divendres, 21 d’agost de 2015

Mor Frederic Bassó

Frederic Bassó l'any 1964 (foto inèdita)


Ahir, als vuitanta-cinc anys, va morir Frederic Bassó, una persona molt destacada en el catolicisme català postconciliar.

Havia nascut a Cornellà l'any 1930. Ordenat sacerdot el 1954, se secularitzà el 1977. Era llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i en Belles Arts per l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Va ser consiliari de l’Escola Talitha i de l’Agrupament Escolta Mossèn Batlle, i va exercir serveis pastorals a diverses parròquies. L’any 1969 organitzà el Servei de Catequesi del Sector Pastoral de Sant Gervasi, reconvertit el 1987 en Servei de Catequesi de la fundació canònica Formació Cristiana Permanent Mossèn Manuel Bonet, del qual va ser director des del primer dia i fins al 2005. És autor d’un gran nombre de llibres de text de religió i de material per a la catequesi infantil. Entre els seus llibres destaquen les Narracions de la Bíblia (12 volums a La Galera) i L’Evangeli de cada diumenge (3 volums a Claret), així com Cristianisme i Il·lustració: conflicte obert (Claret), Premi Francesc Eiximenis 1986.

L'any 2005, amb motiu de la seva jubilació, li fou tributat un homenatge que va deixar un instrument perdurable: el llibre Frederic Bassó, mestre de catequistes, a cura d'Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta (Mediterrània). En aquell llibre vam aplegar set textos de Frederic Bassó, una entrevista a ell, una antologia de dibuixos seus, i vint-i-tres textos d'homenatge escrits per col·laboradors, deixebles i amics. El 2009, Bassó va rebre el premi Mn. Vidal i Aunós promogut per Església Plural.

Frederic Bassó (foto inèdita)

Frederic Bassó, a la foto publicada a la solapa del llibre
Frederic Bassó, mestre de catequistes



Transcric a continuació el text que li vaig dedicar jo en el llibre Frederic Bassó, mestre de catequistes:


Conduït per l'Esperit

Dec molt a Frederic Bassó. Quan el 1996 vaig començar a fer de catequista a la parròquia de Sant Ildefons, el curs d’introducció a la catequesi i les sessions de formació mensuals van ser per mi l’obertura a una manera de veure la religió que em va marcar profundament. A més, la formació que transmet Bassó no arriba només pels materials que elabora, sinó també pel testimoni que constitueix la seva actuació. Sense desanimar-se mai per la falta de motivació de pares i nens o per l’escassetat de catequistes, Frederic Bassó és un model de tenacitat, de treball quotidià, d’humilitat, d’esperit de servei... És impressionant constatar que, al costat dels coneixements teològics imaginables en una persona amb la seva trajectòria, Bassó s’hagi preocupat per documentar-se a fons en àrees que en principi li eren més allunyades, però que ell ha sabut veure que eren imprescindibles per a una bona catequesi: la psicologia de l’infant, la pedagogia, les ciències de la natura, la història de les religions... Tota aquesta tasca ha fet de Bassó un exceŀlent teòric —d’una claredat envejable a l’hora de presentar qualsevol tema— i un magnífic home d’acció.

Frederic Bassó, amb les seves virtuts i les seves limitacions, és —com tothom— fruit del seu temps. Però si se’l compara amb altres persones de la seva generació, és fàcil adonar-se que en ell no hi ha nostàlgies ni obsessions pel passat. Jo, que vaig néixer el 1980 i que, per tant, no he patit els despropòsits del nacionalcatolicisme ni els estralls de la pietat preconciliar, he sentit parlar tant d’aquelles formes de religiositat per part dels membres de la generació de Bassó que gairebé he incorporat al meu repertori de records les misses en llatí i els sermons tenebrosos contra l’infern. En canvi, és una autèntica prova de treball pastoral constant i de contacte amb la realitat del present el fet que Frederic Bassó sigui diferent dels seus companys de batalles. No és que no aŀludeixi als estralls del passat, sinó que en ell la pars construens sempre li ocupa més temps que la pars destruens: Bassó viu en el present, i el que li preocupa és transmetre la fe avui, als nens d’avui, amb els catequistes d’avui. I, per tant, no li interessa tant passar comptes amb els fantasmes del seu passat sinó treballar a fons amb propostes positives i de futur.

I una darrera nota. Un dia, comentant una conferència en la qual havíem coincidit, tots dos vam constatar que trobàvem alguna cosa a faltar en el que havien dit els ponents. El Frederic va expressar aquella mancança molt millor que jo: «No han parlat de l’Esperit Sant, que és el moll de l’os de la fe, el més important de tot. La gent sempre s’oblida de l’Esperit Sant.» El treball continuat, tenaç i clarivident de Frederic Bassó en la transmissió de la fe és fruit —n’estic convençut— d’haver-se deixat conduir per l’Esperit.


Amb el bisbe Modrego (foto inèdita)


Parlant amb un nen (foto inèdita)


La visitació a Elisabet vista per Frederic Bassó,
que va renovar la iconografia cristiana per a infants

Jesús predicant a les multituds (Frederic Bassó)

L'expulsió dels mercaders del Temple (Frederic Bassó)



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...