el
citat dominic Bento Domingues.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWdwYr9-zminxQQBSHu6mL-40xYPN8AwXicZa-oK1geKOPctaDzVtWwQ4YPiRSjf1kgnpo9ZnQZXuHyviFSDzB3WH7LPwnCBpWrM_f6nYXzhHTMVju-kKqvEO5bpAebr65fZ7KXGSRXNM/s1600/Ant%C3%B3nio+Marujo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWdwYr9-zminxQQBSHu6mL-40xYPN8AwXicZa-oK1geKOPctaDzVtWwQ4YPiRSjf1kgnpo9ZnQZXuHyviFSDzB3WH7LPwnCBpWrM_f6nYXzhHTMVju-kKqvEO5bpAebr65fZ7KXGSRXNM/s320/Ant%C3%B3nio+Marujo.jpg" width="192" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">António Marujo</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
Les entrevistes a tots aquests personatges sens dubte
singulars apareixen aplegades al llibre <i><a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/cataleg/fragmentos/255581">Diálogos con Dios de fondo</a></i>, que acabem de publicar i que demà dimecres arriba a
totes les llibreries. Cadascun dels entrevistats té un interès enorme. Cadascun
és una «veu» singular, amb alguna cosa a dir-nos. És un llibre que es
complementa molt bé amb <i><a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/cataleg/fragmentos/242074">Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica</a></i>, de <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/242069">Juan José Tamayo</a>. Amb tots
dos llibres a la mà, un pot fer-se un mapa força precís del panorama
intel·lectual d’avui, de quines són les veus amb voluntat transformadora i
crítica de la nostra societat i les nostres religions.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta setmana, <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/255604">António Marujo</a> serà a Barcelona. Avui <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/actualitat/esdeveniments/258070">dimecres presentarà el seu llibre a la llibreria Claret</a>, amb dos presentadors que
coneixen molt bé el gènere de l’entrevista: <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/4078">Laia de Ahumada</a> (autora de les vint
entrevistes que van donar lloc al llibre <i><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/assaig/4079">Monges</a></i>)
i Lluís Amiguet (un dels tres periodistes que fan diàriament l’entrevista de la
Contra de La Vanguardia). I demà dijous serà un luxe comptar amb <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/255604">António Marujo</a> i
<a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/214414">Arturo San Agustín</a> al Monestir de Pedralbes, per parlar de <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/actualitat/esdeveniments/238410">«La religió a l’espai públic»</a>.</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-50649598137870356952013-10-30T22:33:00.000+01:002013-11-01T11:23:12.902+01:00¿Per què toquen les campanes?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blocs.xtec.cat/campanar/files/2008/08/2campana22_modpetra-sebastiana-copiapsd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://blocs.xtec.cat/campanar/files/2008/08/2campana22_modpetra-sebastiana-copiapsd.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Temps era temps,
les campanes pautaven el ritme d’un poble: donaven les hores i els quarts, cridaven
a missa, ploraven els morts, invitaven a la guerra o celebraven la pau.
¿Recorden Verdaguer?</span><br />
<span lang="ES"><br /></span>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<span lang="ES">Campanes ja no tinc —li responia<br />lo ferreny campanar de
Sant Martí—.<br />¡Ah!, ¡qui pogués tornar-me-les un dia!<br />Per tocar a morts pels
monjos les voldria.<br />Per tocar a morts pels monjos i per mi.</span></blockquote>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">I Sagarra
recordava, a «La campana de Sant Honorat», la funció bèl·lica dels cops de
batall:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span lang="ES">la llengua de metall de la campana<br />repicava i cridava a sometent.</span></blockquote>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Fa unes setmanes,
els organitzadors de la Via Catalana pretenien que les campanes de Catalunya
tornessin a cridar a sometent. Alguns rectors i alguns bisbes van dir que no, i
van fer santament. Les campanes havien tingut una àmplia funció comunicativa,
però això passava en èpoques no democràtiques i en societats no plurals. Quan
les campanes cridaven a sometent no existia el concepte d’opinió pública tal
com l’entenem avui. Per això, m’ha desconcertat veure que persones que estimo
criticaven amb força la crida d’alguns bisbes a mantenir neutrals les campanes
davant una qüestió política no unànime, i encara m’ha sobtat més veure que ho
justificaven difonent precisament la bèl·lica —tot i que bellíssima— poesia de
Sagarra. Seria totalment lícit demanar a les campanes l’adhesió a una marxa
contra el terrorisme, per exemple, o a favor de la pau. Són valors sobre els
quals hi ha un amplíssim consens social i que estan en plena sintonia amb el
missatge cristià i amb el magisteri dels últims papes. Però no em sembla lícit
demanar a les campanes l’adhesió a un esdeveniment que suposa prendre partit en
una qüestió que genera legítima controvèrsia en la societat on es planteja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Hi ha un temps de
parlar i un temps de callar. Sobre la independència de Catalunya han de callar
les campanes i han de parlar les urnes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="ES">Publicat a <i>Foc Nou</i>, núm. 460 (agost-octubre 2013), p. 12.</span></div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-38761405237950266162013-10-17T15:16:00.000+02:002013-10-17T17:42:23.480+02:00A propòsit de l'Opera Omnia Raimon Panikkar: resposta a Maciej Bielawski<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4IG1xC2Awu2NO3AWLnVnXQn0sNWKndeFdk1J3PBkiji9DHdafvUhU2brtBNwF8OHeNrAgtYmkP4miB6eIkT7gnoTKnjSyHqlSpabjRN8_aKnk_EPePs39lN7wJ6m19kslelK_Ry0wn-8/s1600/Cobertes+OORP+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4IG1xC2Awu2NO3AWLnVnXQn0sNWKndeFdk1J3PBkiji9DHdafvUhU2brtBNwF8OHeNrAgtYmkP4miB6eIkT7gnoTKnjSyHqlSpabjRN8_aKnk_EPePs39lN7wJ6m19kslelK_Ry0wn-8/s320/Cobertes+OORP+2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div>
A <a href="http://www.raimonpanikkar.it/upload/allegati/259.pdf"><i>CIRPIT Review</i> núm. 4 (2013), p. 267-270</a>, <a href="http://www.maciejbielawski.com/">Maciej Bielawski</a> recensiona l'edició italiana de l'Opera Omnia de <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/4130">Raimon Panikkar</a>, amb algunes referències a la resta d'edicions en altres llengües. Bielawski és autor d'una agosarada <a href="http://www.maciejbielawski.com/panikkar-un-uomo-e-il-suo-pensiero.html">biografia de Panikkar</a> amb voluntat obertament desmitificadora, i en l'esmentada ressenya no estalvia crítiques a la forma com s'està publicant l'Opera Omnia. ¡Benvingut sigui, l'esperit crític de Maciej Bielawski, al «món Panikkar», un món sens dubte necessitat d'una mirada crítica i independent!</div>
<div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Amb tot, com a editor de <a href="http://www.fragmenta.cat/">Fragmenta</a> i responsable últim, per tant, de l'<a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/Omnia">edició catalana de l'Opera Omnia Raimon Panikkar</a>, em sento amb l'obligació d'introduir alguns matisos no menors a la incisiva argumentació de Bielawski.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Bielawski denuncia que l'Opera Omnia no conté l'obra completa de Panikkar, que la presentació dels seus textos està feta en clau italiana (segons ell, les edicions no italianes de l'Opera Omnia de Panikkar són una mera reproducció de l'edició italiana), que no es respecta l'ordre cronològic dels textos, que l'ordenació temàtica constitueix en si mateixa una interpretació… Son retrets davant els quals temo que el somriure del lector adquireixi certa legitimitat. ¿Des de quan unes obres completes dissenyades per l'autor mateix són obres <i>completes</i> en el sentit estricte indicat per l'adjectiu? És evident que, quan un autor aplega la seva obra en forma d'obres completes, ho fa seguint un criteri sempre selectiu. Les obres completes d'un autor rarament són completes. I gosaria afegir-hi: <i>afortunadament</i>, les obres completes no acostumen a ser completes. ¿Que potser <i>tot</i> el que ha escrit un autor és mereixedor de ser aplegat? En l'obra de tot autor, i sobretot en l'obra de tot autor prolífic (com és el cas de Panikkar, autor d'una obra extensíssima), acostumen a haver-hi pecats de joventut, textos repetitius, textos escrits per compromís, textos simplement desafortunats</span>… No tot és or pur en l'obra d'un autor prolífic, i l'escriptor farà bé d'aplicar d'un cert criteri antològic en reunir la seva obra completa per evitar que aquesta obra tingui un valor exclusivament documental. És obvi que totes les obres completes dissenyades per l'autor mateix són obres en última instància selectes. Això no hauria de sorprendre ningú.</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
Bielawski té raó quan constata que tota ordenació de textos constitueix en si mateixa una interpretació. Per això, en el cas de l'ordenació d'una obra aliena, el més aconsellable és optar per una disposició dels texots tan neutra com sigui possible. Sóc membre del comitè científic que està preparant les obres completes (en edició crítica) de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), de pròxima publicació a Edicions 62. Des del primer dia, els meus col·legues i jo vam ser conscients de la necessitat de rebutjar qualsevol ordenació temàtica i apostar, en canvi, per una classificació per gèneres (poesia, articles, discursos…), dins de cadascun dels quals disposem els textos cronològicament. Amb tot, hi ha una diferència important entre la publicació de les obres completes de Maragall i les de Panikkar. Les de Maragall són les obres completes elaborades, cent anys després de la mort de l'autor, per un comitè de professors universitaris. Les de Panikkar, en canvi, són les obres completes dissenyades per l'autor mateix juntament amb la seva col·laboradora Milena Carrara. Naturalment, totes les decisions són discutibles, però l'aval autoral els confereix com a mínim legitimitat.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFgtFCI_488-yl_GgWf9acr_rLFKKIPxmeFDcqlro8HXV4xS6Z7_WkCm9KfE8gaPGFdoaF0dv8jwBOyIKzlBguNoJazmy-wxqwSVCBm1i1cF0zhEfbfXYZz5OeXD_BYFgQZCHBboiiP24/s1600/Castel-Branco+Moreta+Panikkar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFgtFCI_488-yl_GgWf9acr_rLFKKIPxmeFDcqlro8HXV4xS6Z7_WkCm9KfE8gaPGFdoaF0dv8jwBOyIKzlBguNoJazmy-wxqwSVCBm1i1cF0zhEfbfXYZz5OeXD_BYFgQZCHBboiiP24/s400/Castel-Branco+Moreta+Panikkar.jpg" title="Inês Castel-Branco, Ignasi Moreta i Raimon Panikkar, comentant unes proves d'impremta" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;">Inês Castel-Branco, Ignasi Moreta i Raimon Panikkar, comentant unes proves d'impremta</td></tr>
</tbody></table>
Personalment, penso que l'ordenació temàtica de l'obra de Panikkar constitueix un gran encert, i això ha estat possible precisament pel fet de ser unes obres completes dissenyades per l'autor. ¿S'hauria pogut optar per una ordenació cronològica? Puc imaginar la progressió dels volums en unes hipotètiques obres completes cronològiques de Panikkar: escrits de joventut; etapa a l'Opus Dei; Panikkar a l'Índia; Panikkar americà; Panikkar en la maduresa; retorn a Catalunya… ¿Tindria sentit, això? Potser en tindria per a l'erudit panikkarià (¿quants n'hi ha, en el món?), però temo que tindria poc o cap sentit per al lector comú, fins i tot especialitzat. Una ordenació cronològica suposa posar el lector al servei de l'autor, perquè serveix fonamentalment per veure l'evolució de l'autor. L'autor és el centre. En canvi, una ordenació temàtica suposa posar l'autor al servei del lector. El lector és, ara, al centre. Si el lector vol informar-se sobre mística, podrà adquirir el <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/Omnia/4145">volum sobre mística</a>. Si vol saber alguna cosa sobre el mite, podrà llegir el <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/Omnia/4153">volum sobre el mite</a>. L'ordenació temàtica és, per part de l'autor, un acte de generositat. Serveix al lector, en lloc de pretendre ser servit per ell. Crec que honora Panikkar el fet d'haver optat per una ordenació temàtica dels seus escrits. D'altra banda, sostenir que els textos de Panikkar són pluritemàtics i que cadascun podria aparèixer sota rètols diferents suposa entrar de nou en el terreny de les obvietats. A més, les valuoses referències internes que van apareixent al llarg dels textos permeten al lector transitar degudament guiat d'uns volums als altres, cosa que en certa mesura resol el problema que planteja Bielawski.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span>
