dilluns, 18 de gener de 2016

I ara, ¿què en farem, de la Sagrada Família?

Façana de la Passió de la Sagrada Família, de Josep Maria Subirachs


Llegeixo a l'ARA que l'arquebisbat de Barcelona ha prohibit a mossèn Lluís Bonet conduir visites espirituals a la Sagrada Família.

No conec personalment mossèn Lluís Bonet. Sé que fa molts anys que és el rector de la parròquia que hi ha a la cripta de la basílica, i em consta el seu entusiasme per tot el que fa referència al temple de Gaudí, entusiasme reforçat sens dubte pels vincles de la seva família amb el temple. Em sembla que si hi ha algú que pastoralment té alguna cosa a fer a la Sagrada Família és mossèn Lluís Bonet. Un dels últims cops que he estat a la Sagrada Família (no recordo si va ser quan hi vaig acompanyar la psicoanalista Marie Balmary o quan hi vaig dur l'egiptòleg Jan Assmann) el vaig veure mostrant-la a un grup de fidels. Ho vaig trobar la cosa més normal del món. Gairebé una obvietat. Ara, el bisbat li prohibeix continuar-ho fent.

La notícia és, però, coherent amb la política de l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach a la Sagrada Família. Al gener del 2011, pocs dies després de la consagració del temple per Benet XVI, vaig publicar aquest article a Foc Nou:
Sobre la basílica de la Sagrada Família s’han dit moltes coses. Se’ns ha parlat de la fe de Gaudí. De la simbologia de cada pedra. De l’atri dels gentils. Dels retaules oberts a la ciutat. De la consagració. Del papa. De les monges de l’altar. De tot i de res. Però ningú no s’enfronta a la pregunta clau: i ara, ¿què en farem?
¿Què farem de la Sagrada Família? Se suposa que l’Església no construeix parcs temàtics, sinó esglésies. Se suposa que la solemne consagració papal es feia per remarcar el caràcter religiós de la construcció, no pas ad maiorem gloriam de l’arquebisbe de torn. Se suposa que tots els esforços que han fet nombroses generacions de catalans i japonesos per alçar la basílica tenen alguna cosa a veure amb les necessitats pastorals de la ciutat. ¿O no? 
De moment, l’únic que sabem és que la consagració no ha canviat res. La parròquia de la Sagrada Família continua estant amagada a la cripta, amb una dinàmica independent de la nau, que no en depèn. La Sagrada Família en si no és una parròquia, i per tant no té rector ni comunitat. Però tampoc no és una catedral, i per tant no té canonges. Però és que sembla que ni tan sols no sigui una església, perquè no té horari de misses. ¿Què és, pastoralment parlant, la Sagrada Família? ¿Quin projecte eclesial hi ha al darrere? ¿Què en farem, a partir d’ara? ¿Per què l’hem consagrada? ¿Per què la volem, més enllà d’atraure el turisme de postal?  
Simptomàticament, la web oficial de la Sagrada Família (www.sagradafamilia.cat) només parla de tarifes, visites guiades, donatius, serveis educatius, Gaudí, història, simbologia, arquitectura… La pastoral no existeix. Ni en projecte. També molt simptomàticament, en l’última versió (actualitzada el 17-12-2010) de la Guia de l’Església disponible a la web de l’arquebisbat la basílica de la Sagrada Família no existeix. Literalment: no existeix. És evident que la Sagrada Família constitueix en si mateixa un enorme esdeveniment cultural, però no cultual. Em pregunto si “para este viaje hacían falta tantas alforjas”.

No vaig ser l'únic a criticar aquesta situació. El pare Hilari Raguer va escriure amb maldat montserratina que el temple expiatori havia sigut convertit en un temple recaptatori. El cas és que han passat 5 anys des d'aquestes crítiques, però la falta de projecte pastoral a la Sagrada Família no ha fet sinó consolidar-se. El cardenal Lluís Martínez Sistach ha boicotejat sistemàticament la major part d'iniciatives i propostes que tant des del mateix patronat com des d'altres instàncies eclesials i des de la societat civil s'han fet per dotar el temple de continguts que vagin més enllà del que es fa actualment, que no és més que l'explotació d'un parc temàtic. No sabem què farà el nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que certament té ara l'oportunitat de canviar les coses.

Algú pot pensar que això és una qüestió irrellevant, una qüestió interna dels catòlics. No és cert. El cristianisme existeix per aportar alguna cosa a la humanitat. Per recordar-nos que no som només cèl·lules en moviment. Si li hem permès a l'Església catòlica modificar l'sky line de la ciutat, ho hem fet perquè li hem reconegut una capacitat per generar espais que afavoreixin el cultiu de l'espiritualitat. No perquè ens converteixi la ciutat en un parc temàtic. L'Església, amb la Sagrada Família, ha perdut el nord.


Reproduït a Núvol.

3 comentaris:

  1. L'Església romana és una institució molt complexa i difícil de finançar. Les diòcesis han complementat (i en algun cas renunciat) el finançament públic amb serveis propis (misses, ensenyament...) o projectes diversos (pàrquings, caixes d'estalvis, inversions industrials, etc.) No veig inconvenient que la Sagrada Família sigui una font d'ingressos per a Càritas (aquest any ho han fet) i per a la pastoral en general. Ara bé per consolidar aquesta via, cal alentir el ritme de construcció perquè durant molts anys es pugui demanar una contribució per a la construcció del temple. Mentre els catòlics no sentim el deure de l'autofinançament, jo prefereixo que el manteniment corri a càrrec del turista japonès que del contribuent. I prefereixo la inversió en reclams turístics que en fons d'inversió d'alt risc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sempre que la finalitat econòmico-turística no exclogui la finalitat espiritual. Hi ha milers d'edificis religiosos d'alt valor històric, aquí i fora d'aquí, que han sabut trobar l'equilibri entre el servei al turisme i l'acompliment de la funció espiritual que tenen. La Sagrada Família no ho ha sabut (o no ho ha volgut) fer.

      Elimina
  2. Crec que amb la Sagrada Família ens trobem amb el problema de sempre: la tensió entre l'església com a comunitat i, per tant, espiritual, i l'Església com a institució que té els seus costos materials, de manteniment... Estic amb tu. Durant molts anys vaig viure a prop de la Sagrada Família, quan encara no s'havia produït el boom, tot i que ja s'iniciava. Vaig veure construir-se la façana de la Passió en directe... Ara pot semblar bonic, el que s'està fent, però a mi em sembla bastant 'cromo'. En fi, que ens oblidem de perquè s'aixequen temples!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...