dijous, 26 de setembre de 2013

Dos dies a Roma

Marco Tosatti, Marco Carroggio, Gian Maria Vian, Arturo San Agustín, Ignasi Moreta i Eduardo Gutiérrez Sáenz de Buruaga, a l'Instituto Cervantes de Roma


Aquest pont he estat dos dies a Roma amb Arturo San Agustín, magnífic company de passejades, conversador infatigable i Virgili excepcional per endinsar-se en els cercles romans i vaticans.

El pretext del viatge: la presentació dilluns, a l'Instituto Cervantes de Roma, del llibre De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana, amb una taula rodona de luxe. Va presidir l'acte l'ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu, Eduardo Gutiérrez Sáenz de Buruaga. Va moderar el director de l'Instituto Cervantes de Roma, Sergi Rodríguez. I van parlar, a més de l'autor i aquest humil editor, Gian M. Vian, director de L'Osservatore Romano, Marco Tosatti, vaticanista de La Stampa, i Marco Carroggio, professor de la Università dela Santa Croce (i fill i germà dels editors Carroggio). Els corresponsals d'El Periódico, El País, La Razón, Europa Press, Vida Nueva i Antena 3, no es van perdre la presentació d'una crònica escrita per un col·lega. La sala va quedar petita. Més d'un va parlar de l'interès que tindria traduir el llibre a l'italià. L'acte va ser molt agradable i es va prolongar amb un sopar romà per recordar. L'endemà, Vian va tenir l'amabilitat de dur-nos als Museus Vaticans, on Sandro Barbagallo, historiador de l'art i responsable de les col·leccions històriques dels Museus, ens en va ensenyar les millors obres amb l'amenitat i intel·ligència pròpia dels grans erudits. Un luxe.

Aquests dos dies vam tenir temps encara de visitar dos il·lustres catalans a Roma: Manel Nin i Miquel Delgado. Nin és monjo de Montserrat, arximandrita i rector del Pontificio Collegio Greco. Parla amb una dicció molt acurada, molt neta, agradabilíssima. Una veu radiofònica, en diem avui. L'interlocutor de Nin s'adona de seguida, amb una primera conversa, que parla amb un home de Déu. Miquel Delgado és un sacerdot de l'Opus Dei amb càrrec a la Cúria romana: és subsecretari del Pontifici Consell per als Laics, l'organisme que es cuida, entre moltes altres coses, d'animar les Jornades Mundials de la Joventut. Amabilíssim i cordial, va tenir la paciència d'escoltar estoicament més d'una i més de dues (im)pertinències meves sobre el fanatisme d'alguns laics catòlics. Ens va convidar a dinar a un restaurant del Trastevere. Després, vam pujar a fer un cafè al menjador del dicasteri. "Així podreu dir que heu pres un cafè en un dicasteri vaticà", ens va dir, murri. I el cafè el vam prendre, efectivament, en l'auster menjador destinat als responsables i treballadors del dicasteri: mobles de fòrmica, una taula coberta amb un hule, un microones i una vella màquina de cafè, unes cadires de plàstic... El luxe dels palaus de la Cúria romana.

Anava a Roma a treballar, i certament vaig treballar. A part de la presentació al Cervantes, vaig visitar diverses llibreries de Roma. Les que estan obertes a llibres en castellà tindran, a partir d'ara, llibres de Fragmenta. En una d'elles ja n'hi havia, gràcies a la tasca d'un client nostre exportador.

En definitiva: dos dies densos, intensos, aprofitats. Ho repeteixo un cop més: un luxe.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...