Més: ¿seria realment possible establir una ordenació cronològica de l'obra de Panikkar? Temo que tècnicament és impossible, perquè Panikkar és un autor que no abandona els seus textos, sinó que els reescriu una i altra vegada, els fon i refon amb insistència, els fa aparèixer i desaparèixer dels seus llibres en una sorprenent promiscuïtat textual. Algun dia caldrà escriure sobre aquesta peculiar relació que té Panikkar amb la seva pròpia obra. N'ofereixo un sol exemple que mostra la impossibilitat d'una ordenació cronològica: ¿on s'haurien de col·locar, cronològicament, els textos que integren la secció titulada <i>La realitat cosmoteàndrica</i> en el <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/Omnia/25204">volum VIII de l'Opera Omnia</a>? Quan llegim aquests textos, ¿som davant el Panikkar de 1974, quan presenta en públic les idees del primer capítol, o davant el Panikkar de 1977 i 1989, que són les dates en què l'autor publica els dos articles que donaran lloc a l'obra? ¿O es tracta del Panikkar de 1993, que és quan reuneix per primer cop tots dos textos en forma de llibre? ¿O és el Panikkar de 1999, quan publica en llibre en castellà? ¿O el Panikkar del 2004, quan revisa a fons aquests textos per a l'edició italiana del llibre? Bielawski sembla ignorar el fet que la major part dels llibres de Panikkar es van construir a partir de textos preexistents, i molt sovint per iniciativa aliena a l'autor. Que aquests llibres, en l'Opera Omnia, es desmembrin o es combinin entre ells de forma nova, no fa sinó respondre al particular <i>modus operandi</i> (potser caldria parlar del <i>modus scribendi</i> o, millor encara, del <i>modus publicandi</i>) de Raimon Panikkar. Aquests canvis no causen cap sorpresa en el lector assidu de Panikkar.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Bielawski lamenta que l'Opera Omnia no informi de la història textual de cada un dels capítols que integren cada volum de l'Opera Omnia. En la nostra edició catalana sí que oferim la història filològica de cada text, és a dir, detallem amb la màxima precisió possible (tret d'en els dos primers volums publicats, on vam ser més sobris en la informació oferta al lector) les nombroses edicions de cada text en diverses llengües. Si el lector consulta la </span>«Procedència dels textos» del volum II, titulat <i><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/Omnia/100318">Religió i religions</a></i>, trobarà la història textual de la «Meditació sobre Melquisedec» que Bielawski reclama. Res no li amaguem, al lector. Això demostra, a més, que l'edició catalana no és, com diu Bielawski, una mera «traduzioni fatte dalla matrice italiana». Vaig dir a Raimon Panikkar en una ocasió que jo no m'havia fet editor per publicar fotocòpies traduïdes d'una edició aliena, i recordo perfectament com va aprovar i aplaudir la meva forma d'entendre la tasca d'edició en català de la seva obra. La matriu italiana és important perquè garanteix una unitat de criteris en la selecció i ordenació dels textos que em sembla que té per al lector molts més avantatges de desavantatges, i garanteix a més que totes les edicions incorporin les últimes correccions aprovades per Panikkar. En aquest sentit, que l'edició catalana segueixi l'<i>editio princeps</i> italiana és quelcom que crec que mereix una lectura en positiu. Això no significa, però, que l'edició catalana sigui un mer calc de l'edició italiana. En primer lloc, perquè tota traducció pòstuma està mancada de valor ecdòtic. Un exemple: el llibre <i>The rhythm of being</i> fou publicat en anglès pocs dies abans de la defunció de Panikkar; en conseqüència, l'edició catalana del llibre es va fer traduint de l'anglès (tal com es fa constar a la pàgina dels crèdits) i no de l'edició pòstuma italiana, sense que això sigui obstacle perquè el llibre hagi estat degudament confrontat amb la versió italiana a fi d'incorporar les correccions d'ordre formal que l'edició italiana realitza davant algunes de les múltiples errades i insuficiències de l'aparat crític de l'obra en la seva edició original anglesa. Si el lector confronta les notes a peu de pàgina de les quatre edicions existents (primera edició anglesa, edició italiana, segona edició anglesa, edició catalana), veurà fins a quin punt és incorrecte parlar de l'edició catalana com a mera reproducció de l'<i>editio princeps</i> italiana.<br />
<br />
També em sembla important, davant l'edició de les obres completes d'un pensador contemporani, tenir en compte el propòsit d'aquesta edició per poder jutjar exactament allò que aquella edició pretén ser, i no el que potser voldríem que fos. Llegeixi's en aquest sentit el que proposa Bielawski: «L’edizione completa delle opere di Panikkar sarebbe un’impresa immensa. Dovrebbe raccogliere tutti i suoi testi nelle sue diverse versioni linguistiche […] e tutte le redazioni ed edizioni, per cogliere l’evoluzione di vari scritti in cui si rispecchia lo sviluppo del suo pensiero.» Sí, esclar: és fàcil desitjar una edició exhaustiva, una edició on hi sigui <i>tot</i>. Però aquesta és una pretensió senzillament impossible. Si per obres completes Bielawski entén una edició exhaustiva dels textos en totes les seves versions, incloses les traduccions controlades per l'autor, és obvi que el gènere <i>obres completes</i> és inaplicable a Panikkar, com ho és a tot autor prolífic que revisa els seus textos i intervé en les seves traduccions.<br />
<br />
Si una edició exhaustiva dels textos panikkarians en totes les seves versions resulta impossible, temo que tampoc no seria viable una edició crítica de les seves obres completes, una edició que inclogués un aparat crític que informés de totes les variants amb valor filològic. La realitat és que l'Opera Omnia de Raimon Panikkar no es presenta enlloc com una edició crítica, i no se li pot demanar, per tant, el que li exigiríem a una edició que sí que ho fos. L'absència d'una edició crítica de tota l'obra de Panikkar obliga, a l'erudit interessat a resseguir amb precisió l'evolució del pensament panikkarià, a treballar no únicament amb l'Opera Omnia, sinó també amb les distintes edicions de la seva obra publicades al llarg de la vida de Panikkar (i amb els seus manuscrits, si mai se'n permet l'accés públic). Aquest erudit no pot pretendre que l'Opera Omnia li estalviï la feina.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF9QVF_MVuVXmaY9SQhhNvfygVsJyUAzbH86gEH4y7tv6ZzW_4bbi5PgcUxcCncISEWvbAgB2QkibMkAdLcFENRHJrwe5wuaeRsHJJfvjTu4ajlgBgOKYP4Vd5mBe4x7xGaMu9oUZ17Fc/s1600/Moreta+Panikkar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF9QVF_MVuVXmaY9SQhhNvfygVsJyUAzbH86gEH4y7tv6ZzW_4bbi5PgcUxcCncISEWvbAgB2QkibMkAdLcFENRHJrwe5wuaeRsHJJfvjTu4ajlgBgOKYP4Vd5mBe4x7xGaMu9oUZ17Fc/s400/Moreta+Panikkar.jpg" title="Ignasi Moreta i Raimon Panikkar, a Tavertet" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ignasi Moreta i Raimon Panikkar, a Tavertet</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Bielawski diu que l'Opera Omnia constituirà una Vulgata Panikkar. No em sembla una mala imatge. Però serà una Vulgata que, pel que fa a la selecció i ordenació de textos, haurà estat autoritzada per l'autor. I que, almenys en el cas de l'edició catalana (l'única de la qual em correspon parlar), s'haurà fet partint d'edicions amb valor filològic, que no són sempre les italianes. A Fragmenta, en començar a treballar en l'edició d'un volum de l'Opera Omnia, el primer que fem és estudiar (amb el coordinador de l'edició, <span lang="ES"><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/7503">Jordi Pigem</a> a l'inici i <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/7760">Xavier Serra Narciso</a> ara) la història filològica de cadascun dels textos, i decidir en funció d'aquest estudi de quina edició traduirem en cada cas, quines edicions proporcionarem al traductor perquè les tingui al davant, com farem la confrontació entre les diverses edicions i l'edició italiana</span>… En conseqüència, l'edició catalana de l'Opera Omnia Raimon Panikkar inclou textos traduïts del castellà, del francès, de l'italià, de l'anglès i de l'alemany, amb altres que ja van ser escrits directament per Panikkar en català (o textos la versió catalana dels quals ja fou revisada per Panikkar). En moltes ocasions proporcionem al traductor dues versions del mateix text (anglesa i italiana, per exemple), donant indicacions precises sobre què fer en cas de discrepància, d'acord amb els hàbits científics de l'ecdòtica i de la traductologia contemporànies. Tenir al davant dues versions d'un mateix text permet al traductor traslladar al català el <i>sentit</i> de l'obra i no pas girs específics propis d'una llengua determinada que poden forçar de vegades la <i>forma</i> de l'obra traduïda, que calcaria la part formal d'una traducció aliena a l'autor sense atendre a la part substancial que l'autor va voler transmetre. Per tot això, crec estar en condicions d'afirmar que l'edició catalana de l'Opera Omnia no constitueix en absolut cap <i>italianització</i> de Panikkar.<br />
<span lang="ES"><br /></span>
Torno a la imatge de la Vulgata. Sí: estem construint una Vulgata que facilitarà la difusió de l'obra de Panikkar. Però el més important és que l'estem construint a partir dels testimonis filològics impresos amb rellevància ecdòtica en la fixació del text. Crec que sant Jeroni no tenia a l'abast tant material com nosaltres, i dubto que l'utillatge filològic del seu temps li permetés treballar amb el rigor amb què treballem avui.<br />
<br />
<br />
(En castellano, <a href="http://ignasimoretablog.blogspot.com.es/2013/10/a-proposito-de-la-opera-omnia-raimon.html">aquí</a>.)</div>
</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-40725945152843833642013-10-09T23:31:00.001+02:002013-10-09T23:59:45.464+02:00¿Per què Panikkar? ¿I qui més hi ha?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fragmenta.cat/images/4134/large_gallery_image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.fragmenta.cat/images/4134/large_gallery_image.jpg" width="245" /></a></div>
<br />
<br />
L’any 2002, <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/222768">Narcís Comadira</a> iniciava una conferència titulada «¿Per què Verdaguer?» amb una referència a l’assaig sobre Shakespeare de Harold Bloom: «La resposta a la pregunta “per què Shakespeare” ha de ser: “¿i qui més hi ha?”» Semblantment, Comadira creia que, desplaçant la qüestió a la poesia catalana de la Renaixença, la pregunta sobre per què Verdaguer només podia tenir una resposta: «¿I qui més hi ha?» Si traslladem la qüestió de la poesia a la filosofia catalana posterior a Llull, fàcilment aflora als llavis la pregunta següent: «¿Per què <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/4130">Panikkar</a>?» I amb la mateixa facilitat ens adonem que només podem respondre això: «¿I qui més hi ha?»<br />
<br />
¿Qui més hi ha en la filosofia catalana posterior a Ramon Llull? ¿Balmes, autor d’una obra escrita en castellà i deutor d’unes formes de pensament que avui ens resulten força allunyades? ¿Maragall, la potència del pensament del qual jo mateix he reivindicat, però que malgrat tot no consideraria mai filòsof en sentit tècnic estricte? ¿Eugeni d’Ors, que en català fou més escriptor que filòsof? ¿Francesc Pujols, si és que ens l’hem de prendre seriosament, cosa que encara no tinc clar? ¿Ferrater Mora? Potser només l’estimat i enyorat Eugenio Trías, que escrivia en castellà i que probablement no s’hauria sentit del tot còmode situat dins una tradició filosòfica catalana, pot competir amb Panikkar a l’hora d’alçar, entre nosaltres, una proposta filosòfica de gran volada. En definitiva, l’evidència s’imposa: ¿per què Panikkar? Doncs bé: ¿i qui més hi ha?<br />
<br />
Tres anys després de la seva defunció, tornem a Panikkar perquè, sense cap mena de dubtes, la seva obra el sobreviu. Estem davant d’una proposta filosòfica d’una importància excepcional. Fragmenta té l’honor de publicar, per voluntat de l’autor, l’Opera Omnia Raimon Panikkar, el magne i apassionant projecte que aplegarà l’obra completa del pensador. Seran disset volums més els annexos. En portem set de publicats. Quan acabem el cicle, ja seran vuit. Si atenem a les dificultats de publicació d’altres grans projectes d’obres completes a casa nostra (Verdaguer, Maragall, Carner, Sagarra, Espriu…), haver publicat del 2009 al 2013 ja set volums, és a dir, pràcticament dos per any, em sembla que revela un esforç editorial notable, possible gràcies al suport i la implicació de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació La Caixa i de la Fundació Vivarium, suport i implicació que em plau agrair ben cordialment.<br />
<br />
Però no n’hi ha prou amb publicar l’obra: cal afavorir-ne la lectura i la relectura, l’apropiació i la discussió. Per dir-ho amb un terme car a Panikkar, cal aconseguir que l’obra sigui fecunda, que fecundi la reflexió contemporània sobre els grans temes que van suscitar l’interès de l’autor. Aquests Diàlegs Panikkarians, que avui inaugurem, tenen precisament aquest objectiu: afavorir la lectura i relectura d’un dels llegats intel·lectuals més apassionants que tenim entre mans. Per fer aquesta lectura comptem amb unes veus realment de luxe. Avui, Jordi Pigem i Victoria Cirlot. I, en les properes sessions, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro, Laura Borràs i Jaume Pòrtulas, Josep-Maria Terricabras i Eduard Cairol, Victòria Camps i Salvador Giner, Joan-Carles Mèlich i Àlex Susanna, Amador Vega i Xavier Melloni, i Agustí Pániker i Vicente Merlo. A tots ells, gràcies per haver acceptat la nostra invitació. Gràcies també a la Institució de les Lletres Catalanes, pel seu suport. Gràcies als responsables del Palau Robert, per la seva acollida. Gràcies a la Fundació Vivarium, que ha contribuït decisivament a fer possible aquest cicle. Gràcies a Casa Àsia i a l’Institut d’Humanitats de Barcelona, per la seva col·laboració desinteressada. Gràcies a l’equip de Fragmenta, <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/5440">Inês Castel-Branco</a>, <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/187390">Marina Vallès</a> i, molt particularment, <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/87834">Ramon Bassas</a>, que ha tingut cura dels detalls de l’organització d’aquest cicle amb el màxim entusiasme. Gràcies a tots vostès, per ser sensibles a la crida a llegir i rellegir Panikkar.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Paraules pronunciades el 12 de setembre del 2013 al Palau Robert, en l'acte d'inauguració dels <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/actualitat/esdeveniments/240077">I Diàlegs Panikkarians</a>.<br />
<br />
(En castellano, <a href="http://ignasimoretablog.blogspot.com.es/2013/10/por-que-panikkar-hay-alguien-mas.html">aquí</a>.)</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-84864298002397042942013-10-06T18:07:00.000+02:002013-10-07T21:00:23.035+02:00De martiris i vanitats<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCrHsjVraChr0Kjvx2z1MrOyn7G3IIeBTUdZcdgQhYEC18F6Z6S-ESFGel2_E7CuplCE0oHqGNplFb08Xllo4SScaEDByVelTz3oUbIW8sqPNVSYiHWQWR5Kp1RaoBQczqaotjs8W3WdI/s1600/M%C3%A1rtires+-+cartel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCrHsjVraChr0Kjvx2z1MrOyn7G3IIeBTUdZcdgQhYEC18F6Z6S-ESFGel2_E7CuplCE0oHqGNplFb08Xllo4SScaEDByVelTz3oUbIW8sqPNVSYiHWQWR5Kp1RaoBQczqaotjs8W3WdI/s320/M%C3%A1rtires+-+cartel.jpg" width="207" /></a></div>
<br />
<br />
Ara fa quatre anys, el meu amic Eduard Rey, caputxí, em va convidar a presentar el seu llibre <i>Testimonis de sàvia ingenuïtat. Els frares caputxins màrtirs a Catalunya en temps de la Guerra Civil</i>, publicat per la Província de Framenors Caputxins de Catalunya i Balears (Barcelona, 2008). La petició em va sorprendre i inicialment m'hi vaig resistir, però finalment vaig acceptar. Transcric a continuació (lleugerament corregits i augmentats) els vuit punts de la meva intervenció, perquè la macrobeatificació de diumenge vinent els ha donat nova actualitat.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
1.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>No hi pot haver morts de primera i morts de segona. És cert que la violència a la rereguarda republicana és obra d’incontrolats, mentre que la violència a la zona nacional és violència d’estat. Però la mateixa noció d’incontrolats és discutible, com subratlla Eduard Rey: «No va ser simplement obra d’incontrolats. [...] A Arenys de Mar, per exemple, la vida dels capellans (que tothom sabia on eren amagats) va ser respectada fins que van arribar ordres clares des de Barcelona de procedir a la seva eliminació. En altres casos, com el de fra Martí de Barcelona, hi va haver una autèntica investigació per part dels revolucionaris per tal de trobar el seu amagatall. I en la mort de fra Marçal de Vilafranca (un jove de dinou anys) [...] intervenen diversos comitès coordinats.» (p. 34-35) En un altre lloc subratlla també: «No es tractava ja d’un cop de ràbia d’una multitud exaltada, sinó d’una revolució amb una autèntica persecució sistemàtica i ben organitzada» (p. 27).<br />
<br />
2.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>També s’ha dit, per justificar l’establiment d’uns morts de primera i uns morts de segona, que les víctimes del bàndol republicà ja van ser honorades durant quaranta anys, mentre que les altres van ser silenciades. És un argument que he sentit reiteradament en els debats sobre la memòria històrica, i em sembla bastant feble i, fins i tot, mesquí. Vol fer bona la llei del pèndol i caure en una memòria selectiva per compensar la memòria també selectiva del franquisme. Ull per ull, dent per dent, en la seva pitjor versió: abans homenatjàveu aquests i silenciàveu aquells, ara homenatjarem aquells i silenciarem aquests. Insisteixo: pura mesquinesa. El que cal és la màxima neutralitat científica a l’hora de jutjar la història. En el fons, la memòria de les víctimes del bàndol republicà feta durant el franquisme era una instrumentalització, de manera que, malgrat tot, no van ser pròpiament honorades sinó simplement utilitzades. Totes mereixen un restabliment. Quan al final del llibre Eduard Rey ens diu que, a la paret del convent de Sarrià, davant l’estàtua d’Eloi de Bianya, «els noms dels seus companys de martiri, gravats a la pedra davant d’ell, estan mig esborrats» (p. 208), imagino que és perquè aquelles llistes de morts sota el rètol de “Caídos por Dios y por España” no eren percebudes, pels encarregats del manteniment de la inscripció, com un homenatge sinó com una instrumentalització. No ens cal cap reparació basada en el silenciament d’uns morts ja suficientment honorats, perquè simplement han estat instrumentalitzats.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
3.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El llibre d’Eduard Rey és un llibre valent, perquè, sense cedir en cap moment a la justificació de l’<i>alzamiento</i> i el franquisme, s’enfronta tanmateix a una presentació de la Guerra Civil com una lluita entre els fidels a la legalitat republicana i uns militars sublevats. Massa sovint s’ha explicat la Guerra d’aquesta manera, a mi mateix me l’han explicada així, i ja és hora de dir que oferir només aquest plantejament és falsejar la història. No eren fidels a legalitat republicana els que es van fer amos de Catalunya l’any 1936. Rey ho diu amb rotunditat: «La situació, i això s’ha de dir clarament, va acabar sent tan il·legal en la banda teòricament republicana com en la dels sublevats. A la Guerra Civil es van acabar enfrontant dos models de dictadura diferents i els autèntics demòcrates, molts d’ells cristians convençuts, van haver de rebre per les dues bandes.» (p. 25)</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
4.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Les nocions de màrtir i de sant són problemàtiques, i fàcilment ens porten novament a fer accepció de persones (un pecat condemnat per sant Pau, sant Pere, sant Jaume i per Jesús mateix, com reporta el Nou Testament): en definitiva, morts de primera i morts de segona. És cert que no és el mateix morir assassinat que morir al llit. I no és el mateix morir assassinat que morir al front, lluitant. El cas d’Enric de Castelló d’Empúries, esmentat a la p. 200, ho mostra clarament: si va morir en combat, això «no té res a veure amb un martiri cristià», però si fou rematat pel propi bàndol en saber que era religiós, aleshores sí que caldria considerar-lo màrtir. Tot això és rigorosament cert: són morts diferents. Però el resultat és que, aleshores, pràcticament només hi haurà màrtirs entre els morts d’un dels bàndols, i en beatificar-los i canonitzar-los l’Església sembla que només s’identifiqui amb les víctimes d’un bàndol, i no esdevé factor de reconciliació.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
5.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>D’altra banda, la sensibilitat religiosa ha patit molts canvis. Durant l’etapa de la cristiandat, els màrtirs desenvolupaven un paper essencial en la pietat popular. Els màrtirs són els qui han tingut una mort gloriosa, i en conseqüència ens poden defensar en el judici que es produirà en el moment de la nostra mort banal. Per això, en els goigs són invocats com a «advocats», com ha explicat detalladament Dominique de Courcelles a <i><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/foracoleccio/4124">La paraula de l’àngel</a></i><i><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/foracoleccio/4124">. Una aproximació plural als goigs</a> </i>(Fragmenta, Barcelona, 2008). Tot això forma part, certament, de la història del llenguatge religiós de la cristiandat (i no n’hem de renegar), però no forma part del nostre present. Avui no invoquem els màrtirs perquè ens defensin a l’hora de la mort. Avui, la mort no és aquell judici aterrador. Avui ja no veiem Déu com a jutge davant el qual calgui un advocat (la crítica a l'ús amenaçador de l'escenografia judicial ha estat recentment desenvolupada per Daniel Marguerat a <i><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/assaig/242797">Anirem tots al paradís. El Judici Final en qüestió</a></i>, Fragmenta, Barcelona, 2013). Avui ja no necessitem els sants per pregar, ni tan sols per tenir-los com a model. Eduard Rey ha estat molt curós a l’hora de caracteritzar cadascun dels frares de què parla, a fi de no caure en una banal hagiografia. Així, podem saber que molts d’ells tenen problemes psicològics i una pietat sovint exagerada, que els duu a la <i>fuga mundi</i>. N’és un exemple el que diu a propòsit de Vicenç de Besalú: «Tenia les seves rareses. En l’oració comunitària, li agradava resar els salms d’una manera exageradament lenta i intentava, sense èxit, que els altres s’adaptessin a aquest seu estil. […] Era molt devot de la Mare de Déu. A l’estiu, quan anava a veure els seus parents a Besalú, pujava al santuari del Mont i hi predicava. A vegades, en aquests sermons sobre la Mare de Déu s’animava molt i començava a dedicar-li compliments que feien somriure més d’un pel seu fervor exagerat. […] Desitjava de tot cor ser un bon frare, encara que potser s’ho prenia una mica massa a la valenta. Molt rarament sortia del convent per anar a visitar amics i coneguts. Ni tan sols els dijous a la tarda, que molts anaven de passeig, sortia. I quan anava a Besalú, no dormia a casa dels seus parents, sinó en una altra casa, que era on s’acollien els frares quan estaven de pas.» (p. 126) Es poden fer molts esforços per situar això en la seva època i presentar malgrat tot Vicenç de Besalú com a model, però no ens enganyem: la fuga del món i el refugi en una espiritualitat mariana exagerada no constitueixen cap model a presentar a les noves generacions. No estic fent cap judici: no dic que Vicenç de Besalú no fos sant, no dic que no fos estimat per les persones amb qui tractava, no dic que no fes un gran bé al seu voltant. Dic simplement que no constitueix cap model per a les noves generacions. Va ser objecte, això sí, d’una mort martirial, i ningú no li discutirà que posseeixi la palma del martiri. El meu dubte és si aquesta palma del martiri ha de ser objecte d’ostentació. Si cal fer-ne bandera, si cal beatificar i canonitzar aquests màrtirs.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
6.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La canonització dels sants era, històricament, la benedicció que la institució eclesiàstica donava a una pietat preestablerta. Primer, la pietat, el culte als sants; després, la ratificació eclesiàstica, sovint gairebé immediata, i en altres casos escandalosament tardana. Però, en tot cas, la canonització era una ratificació en una cristiandat que s’alimentava d’herois. Avui la nostra situació religiosa ja no és la de la cristiandat, avui ja no ens alimentem d’herois, ja no preguem als sants ni els tenim com a models. Canonitzar (és a dir, ratificar com a sants) avui és simplement un tràmit costós, del qual es beneficïen sobretot els membres de congregacions religioses, que disposen de l’estructura i les motivacions per endegar i finançar aquest tràmit. Un tràmit, a més, en què intervenen elements més que dubtosos per a la nostra sensibilitat, com ara el «miracle certificador». I un tràmit, a més a més, que en els casos dels màrtirs d’una Guerra Civil com la nostra crea inevitablement uns morts de primera i uns morts de segona, encara que no sigui això el que es pretengui.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
7.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>En el llibre s’explica reiteradament com molts frares, en saber que el seu convent havia estat incendiat, van plorar amargament. Altres van suportar-ho més estoicament, però molts van quedar tristos i van plorar. És una reacció molt humana: tots ens estimem les nostres coses, els nostres llocs, els nostres papers, els nostres llibres, les nostres imatges, tot el que ens ha costat molts diners i esforços. Ens aferrem a les coses, i plorem quan ens les arravaten gratuïtament i arbitràriament. Plorar, en aquest cas, és molt humà, i humanitza enormement els frares esmentats. És molt humà, però m’atreviria a dir que és molt poc cristià i molt poc franciscà; en tot cas, gens místic. ¿On és el desaferrament de les coses, la pobresa, les mans buides, el «tu m’ho has donat, a tu t’ho torno» (Ignasi de Loiola), el sentir-se despullat, el «solo Dios basta» (Teresa d'Àvila)? El plor dels frares en saber que havien incendiat el convent de Sarrià és la prova més clara del fracàs dels vots d’obediència, pobresa i castedat. No estic acusant ningú; estic convençut que només que perdés en un incendi el disc dur del meu ordinador, ploraria amargament. Si em cremessin els meus llibres, els meus papers, els meus mobles, la meva casa, ploraria amargament. I probablement ploraria igualment si això succeís després d’una vida de pobresa i castedat, uns vots que persegueixen precisament alliberar la persona de l’aferrament a les coses. Però la condició «humana» de la humanitat, inclosos els frares, que fa que s’aferrin a les coses materials malgrat el seu vot de pobresa, no ens pot fer menysvalorar el vot de pobresa, ni la virtut de la renúncia, ni el deseiximent de què parlen els místics (Eckhart i Ignasi de Loiola entre ells). Hi tornaré en el punt següent.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
8.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Hi ha un moment en el llibre en què Eduard Rey parla d’uns altres màrtirs que sembla que no compleixen amb els requisits del dret canònic per assolir el reconeixement ple de la seva santedat. Diu Rey: «Sobre ells no es van recollir testimonis, ni es van investigar els seus escrits, ni es va fer la recerca històrica. Són els més pobres de tots: morts en l’anonimat, esborrats de la història dels homes, qui sap si els més valuosos als ulls de Déu?» (p. 197) Això em fa pensar novament en la injustícia de les canonitzacions: no solament crea, en un conflicte bèl·lic, uns morts de primera i uns morts de segona, i identifica l’Església amb les víctimes d’un sol bàndol, sinó que, a més a més, no estén el reconeixement a tots els qui en tindrien «dret» pel que podem anomenar «defectes de forma»: no s’ha trobat el cadàver, no hi ha certificat de mort fiable. Em pregunto què és més cristià: ¿aferrar-se al dret canònic i donar el reconeixement de santedat als màrtirs que compleixen els requisits —encara que això impliqui deixar-ne molts en l’anonimat per defectes de forma no imputables als màrtirs mateixos sinó als seus botxins i a les circumstàncies històriques—, o renunciar a l’ostentació de la palma del martiri, renunciar a l’aurèola dels sants, i com Simone Weil —enterrada entre els exclosos perquè no es va fer batejar—, o com García Lorca —a la fossa comuna per la voluntat de la família de no singularitzar el seu cos sinó de donar-li el mateix destí que el de les anònimes víctimes de la repressió franquista que no eren poetes reconeguts—, com ells, doncs, renunciar al lloc d’honor, a la inscripció del nom al calendari? Des del meu punt de vista, l’actitud més evangèlica, més cristiana, més franciscana, coherent a més a més amb la sensibilitat religiosa actual i estratègicament la més encertada en el context guerracivilista en què sorgeixen aquests morts, és indubtablement defensar que els honori la història tant com honora les víctimes de l’altre bàndol perquè civilment, històricament, no hi hagi morts de primera i morts de segona, i al mateix temps renunciar, com a Església, a beatificar-los i canonitzar-los, també perquè no hi hagi morts de primera i morts de segona als ulls de l’Església, i també perquè aquesta renúncia és l’actitud més cristiana i franciscana. Quan els frares ploraven pel convent incendiat, i quan nosaltres ens esforcem a certificar la santedat d’aquells frares, uns i altres pequem del mateix: d’aferrament a les coses, d’aferrament a la matèria, d’aferrament als reconeixements humans, d’aferrament al dret o als drets. Aferrament, en definitiva. Vanitat de vanitats. És a dir: falta de pobresa. Pau VI va frenar aquests reconeixements. Joan Pau II els va impulsar de nou. Potser cal fer una reflexió definitiva que, des de l’amor real a la pobresa i a una Església que ja no prega als sants com en temps antics, posi fi a les vanitats del calendari sense fer accepció de persones.</blockquote>
<div>
<br /></div>
<div>
Això vaig dir el 16 de març del 2009 en una sala del convent de Pompeia, en presentar el llibre d'Eduard Rey. Després ho vaig resumir en un breu article a <i>Foc Nou</i>, publicat l'abril del 2009:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<blockquote class="tr_bq">
<b>No faràs distinció de persones</b></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Que fer distinció de persones és un pecat ho sosté explícitament l’epístola de Jaume, però el tema el tracten també Mateu, Marc, Lluc, Pau i Pere, així com el Deuteronomi, els Proverbis i el Siràcida. Déu no fa accepció de persones, afirmen tots unànimement.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
En relació amb la Guerra Civil espanyola, quan l’Església beatifica els seus màrtirs, em pregunto si no està fent, en el fons, accepció de persones, establint uns morts de primera (les víctimes per <i>odium fidei</i> de la rereguarda republicana) i uns morts de segona (la resta de víctimes). Ho vaig sostenir en un acte públic fa pocs dies, sense que els meus raonaments tinguessin gaire acceptació: un senyor es va aixecar dient “No ho aguanto més”, i va abandonar la sala; i un frare va replicar la meva intervenció proclamant: “Nosaltres hem de preservar la memòria dels nostres: cadascú ha d’honorar els seus morts. Els altres també tenen dret a preservar la memòria dels seus.”</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Aquest argument parteix de l’assimilació de <i>catolicisme</i> (etimològicament ‘universalisme’) a un partit, un grupet, un club de futbol. Hi ha <i>els nostres</i> i hi ha <i>els altres</i>. L’escissió que denunciava el mes passat en aquesta mateixa pàgina. Ens definim aleshores no com a membres de la humanitat, sinó d’una part ben petiteta de la humanitat, amb les seves normes —el dret canònic—, les seves estructures i —¡ai!— els seus màrtirs, la memòria dels quals hem d’honorar perquè hi tenen —i hi tenim— dret. I mentre ens entretenim amb els nostres problemes i ens enfrontem a la Guerra Civil amb criteris gremialistes que ens impedeixen ser factor de reconciliació, el món ens resulta cada cop més llunyà i més aliè: <i>els nostres</i>, <i>els altres</i>; <i>els de dins</i>, <i>els de fora</i>. I nosaltres, evidentment, <i>a lo nuestro</i>. I així ens va.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Jo prego a Déu que ens faci bons catòlics —i que no oblidem mai l’etimologia de les paraules.</blockquote>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En un blog "catòlic", un internauta va comentar amb menyspreu aquest meu article. Em salto les amables desqualificacions que em va dedicar (¿per què els "catòlics", per internet, desqualifiquen tant?) i vaig directament a l'argumentació amb què pretenia rebatre'm:</div>
<div>
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
La beatificación de unas personas por vía de martirio no significa homenajear a los muertos de un lado y olvidar a los del otro. Porque ni todos los de un lado son beatificados ni todos los beatificados tienen por qué ser de un lado. Entendería que en un medio laico con personas poco o nada formadas religiosamente una beatificación se confundiera con un homenaje a los "muertos de un lado". Pero no me da la gana de admitirlo en <i>Foc Nou</i>. La Iglesia católica no homenajea a muertos cuando beatifica, sino que declara que determinados miembros de la Iglesia pueden ser tenidos como un ejemplo para los demás y recibir una cierta veneración; en el caso de los mártires precisamente por haber muerto dando testimonio de su fe y a causa de ésta; es una acepción de causas clarísima, no de personas, por eso digo que los conceptos hay que utilizarlos con rigor.</blockquote>
<div>
<br /></div>
<div>
Sí, sí, exactament el mateix em van dir alguns caputxins després d'escoltar-me estoicament, aquell 16 de març del 2009: els màrtirs són beatificats perquè van morir per <i>odium fidei</i>, no per causes polítiques, i reconèixer els màrtirs no vol dir apostar per un dels dos bàndols. I el mateix diuen avui mateix, a <i>La Vanguardia</i>, dues veus tan rellevants com Angelo Amato, prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, i Josep M. Soler, abat de Montserrat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
És una argumentació que em recorda la que em van oferir des de la Generalitat quan, en una ocasió, vaig recórrer una resolució de denegació d'una subvenció que havia sol·licitat com a editor. Jo creia que la decisió de la comissió avaluadora que m'havia denegat la sol·licitud era desencertada, i així ho argumentava detalladament al meu recurs. La Generalitat, en desestimar el recurs, el que em deia era que la resolució recorreguda era conforme a dret. Reconeixia el caràcter discrecional de la decisió presa per la comissió avaluadora, però insistia que aquella decisió, encertada o no, s'ajustava a les normes establertes per la Generalitat mateix.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquí ens trobem amb un raonament circular idèntic. L'internauta de fa quatre anys, el prefecte del dicasteri competent i l'il·lustre monjo benedictí vénen a dir que la beatificació s'ajusta al dret canònic perquè es reconeix el martiri per <i>odium fidei</i>. Evidentment, només faltaria que les beatificacions no s'ajustessin a la normativa eclesiàstica. Però jo em pregunto no per la seva legalitat i coherència en el marc d'una pràctica innegablement multisecular, sinó per la seva oportunitat avui. No tot el que és legal i conforme a la tradició és igualment legítim, i menys encara oportú i convenient. Les beatificacions dels màrtirs de la Guerra Civil són legals, però crec que avui no són ni oportunes ni convenients. Per defensar-les cal recórrer a la literatura jurídica, i a mi, què volen que els digui, m'agrada molt més llegir les invectives contra la vanitat del Cohèlet o les crides al deseiximent dels místics. Entre altres motius, perquè la literatura jurídica sobre els màrtirs resulta tranquil·litzadora per als catòlics i deixa indiferents els que no ho són (l'Església honora les seves víctimes, res més), mentre que la literatura bíblica i mística resulta qüestionadora i interpel·ladora per a tothom. Cadascú tria les fonts on abeurar-se quan té set.<br />
<br />
(En español, <a href="http://ignasimoretablog.blogspot.com.es/2013/10/de-martirios-y-vanidades.html">aquí</a>.)</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-38476319619454551502013-10-05T17:20:00.000+02:002017-12-30T13:29:37.822+01:00Tres dies a Madrid<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0NjucO09hq40UsNpyjxw7TDJdO4XUgmhhJksnyOum43hZNboauuwwGqwJodVUiLfCDx0sd1VcagG9KawZTbsqjwdl4-8FUWR7RLZzAQdiSV67eLAHtGMhefbfbSdbmusXom9JgBaGy6oj/s1600/liber-2013-+inauguraci%C3%B3n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0NjucO09hq40UsNpyjxw7TDJdO4XUgmhhJksnyOum43hZNboauuwwGqwJodVUiLfCDx0sd1VcagG9KawZTbsqjwdl4-8FUWR7RLZzAQdiSV67eLAHtGMhefbfbSdbmusXom9JgBaGy6oj/s320/liber-2013-+inauguraci%C3%B3n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">José María Lasalle i Soraya Sáenz de Santamaría, a la inauguració del Liber</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquesta setmana s'ha celebrat el Liber, la fira professional del llibre on es reuneixen editors, distribuïdors i llibreries de les dues ribes de l'Atlàntic. És una fira que se celebra anualment, un any a Madrid i l'altre a Barcelona. Enguany tocava Madrid.<br />
<br />
Hi participo cada any. A més de fer-hi negocis, el Liber serveix també per trobar-se amb agents diversos del món del llibre: bibliotecaris, gestors culturals, altres editors, impremtes... Entre els gestors públics de la cultura, enguany vaig poder saludar José María Lasalle, secretari d'Estat de Cultura ("Dios, qué buen vassallo, si oviesse buen señore"), a l'entusiasta Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; a l'eficaç Joaquim Bejarano, cap de l'Àrea del Llibre de l'Institut Català de les Empreses Culturals...<br />
<br />
En les converses amb distribuïdors es parla sovint de percentatges de descompte, de consolidació de mercaderies, de factures proforma, d'<i>incoterms</i>, de dipòsits (els americans en diuen <i>consignacions</i>), de liquidacions (els americans parlen de <i>cortes de ventas</i>)... ¡Un argot que fa uns anys desconeixia completament! Però també es parla, i molt, de llibres, de línia editorial, d'autors... Per mi, per exemple, és un plaer conversar amb distribuïdors argentins i explicar-los la importància del pensament antropològic de <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/16426">Lluís Duch</a> (als mexicans no em cal explicar-los qui és Duch, perquè el coneixen perfectament), o trobar-me amb un client peruà i resumir-li el concepte de transcendència de <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/4057">Ramon M. Nogués</a>, o comentar amb la meva distribuïdora colombiana l'<a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/cataleg/fragmentos/242074">última obra</a> de <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/242069">Juan José Tamayo</a>... Un té la consciència de contribuir (modestament, això sí) a la internacionalització dels nostres millors autors. És sens dubte part de la feina d'un editor.<br />
<br />
I no es tracta només d'exportar els nostres autors . També cal importar: saber detectar les millors veus del panorama internacional i donar-les a conèixer en el nostre àmbit lingüístic. En aquest sentit, he fet molts esforços per donar a conèixer en català i en castellà l'obra de <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/4108">Marie Balmary</a>, al meu parer la millor lectora de la Bíblia en els nostres dies. L'obra de Balmary, escrita originàriament en francès, ha estat traduïda ja a vuit llengües, dues de les quals (català i castellà) per iniciativa de Fragmenta. És, doncs, en certa mesura responsabilitat meva tractar de donar a conèixer la seva obra entre els lectors hispanoparlants. Àrdua tasca, sens dubte, però apassionant. Vegeu, per exemple,<a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/actualitat/videos?item_id=222639#222639"> les meves paraules sobre Balmary</a> dirigides al públic colombià (les vaig pronunciar en l'última Fira del Llibre de Bogotà, a l'abril passat).<br />
<br />
I com sempre tractant-se de trobades humanes, hi ha també espai per a la distensió, per a la gratuïtat de l'intercanvi de vivències i opinions. Va ser un plaer preguntar a Berta Inés Concha pel seu escrutini de la biblioteca de Pinochet, o conversar amb Luis Miguel López sobre la memòria dels llibreters: abans de la informàtica, els llibreters memoritzaven títols, autors, editorials... , i la seva ubicació a la llibreria. Luis Miguel i jo vam evocar de seguida l'enyorat Pere Rodeja (de la llibreria Geli de Girona), un exemple paradigmàtic de llibreter coneixedor del fons atresorat en el seu establiment.<br />
<br />
Em va fer il·lusió retrobar Alba Inés Arias, gerent de la <a href="http://www.librerialerner.com.co/">Librería Lerner</a> de Bogotà. Això em dóna peu a rememorar una experiència viscuda l'abril passat, a Bogotà. Amb una comercial de Siglo del Hombre vaig visitar la Llibreria Lerner. Alba Inés Arias ens va rebre al seu despatx, i vaig començar a explicar-li la nostra línia editorial: "Fragmenta és una editorial d'assaig sobre totes les religions, tractem de treballar amb el màxim rigor amb una postura aconfessional"... fins que Alba Inés em va interrompre: "Vull que el que m'està explicant ho senti tot l'equip de la Librería Lerner: vingui demà a dos quarts de vuit del matí i els parlarà a tots." I, efectivament, l'endemà em trobava, a dos quarts de vuit del matí, a la planta -1 de la Librería Lerner Centro, assegut en una taula (amb esmorzar inclòs) davant de quinze o vint llibreters de Lerner Centro i Lerner Norte, que van matinar per escoltar-me i conversar amb mi sobre Fragmenta durant més d'una hora. ¡Mai cap llibreria m'havia rebut tan bé!<br />
<br />
La meva pròxima fira serà a Guadalajara, a Mèxic, a primers de desembre. Ja els ho explicaré...<br />
<br />
<br />
(En español, <a href="http://ignasimoretablog.blogspot.com.es/2013/10/tres-dias-en-madrid.html">aquí</a>.)Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-77193376230635491852013-09-26T00:21:00.000+02:002013-09-27T00:42:55.481+02:00Dos dies a Roma<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.fragmenta.cat/images/247355/large_news_image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="291" src="http://www.fragmenta.cat/images/247355/large_news_image.jpg" title="Marco Tosatti, Marco Carroggio, Gian Maria Vian, Arturo San Agustín, Ignasi Moreta i Eduardo Gutiérrez Sáenz de buruaga, a l'Instituto Cervantes de Roma" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marco Tosatti, Marco Carroggio, Gian Maria Vian, Arturo San Agustín, Ignasi Moreta i Eduardo Gutiérrez Sáenz de Buruaga, a l'Instituto Cervantes de Roma</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Aquest pont he estat dos dies a Roma amb <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/214414">Arturo San Agustín</a>, magnífic company de passejades, conversador infatigable i Virgili excepcional per endinsar-se en els cercles romans i vaticans.<br />
<br />
El pretext del viatge: la presentació dilluns, a l'Instituto Cervantes de Roma, del llibre <i><a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/cataleg/fragmentos/214452">De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana</a></i>, amb una taula rodona de luxe. Va presidir l'acte l'ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu, Eduardo Gutiérrez Sáenz de Buruaga. Va moderar el director de l'Instituto Cervantes de Roma, Sergi Rodríguez. I van parlar, a més de l'autor i aquest humil editor, Gian M. Vian, director de <i>L'Osservatore Romano</i>, Marco Tosatti, vaticanista de <i>La Stampa</i>, i Marco Carroggio, professor de la Università dela Santa Croce (i fill i germà dels editors Carroggio). Els corresponsals d'<i>El Periódico</i>, <i>El País</i>, <i>La Razón</i>, Europa Press, <i>Vida Nueva</i> i Antena 3, no es van perdre la presentació d'una crònica escrita per un col·lega. La sala va quedar petita. Més d'un va parlar de l'interès que tindria traduir el llibre a l'italià. L'acte va ser molt agradable i es va prolongar amb un sopar romà per recordar. L'endemà, Vian va tenir l'amabilitat de dur-nos als Museus Vaticans, on <a href="http://sandrobarbagallo.blogspot.com.es/">Sandro Barbagallo</a>, historiador de l'art i responsable de les col·leccions històriques dels Museus, ens en va ensenyar les millors obres amb l'amenitat i intel·ligència pròpia dels grans erudits. Un luxe.<br />
<br />
Aquests dos dies vam tenir temps encara de visitar dos il·lustres catalans a Roma: Manel Nin i Miquel Delgado. Nin és monjo de Montserrat, arximandrita i rector del Pontificio Collegio Greco. Parla amb una dicció molt acurada, molt neta, agradabilíssima. Una veu radiofònica, en diem avui. L'interlocutor de Nin s'adona de seguida, amb una primera conversa, que parla amb un home de Déu. Miquel Delgado és un sacerdot de l'Opus Dei amb càrrec a la Cúria romana: és subsecretari del Pontifici Consell per als Laics, l'organisme que es cuida, entre moltes altres coses, d'animar les Jornades Mundials de la Joventut. Amabilíssim i cordial, va tenir la paciència d'escoltar estoicament més d'una i més de dues (im)pertinències meves sobre el fanatisme d'alguns laics catòlics. Ens va convidar a dinar a un restaurant del Trastevere. Després, vam pujar a fer un cafè al menjador del dicasteri. "Així podreu dir que heu pres un cafè en un dicasteri vaticà", ens va dir, murri. I el cafè el vam prendre, efectivament, en l'auster menjador destinat als responsables i treballadors del dicasteri: mobles de fòrmica, una taula coberta amb un hule, un microones i una vella màquina de cafè, unes cadires de plàstic... El luxe dels palaus de la Cúria romana.<br />
<br />
Anava a Roma a treballar, i certament vaig treballar. A part de la presentació al Cervantes, vaig visitar diverses llibreries de Roma. Les que estan obertes a llibres en castellà tindran, a partir d'ara, llibres de Fragmenta. En una d'elles ja n'hi havia, gràcies a la tasca d'un client nostre exportador.<br />
<br />
En definitiva: dos dies densos, intensos, aprofitats. Ho repeteixo un cop més: un luxe.Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-33308637898310058162013-06-15T00:00:00.000+02:002013-06-15T00:00:00.536+02:00L’erudit apassionat: el biblista Josep Rius-Camps fa 80 anys<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES">És un dels investigadors més inquiets amb què
compten les nostres lletres. Josep Rius-Camps, conegut pels seus estudis en els
camps bíblic i patrístic, és autor d’una molt innovadora edició dels textos
neotestamentaris de Lluc publicada en català, castellà i anglès. Avui compleix
vuitanta anys, un bon pretext per reivindicar la seva tasca.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipARrRd4AyDvuRvp99wPbmDd5Ez2ssIGFMZRVYshZSVHWPZogzNts60tQSpWNg7SUhSm6PiS1l1qhSY6DXdrbPp6YPoDvSUtJP3QP33bn7XWBgZjhn2MV0Rn8ZkRXQKWm8fufREgsms2U/s1600/Josep+Rius-Camps.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Foto: Inês Castel-Branco (Fragmenta)" border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipARrRd4AyDvuRvp99wPbmDd5Ez2ssIGFMZRVYshZSVHWPZogzNts60tQSpWNg7SUhSm6PiS1l1qhSY6DXdrbPp6YPoDvSUtJP3QP33bn7XWBgZjhn2MV0Rn8ZkRXQKWm8fufREgsms2U/s400/Josep+Rius-Camps.jpg" title="Josep Rius-Camps" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Rius-Camps</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Sospitem massa
ràpidament d’aquells que es mouen entre llibres, dialogant amb els difunts. </span><span lang="EN-US">Els erudits ensopits existeixen,
evidentment, però l’associació mental que establim ens traeix amb excessiva
freqüència. </span><span lang="ES">Josep Rius-Camps
és una mostra claríssima d’erudit apassionat, disposat a repensar-ho tot a cada
moment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Nascut a
Esparreguera l’any 1933, quan era petit la seva família es traslladà a
Barcelona, al carrer Elisabets, a la capella que avui ocupa la llibreria La
Central del Raval. Rius-Camps va ordenar-se capellà i aviat va aconseguir anar
a Roma a continuar els seus estudis. La prestigiosa beca Von Humboldt li va
permetre anar a Alemanya, on es va estar nou anys. Era l’època de les
secularitzacions en massa. A l’arquebisbat de Barcelona van perdre de vista
aquell capellà que havien enviat a Roma, i devien pensar que havia penjat els
hàbits. El van treure del llistat de capellans de la diòcesi. Quan els seus
amics ho van advertir a l’interessat, el murri Rius-Camps els va dir que sobretot
no diguessin res… Així, va poder tornar quan va voler.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">I, efectivament,
en un moment determinat Rius-Camps va enyorar el Mediterrani (el mateix li va
passar a Lluís Duch). Va abandonar la universitat alemanya, on tenia un futur
prometedor, i va tornar a Barcelona. Josep M. Rovira Belloso li va facilitar la
seva integració a la Facultat de Teologia de Catalunya, on va quedar adscrit al
departament de patrística, al qual pertany encara. No en va, la seva tesi
doctoral l’havia dedicada a Orígenes. Més tard va investigar a fons les cartes
de sant Ignasi d’Antioquia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit8Z_ORapgR4JRRz1Vfb4eHWRd1j7ofLm5S7o-4nMds7831dNidJTFnCdWDIafoqbDBDr2pPMKQOTJPxQCZ38tYOnu8A_wuzpETgwocm33FEymsZtBauyztp0GuTM-i4qGOHpr5pjGJAg/s1600/Josep+Rius-Camps+(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Foto: Inês Castel-Branco (Fragmenta)" border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit8Z_ORapgR4JRRz1Vfb4eHWRd1j7ofLm5S7o-4nMds7831dNidJTFnCdWDIafoqbDBDr2pPMKQOTJPxQCZ38tYOnu8A_wuzpETgwocm33FEymsZtBauyztp0GuTM-i4qGOHpr5pjGJAg/s400/Josep+Rius-Camps+(2).jpg" title="Josep Rius-Camps al seu despatx" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Rius-Camps al seu despatx</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
Els atzars de la
vida van dur Rius-Camps a instal·lar-se a l’ermita de Sant Pere de Reixac, en
una comunitat constituïda per diversos sacerdots i religioses. Allà viu des
d’aleshores, cultivant centenars de rosers i desxifrant còdexs multiseculars.
Cada diumenge, els seus fans, arribats de tot Catalunya, s’apleguen a Reixac
per celebrar la missa amb ell i escoltar les seves homilies lliures i
espontànies. El seu carisma és palpable, tot i que és un carisma molt català:
no fa jocs d’artifici, però divaga i toca de peus a terra al mateix temps.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Com a
investigador, Rius-Camps és molt crític amb els col·legues que es limiten a fer
bons estats de la qüestió, purs refregits del que han fet els altres, sense
aportar res de nou. De fet, quan Rius-Camps investiga un tema, acostuma a
desballestar-lo. Li va passar amb Ignasi d’Antioquia: la crítica textual
aplicada als textos d’Ignasi li va permetre identificar nombrosíssimes
interpol·lacions al text, amb la qual cosa demostrava que l’exaltació del poder
del bisbe que sempre s’havia posat en boca d’Ignasi no provenia del
d’Antioquia, sinó dels seus copistes i mixtificadors. Quan presentava les
conclusions de la seva feina en un congrés de patròlegs, algun va estar a punt
de plorar: Rius-Camps els desmuntava tot l’edifici al qual havien dedicat la
vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">De la patrística,
Rius-Camps va passar a la Bíblia. Va adonar-se que les edicions crítiques dels
Evangelis incloïen sempre la referència, a l’aparat crític, d’un copista aparentment
capriciós, el del Còdex Beza, que conté els quatre Evangelis i els Fets dels
Apòstols en grec i en llatí. Allí on gairebé tots els còdexs concordaven, la
pàgina grega del Còdex Beza oferia una lliçó discordant. Rius-Camps se sentia
incòmode amb la tesi segons la qual les excentricitats del Còdex Beza obeïen al
caprici del copista de torn. El Còdex Beza no presentava un text contaminat ni
edulcorat: al contrari, donava un text més rude, més realista, més primitiu. La
tesi de Rius-Camps s’anava perfilant: era el Còdex Beza el que les modernes
edicions de la Bíblia haurien d’adoptar com a text base de les seves edicions.
Només una prova: els copistes sabien llatí, però no grec. Per això, la pàgina
grega del Còdex Beza és més primitiva: els copistes no la podien contaminar
perquè no l’entenien, i es limitaven a transcriure el model.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUS-3onDQ2FJvXg18PyDFJa7JcPMNn0LJVm49RfGR2zQAEwPv4uPhkWw7vAUKmDTORpn_UN1dGnAK9sTSUjcJgpjzmlc1-JwpsJ1vAFkKDmIXPfnmGcww5wLfW91WR_hAHnPN2v6IXtN8/s1600/Jenny+Read-Heimerdinger+i+Josep+Rius-Camps+(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Foto: Inês Castel-Branco (Fragmenta)" border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUS-3onDQ2FJvXg18PyDFJa7JcPMNn0LJVm49RfGR2zQAEwPv4uPhkWw7vAUKmDTORpn_UN1dGnAK9sTSUjcJgpjzmlc1-JwpsJ1vAFkKDmIXPfnmGcww5wLfW91WR_hAHnPN2v6IXtN8/s400/Jenny+Read-Heimerdinger+i+Josep+Rius-Camps+(2).jpg" title="Jenny Read-Heimerdinger i Josep Rius-Camps" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jenny Read-Heimerdinger i Josep Rius-Camps</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">L’any 1994, en un
congrés sobre el Còdex Beza, Rius-Camps va conèixer Jenny Read-Heimerdinger,
una biblista galesa que havia arribat a conclusions molt semblants a les seves,
sense haver-se llegit l’un a l’altre. Van acordar posar la seva feina en comú.
Des d’aleshores, han redactat plegats un magne comentari als Fets dels Apòstols
(publicat en quatre volums en anglès i en dos volums en castellà) i la <i>Demostració a Teòfil</i>, una edició de
l’Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols seguint el Còdex Beza que vam
publicar a Fragmenta </span><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/4184"><span lang="ES">en català</span></a><span lang="ES"> (2009) i </span><a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/cataleg/fragmentos/151283"><span lang="ES">en castellà</span></a><span lang="ES"> (2012) i que T&T Clark acaba de publicar en
anglès. Rius-Camps i Read-Heimerdinger van rebre el Premi Ciutat de Barcelona
per aquella traducció del grec antic al català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHjvSf_eC0-QtIPBeDfel91UBeBHefAB0x5_gHHZXkazVO5SO6gmyjV81cPOqFAvkX1VuFuBVWbGeG6OMTRuik7waDWKOwbvDXQPSU71YHDt8RSgePUarD3cczKw06D7I4vEfzAH5XVGM/s1600/Premi+Ciutat+de+Barcelona+15-2-2010+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHjvSf_eC0-QtIPBeDfel91UBeBHefAB0x5_gHHZXkazVO5SO6gmyjV81cPOqFAvkX1VuFuBVWbGeG6OMTRuik7waDWKOwbvDXQPSU71YHDt8RSgePUarD3cczKw06D7I4vEfzAH5XVGM/s400/Premi+Ciutat+de+Barcelona+15-2-2010+(1).jpg" title="Jenny Read-Heimerdinger i Josep Rius-Camps en rebre el Premi Ciutat de Barcelona" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jenny Read-Heimerdinger i Josep Rius-Camps en rebre el Premi Ciutat de Barcelona</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Josep Rius-Camps
s’ha atrevit també amb el gènere novel·lesc. A </span><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/assaig/90280"><i><span lang="ES">Diari de Teòfil</span></i></a><span lang="ES"> va donar forma narrativa a les seves
hipòtesis sobre l’autoria i el destinatari de l’Evangeli de Lluc i els Fets
dels Apòstols. En síntesi: fins ara, tothom deia que Evangeli de Lluc i Fets
dels Apòstols eren dues obres diferents d’un mateix autor, un metge pagà que
adreçaria el text a un desconegut Teòfil. Rius-Camps i Read-Heimerdinger opinen
de forma diferent. Lluc és un rabí jueu i escriu una sola obra, la </span><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/4184"><i><span lang="ES">Demostració a Teòfil</span></i></a><span lang="ES">, que la tradició ens ha llegat dividida
en dues parts: Evangeli i Fets. Aquesta obra, Lluc l’escriu per encàrrec de
Teòfil, summe sacerdot del temple de Jerusalem i fill d’Anàs i cunyat de
Caifàs, els membres del Sanedrí que va condemnar Jesús de Natzaret. Teòfil, amb
el pes que suposa pertànyer a una família sacerdotal amb aquesta
responsabilitat en la mort de Jesús, encarrega a un expert de l’època (el rabí
Lluc) un informe sobre el tal Jesús. En el seu informe, Lluc demostra a Teòfil
que, efectivament, el Jesús condemnat pel seu pare i cunyat era el Messies
d’Israel. Amb la <i>Demostració a Teòfil</i>
de Rius-Camps i Read-Heimerdinger, es restituïa per primer cop la unitat del
text i se’l contextualitzava adequadament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Si les recerques
sobre Ignasi provocaven les llàgrimes dels patròlegs tradicionals, les
recerques sobre Lluc de Rius-Camps no han estat menys impactants entre els
biblistes. Ara bé, la reacció de molts d’ells ha estat el silenci
condescendent, la ironia perdona-vides («Rius-Camps ha publicat una novel·la»;
«¿Una altra?»)… Petites misèries pròpies de tots els gremis. Rius-Camps no perd
ni un minut a lamentar-se’n: «Si els ho desballestes tot, no pots pretendre que
a sobre t’aplaudeixin…» Cal dir, en honor a la veritat, que els seus col·legues
de la Facultat de Teologia de Catalunya el van homenatjar l’any 2010 amb la
publicació d’un número miscel·lani de la <i>Revista
Catalana de Teologia</i> (fundada pel mateix Rius-Camps el 1976) que inclou una
completa semblança de l’homenatjat redactada per Joan Ferrer. D’aquí a pocs
mesos, a Fragmenta publicarem un llibre de diàlegs amb Josep Rius-Camps: serà
una manera de posar en relleu la seva vàlua intel·lectual i humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Els amics de Rius-Camps
som testimonis de l’entusiasme amb què emprèn totes les seves recerques. Quan
preparàvem l’edició de la <i>Demostració a
Teòfil</i>, sovint em telefonava per canviar una nota a peu de pàgina perquè
acabava d’adonar-se d’un detall en una partícula del text que l’obligava a
canviar tota una interpretació. Rius-Camps mai no es conforma amb els resultats
a què ha arribat: sempre està disposat a continuar investigant i a alterar el
que ha escrit per ajustar-se al màxim a la veritat. Fa uns anys vaig pujar a
Reixac amb el periodista Lluís Amiguet, que li volia fer una entrevista per a <a href="http://www.fragmenta.cat/la-contra-josep-rius-camps_27412.pdf">LaContra de La Vanguardia</a>; al llarg de la conversa, Rius-Camps no es limitava a
resumir les seves recerques: recercador infatigable, mentre s’explicava anava
repensant (i, per tant, descobrint i rectificant) el seu discurs, per a
desesperació del periodista, obligat després a resumir tot allò per al lector
de La Vanguardia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Ja ho veuen: un
investigador entusiasta les vint-i-quatre hores del dia.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Publicat a <a href="http://www.nuvol.com/noticies/lerudit-apassionat-el-biblista-josep-rius-camps-fa-80-anys/">Núvol</a>.</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-9879030524810693162013-05-25T00:26:00.000+02:002013-05-25T16:29:12.032+02:00La força del ressentimentFa un any, un professor universitari em va fer arribar, en privat, una crítica ferotge, despietada i injusta contra un llibre que havíem publicat a <a href="http://www.fragmenta.cat/">Fragmenta</a>. No vaig comprendre la violència i gratuïtat d'aquella rebentada. Avui he sabut que, uns anys abans, aquell professor havia competit amb l'autor per un càrrec. I va guanyar l'autor.<br />
<br />
Avui, ¿cal dir-ho?, ho he entès tot.Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-55648928114859196982013-05-19T10:30:00.000+02:002013-05-20T15:32:53.882+02:00El llibreter Guillem Terribas<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.fragmenta.cat/images/227324/large_gallery_image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="266" src="http://www.fragmenta.cat/images/227324/large_gallery_image.jpg" title="Presentació del llibre d'Arturo San Agustín a la Llibreria 22 de Girona; al fons, dret, Guillem Terribas" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Presentació del llibre d'Arturo San Agustín a la Llibreria 22 de Girona; al fons, dret, Guillem Terribas</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Pot semblar extemporani comentar ara la lectura d’un llibre del 2007. La dictadura de la novetat, que intento combatre amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força, pretén condemnar a l’oblit els llibres publicats fa més de quatre dies. Avui, però, vull parlar d’un llibre de l’any 2007, el mateix any en què els llibres de <a href="http://www.fragmenta.cat/">Fragmenta</a> van irrompre a les llibreries. Aquell 2007, el llibreter Guillem Terribas (Salt, 1951) va publicar <i>Demà serà un altre dia. Aventures d’un llibreter</i> (Ara Llibres). El vaig intentar adquirir a la <a href="http://www.llibreria22.net/">Llibreria 22</a> la setmana passada, el dia que hi vaig anar a presentar, amb Rafael Nadal i <a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/autors/214414">Arturo San Agustín</a>, el llibre d’aquest últim <i><a href="http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/cataleg/fragmentos/214452">De Benedicto a Francisco</a></i> (Fragmenta). En Terribas, ànima de la Llibreria 22, no me’l va voler cobrar, i vam acordar un intercanvi (¡espero que Punxes ja li hagi fet arribar sense cost els llibres que li vaig prometre a canvi!).<br />
<br />
<i>Demà serà un altre dia</i> és un llibre apassionant que tots els professionals del llibre haurien de llegir. És un text memorialístic escrit no pas des del confortable retir de la vellesa, sinó <i>nel mezzo del cammin di nostra vita</i>, quan l’autor encara està en plena forma i al peu del canó. Són les memòries d’un llibreter, però són molt més que això, perquè l’autor no és solament un llibreter. De fet, el llibre es divideix en dues parts de dimensions similars (per cert, l’editor s’ha descuidat de les indicacions «Primera part» i «Segona part», cosa que deixa el lector, davant l’índex i davant el cos mateix del llibre, amb una certa sensació de desconcert), i tota la primera part recull les aventures de Terribas abans de la fundació de la Llibreria 22. Terribas apareix als ulls del lector com un entusiasta promotor d’iniciatives culturals de tota mena, el que avui alguns anomenen un activista, i altres (més cursis), un agent cultural. Compagina la seva activitat professional en diverses empreses amb iniciatives de tipus cultural, polític i fins religiós. Terribas no renega del seu inicial compromís cristià, al contrari: ens explica clarament la importància que va tenir en la seva vida el pas per l’escoltisme, les seves activitats teatrals a recer d’una rectoria, el fet d’anar a missa fent de monitor a l’església («conduïa les misses del diumenge i llegia tant l’epístola com les pregàries. Si convenia, feia més d’una missa»), la fundació d’una «comunitat amb arrels cristianes»… I, amb la mateixa naturalitat, explica la seva pèrdua de fe: «em va passar el mateix que al protagonista d’<i>Incerta glòria</i>, de Joan Sales: un dia em vaig despertar i em vaig adonar que havia perdut la fe. Sóc molt respectuós amb les conviccions religioses, però ara no en tinc.»<br />
<br />
Guillem Terribas escriu bé. És àgil i és clar. No vol adoptar un to professoral: renuncia a alliçonar-nos, no pretén fer ostentació de les seves lectures ni seduir-nos amb la seva erudició. Gasta una prosa molt directa i col·loquial, fins i tot excessivament col·loquial, de vegades. Per exemple, els personatges de qui parla van sempre precedits per l’article corresponent: en Josep M. Fonalleras, en Narcís Comadira, en Josep Maria Nadal, la Dolors Laffitte, l’Anna Birulés, en Miquel Berga, l’Albert Rossich, en Modest Prats… És una opció coherent amb el registre adoptat en el llibre, amb la voluntat de fugir d’esnobismes i distanciaments innecessaris. Ara: confesso que, quan en el llibre compareix «en William Shakespeare», la cosa ja em sembla excessiva (vaig criticar aquest costum en un altre <a href="http://ignasimoreta.blogspot.com.es/2011/10/maragall-es-va-llegir-el-nietzsche.html">post</a>)…<br />
<br />
La tasca de Terribas descrita en el llibre és important per la gran quantitat de fronts que va obrint al llarg de la seva vida. Tanmateix, l’autor ofereix una interessant confessió sobre les seves motivacions: «mai no m’he mogut per una vocació de canviar el món. Faig el que faig per aprendre i passar-m’ho bé. Sempre aprenc de les noves aventures en què m’embolico. No em sembla que pugui aportar-hi res. Tinc la percepció que la meva experiència, com els meus errors, només em serveix a mi.» Sí i no, esclar, perquè la tasca de Terribas té una dimensió pública innegable, com ara el mateix fet de publicar el llibre que comento, cosa que resulta difícilment explicable si no hi ha una voluntat real de canviar el món.<br />
<br />
La segona part del llibre està ja dedicada monogràficament a la Llibreria 22. Els inicis són explicats amb gran detall: la idea inicial, la recerca d’accionistes i de local, la inauguració, els encontres i desencontres entre els socis… També explica les seves relacions amb escriptors, editors, altres libreters, clients habituals… En transcriuria i comentaria amb gust molts fragments. En trio només un:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
Ha baixat molt […] el nivell de l’edició del llibre d’assaig, el de pensament i ja no parlem del d’investigació. S’han perdut moltes col·leccions interessants […]. Crec que això s’hauria de redreçar. Si no, es perdrà la qualitat i, de retruc, l’interès pel món del llibre. Tots plegats hauríem de ser més exigents amb el que s’edita, amb el que venem i amb el que llegim.</blockquote>
<br />
No cal dir que té, des del meu punt de vista, tota la raó del món. El llibre d’assaig en català va tenir molta força entre els anys seixanta i vuitanta, però posteriorment ha decaigut molt. El fet que la col·lecció amb més títols de Fragmenta es tituli <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/assaig">Assaig</a> té molt a veure amb la voluntat de recuperar, per a les lletres catalanes, un gènere imprescindible si volem comptar amb una llengua apta per a l’estudi dels diversos camps del saber humà. Inclosa la religió. Inclosa la física nuclear.Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-18680119094922280512013-05-18T12:46:00.000+02:002013-05-18T15:37:52.705+02:00Francesc<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cdn.revistagq.com/uploads/images/thumbs/201311/papa_francisco_i_1596_645x.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://cdn.revistagq.com/uploads/images/thumbs/201311/papa_francisco_i_1596_645x.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Ho confesso: tenia poques esperances. Ni el sistema d’elecció ni els precedents immediats (la substitució de Wojtyla per Ratzinger) permetien ser gaire optimista. I, tanmateix, el papa Francesc ens ha sorprès a tots. Encara és d’hora per saber si ens ha sortit un nou Joan XXIII, però em sembla evident que Bergoglio imposarà un canvi com a mínim d’estil. El dia de l’elecció, entre la fumata blanca i l’aparició del nou papa es va oferir als espectadors una mena de desfilada militar de la guàrdia suïssa acompanyada de l’execució de l’himne del Vaticà, amb trompetes incloses. Aquella posada en escena presagiava l’entronització d’un cap d’estat, no pas d’un pastor. I, tanmateix, després de l’«Habemus papam», el que vam poder veure va ser tota una altra cosa. Bergoglio va aparèixer, d’entrada, amb un posat tímid que l’humanitzava enormement. Va saludar de forma col·loquial («¡Bona tarda!») i va fer un acudit. Després es va posar a resar amb els congregats. I, finalment, els va demanar que demanessin a Déu una benedicció per a ell, abans de beneir ell al poble. I no oblidem el primer gest de tots: posar-se sota l’empara del <i>poverello</i> d’Assís.<br />
<br />
L’estil: ha canviat l’estil. La solemnitat, l’encarcarament, el revestiment de poder, semblen donar pas a la proximitat, la simpatia, la informalitat, l’humor, la humilitat, la humanitat. Els dies següents el papa ha donat moltes proves d’aquest canvi d’estil. Em costa de creure que tot plegat sigui pura façana: màrqueting amable per als continguts de sempre. Perquè forma i contingut són realitats indestriables: si canviem la forma, estem canviant també la realitat que aquesta forma vehicula. No oblidem que el cristianisme és la religió de l’encarnació. Déu va adquirir forma humana. Després de segles d’una exaltació del papat en què semblava que l’home-papa es divinitzava, ens trobem ara amb un home-papa conscient de la seva condició humana. Confiem que el canvi d’estil que tots hem percebut sigui, efectivament, l’auguri de canvis més substancials en l’exercici del papat.<br />
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Publicat a <i>Foc Nou</i>, núm. 458 (març-abril 2013), p. 10.</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-72621687845169062402013-05-16T16:05:00.002+02:002013-05-16T16:20:24.653+02:00Narcís Comadira, poeta del Càntic<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPyYqSXuxyt-4b9vZAsxZACHxPgBi1rs9DrOhk0QeF3nydbGIi0dukZtP0FbgGNgZcLN0tZZW147EnpnCHkymF7I9ALt5xGPE54VQR0-02z_10NEE0p-5RdnlfFC8wYh0sc62tpNviGdc/s1600/Sala+Beckett+8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPyYqSXuxyt-4b9vZAsxZACHxPgBi1rs9DrOhk0QeF3nydbGIi0dukZtP0FbgGNgZcLN0tZZW147EnpnCHkymF7I9ALt5xGPE54VQR0-02z_10NEE0p-5RdnlfFC8wYh0sc62tpNviGdc/s320/Sala+Beckett+8.jpg" title="Narcís Comadira a la Sala Beckett, el 13-5-2013, a l'inici de l'escenificació del Càntic" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Narcís Comadira a la Sala Beckett, el 13-5-2013, a l'inici de l'escenificació del Càntic</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
Hi ha notícies que et reconcilien amb les institucions.
Encara que arribin una mica tard, encara que fet i fet tinguin una importància
relativa, tant és: t’hi reconcilien. Aquest país nostre tan ingrat, tan
envejós, tan mesquí, que no para fins a expulsar-ne les personalitats que el
prestigien, aquesta Catalunya «devoradora de hombres» (l’expressió és del lúcid
Gaziel), aquesta terra que —per posar un sol exemple— va negar a un gegant
intel·lectual com <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/4130">Raimon Panikkar</a> la Medalla d’Or de la Generalitat, aquest país,
de tant en tant, ens dóna una agradable sorpresa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Escric això motivat per l’alegria que em provoca la
concessió, a <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/222768">Narcís Comadira</a>, de la Creu de Sant Jordi. Sí, ja ho sé, és un
reconeixement que té una importància relativa: el comparteixen sis-cents
catalans vius. Però no hi fa res: Narcís Comadira no hi era, entre aquests <i>happy</i> sis-cents, i ara hi és. I val la
pena que ens n’alegrem. Vindran aviat altres reconeixements, que ja celebrarem
quan toqui. Ara ens toca felicitar Narcís Comadira i confiar que el guardó
contribueixi a la projecció d’una de les grans figures amb què compten avui les
nostres lletres.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Narcís Comadira és una personalitat molt singular en la
nostra cultura. És conegut sobretot com a poeta, però a la seva faceta
literària s’hi uneix la pictòrica. Ho diu ell mateix, en vers:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: center;">
Pels poetes sóc pintor</div>
<div style="text-align: center;">
i pels pintors sóc poeta.</div>
</blockquote>
<div class="MsoNormal">
Però la dedicació a les lletres no passa solament pel conreu
de la poesia. També tradueix, també escriu assaig, també fa articles de diari,
també fa recerca.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.fragmenta.cat/images/212279/large_gallery_image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="258" src="http://www.fragmenta.cat/images/212279/large_gallery_image.jpg" title="Narcís Comadira i Joan Ferrer a la terrassa de la seu de Fragmenta" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Narcís Comadira i Joan Ferrer a la terrassa de la seu de Fragmenta</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A Fragmenta hem tingut l’honor d’estimular i, finalment,
acollir, la seva traducció del Càntic dels Càntics de Salomó, feta en
col·laboració amb <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/autors/24801">Joan Ferrer</a>. És una obra que mostra les distintes facetes de
Comadira. Hi ha el Comadira traductor i el <a href="http://ignasimoreta.blogspot.com.es/2012/04/narcis-comadira-joan-maragall-baixa.html">Comadira poeta</a>, que diu en la seva
llengua el que l’autor original, fos qui fos, va dir en la seva. És una
traducció en vers, però és sobretot la traducció d’un poeta. Tots sabem que hi
ha traduccions en vers que no són traduccions de poeta, sinó de mers
versificadors. Evidentment, per traduir el Càntic no n’hi ha prou amb saber
versificar: s’ha de ser un poeta. Però també hi compareix el traductor, i fins
el teòric de la traducció: les breus pàgines introductòries de Comadira
contenen tota una poètica de la traducció. Hi ha també el Comadira erudit, el
que es confronta amb les lectures que altres estudiosos han fet del Càntic,
sense estar-se de dir-hi la seva. I també hi trobem, en l’edició del Càntic, el
Comadira artista, el Comadira dibuixant: nou dibuixos de Comadira, al·lusius,
no pas mimètics —no pas servils—, acompanyen el lector que s’endinsa en els
viaranys del poema eròtic més celebrat de la literatura universal.</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/cvJgruh8ML0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
L’edició del <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/222701">Càntic dels Càntics</a> de Ferrer/Comadira té la
seva pròpia intrahistòria, que Comadira mateix sintetitza ràpidament en el seu pròleg,
i que ara m’agradaria explicar amb més detall. El 16 de gener del 2010, Narcís
Comadira i Joan Ferrer van presentar, a l’aleshores Llibreria Bertrand (avui
Casa del Llibre) de Rambla Catalunya, el llibre <i><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/4184">Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el CòdexBeza</a></i>, en edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger. Les
presentacions de llibres no són, com diu el tòpic, mers tràmits. Al contrari:
poden ser molt creatives i estimulants, i fins i tot donar lloc a nous llibres.
El cas és que, en la presentació de la <i><a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/4184">Demostracióa Teòfil</a></i>, tots dos presentadors, Comadira i Ferrer, estaven entusiasmats
amb la qualitat de la traducció catalana que havia aconseguit Rius-Camps a
l’hora de traslladar a la nostra llengua els textos de sant Lluc. Acabat
l’acte, parlant a peu dret, en Comadira va dir-me alguna cosa com:<br />
<br />
—Si jo sabés hebreu, m'agradaria traduir el Càntic dels Càntics.
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
De seguida li vaig contestar:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
—Si trobés un hebraista que et proporcionés una traducció
literal de l’hebreu, ¿en faries la traducció poètica al català?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
—¡I tant!</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A un metre de distància hi havia l’hebraista Joan Ferrer. El
vaig cridar de seguida.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
—Joan, en Narcís estaria disposat a traduir el Càntic dels
Càntics, en col·laboració amb un hebraista. ¿T’hi animaries?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
—¡Prou! Jo tinc feta, a mà, una traducció literal de
l’hebreu. Aquest cap de setmana la picaré a l’ordinador i us l’envio.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
—Doncs demà mateix jo us enviaré un contracte a tots dos —els
vaig dir.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tres anys més tard tenim el <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/222701">Càntic</a> a les mans en la traducció
a quatre mans de Joan Ferrer i Narcís Comadira.</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/222701"><img border="0" height="400" src="http://www.fragmenta.cat/coberta-en-alta-resoluci%C3%B3_222685.jpg" width="251" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però hi ha més. En aquella mateixa conversa de gener del
2010, Ferrer i Comadira es van anar animant, pensant en com podria ser
l’edició. Havia de ser una edició molt acurada, que fos una petita joia, una
obra d’art. Que servís per regalar i per regalar-se. Caldria pensar bé cada
detall. Havent-hi en Comadira pel mig, l’opció més indicada era que el mateix
Comadira il·lustrés el text. Quan, finalment, vam posar fil a l’agulla vam
tornar a discutir sobre les característiques de l’edició. Inicialment, Comadira
no tenia clara la idea d’il·lustrar el text. En qualsevol cas, si hi posava
dibuixos, no serien «il·lustratius». Serien dibuixos, no pas il·lustracions. A
la reunió següent, en Comadira va comparèixer amb els dibuixos. Una meravella.
I ens va portar també la llibreta quadriculada on havia fet, pulcrament, la
primera i la segona versió de la traducció. Aquell manuscrit era també una
petita meravella. Algun dia caldrà exhibir-lo en la vitrina d’una exposició
monogràfica.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFlTlQxPJK1-H7Oib_0HAVbq57SXJk7uWAfKOb9ckKrJ8u98-tdVySjcUOaYSlz7z38v0trYniCGMvnqF9SPENy6nIMvAxI4t6QPOXDWhvs5oYoB0-e0t-t9XKnECLimhsjFXqlHeQ7RU/s1600/C%C3%A0ntic+-+manuscrit+Comadira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFlTlQxPJK1-H7Oib_0HAVbq57SXJk7uWAfKOb9ckKrJ8u98-tdVySjcUOaYSlz7z38v0trYniCGMvnqF9SPENy6nIMvAxI4t6QPOXDWhvs5oYoB0-e0t-t9XKnECLimhsjFXqlHeQ7RU/s400/C%C3%A0ntic+-+manuscrit+Comadira.jpg" title="Primera pàgina del manuscrit de Narcís Comadira corresponent a la traducció del Càntic dels Càntics" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera pàgina del manuscrit de Narcís Comadira corresponent a la traducció del Càntic dels Càntics</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV_q2_No3lj7-C0RYgfK8mEN-ErSSBTYBJXXYzfK-TnBl9giZKxlxcNrnuBuhxGCXzp7Nw5s_wiK2JKwcxeScKaTDBNfnIUckFwsxUzITLdGS8WhJfRWXQ3p3qNVr7UVCz8WnhMXnJC28/s1600/Comadira+-+dibuixos+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV_q2_No3lj7-C0RYgfK8mEN-ErSSBTYBJXXYzfK-TnBl9giZKxlxcNrnuBuhxGCXzp7Nw5s_wiK2JKwcxeScKaTDBNfnIUckFwsxUzITLdGS8WhJfRWXQ3p3qNVr7UVCz8WnhMXnJC28/s400/Comadira+-+dibuixos+1.jpg" title="Narcís Comadira, mostrant als editors els dibuixos finalment inclosos a l'edició del Càntic" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Narcís Comadira, mostrant als editors els dibuixos finalment inclosos a l'edició del Càntic</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un llibre singular com el <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/sagrats/222701">Càntic</a> de Comadira/Ferrer bé
mereixia una presentació singular. Per això, dilluns passat vam posar el Càntic en escena gràcies al treball impecable de les actrius Roser Bundó, Eva Ortega i Carla Rovira, dels músics Cisco Cruz i Núria Maynou, i la direcció escènica d'Albert Pijuan. En trobareu una esplèndida crònica de Joan Safont a <a href="http://www.nuvol.com/critica/esplendida-incitacio-al-cantic-dels-cantics/">Núvol</a>.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaFuXFq5DsWFo1dCyew2SBfAsnPG0AeP4j9yIN1RoD0X1JCMAqggH44YYDAw6rbLWPUAQc4Csu7xevm9d6GuVqnWioUaEk1ctKHH857UcKPdQCAu7FYruG1Fki3I5B2A2VhfEWommvVUo/s1600/Sala+Beckett+6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaFuXFq5DsWFo1dCyew2SBfAsnPG0AeP4j9yIN1RoD0X1JCMAqggH44YYDAw6rbLWPUAQc4Csu7xevm9d6GuVqnWioUaEk1ctKHH857UcKPdQCAu7FYruG1Fki3I5B2A2VhfEWommvVUo/s400/Sala+Beckett+6.jpg" title="Joan Ferrer, Narcís Comadira i Ignasi Moreta, a l'inici de l'escenificació del Càntic a la Sala Beckett" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Ferrer, Narcís Comadira i Ignasi Moreta, a l'inici de l'escenificació del Càntic a la Sala Beckett</td></tr>
</tbody></table>
<br />
(Totes les fotos d'aquest post són de <a href="http://www.fragmenta.cat/">Fragmenta Editorial</a>.)</div>
Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6517629105119119169.post-47344915937341847772013-05-13T17:01:00.001+02:002013-05-13T17:08:23.229+02:00L'erudit Enric Aguilar<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzBizcb0roQH_5ujE2t5WyeFc36_QaWhOkxqOfCOhL5uIFm1A_tfixzFqIOJyXSjcwEzm3tY8NbQuvwtSydUwJqsZD54rm7rze7ClUSrDSJ7g_tPQanOoqeFksNRBjsaP08NcZMbHahq0/s1600/enric_aguilar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzBizcb0roQH_5ujE2t5WyeFc36_QaWhOkxqOfCOhL5uIFm1A_tfixzFqIOJyXSjcwEzm3tY8NbQuvwtSydUwJqsZD54rm7rze7ClUSrDSJ7g_tPQanOoqeFksNRBjsaP08NcZMbHahq0/s1600/enric_aguilar.jpg" title="Enric Aguilar i Matas" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enric Aguilar</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
M'assabento per una esquela a La Vanguardia de la defunció abans-d'ahir, als vuitanta anys, d'Enric Aguilar i Matas, hindòleg i antropòleg de la religió, autor de <i>Vers una sexologia de la religió</i> (Edicions 62, 1982) i altres obres. Un erudit de gran talent, m'havien dit sempre els que el coneixien (Jaume Pòrtulas, Albert Ferrer...), però relativament àgraf. Raimon Panikkar va prologar-li un llibre. Òscar Pujol l'esmentava amb aquests termes: "una figura poc coneguda, però que ha contribuït al desenvolupament dels estudis sànscrits amb un rigor filològic impecable". I hi afegia que tenia "diverses obres sobre la llengua vèdica publicades a l'Índia".<br />
<br />
Busco a Google què s'ha dit avui sobre Enric Aguilar. Res. El dia en què s'ha fet pública la seva desaparició, el buscador no registra el nom "Enric Aguilar" en una cerca per a les últimes 24 hores. Com sempre, Catalunya dóna al món grans personalitats, grans erudits, però no els sap promocionar com es mereixen. No cal afegir-hi res més: el fet es comenta sol.Ignasi Moretahttp://www.blogger.com/profile/08647157382640718771noreply@blogger.com2